[cat] El mutisme selectiu és un trastorn silenciós i “silenciat” amb una alta sensació subjectiva
negativa (egodistonia). Encara que de poca prevalença, les seqüeles sobre tot emocionals que
pot deixar el mutisme selectiu a les persones que l’han patit fa que valgui la pena, com a
professionals de l’educació, conèixer unes pautes que ens facilitin una detecció precoç i una
correcta intervenció en infants amb possibilitats de desenvolupar aquest trastorn.
L’objectiu principal d’aquest treball ha estat valorar casos de mutisme selectiu, difondre què és
i donar veu a aquelles persones que l’han patit perquè ens ajudin a tots a comprendre perquè és
necessari prevenir-lo.
[eng] Selective mutism is a silent and “mute” disorder with high levels of egodistonia. Although low
in prevalence, it entails several sequelae, especially in the emotional domain. This makes worth
to create educational guidelines that provide us whit an early detection program in order to
perform a proper intervention in children with high probabilities of developing this disorder.
The main objective of this work was to conduct several evaluations on cases of selective
mutism, to disseminate what is and to give voice to those who have suffered it in order that we
understand why it is so necessary to prevent it.