La pragmàtica i el llenguatge mediàtic (Les col·locacions fraseològiques: caracterització teòrica i pràctica del llenguatge periodístic i del llenguatge dels polítics)

Abstract

[cat] Aquesta tesi estudia, des d'una perspectiva pragmàtica, les col·locacions emprades per periodistes i polítics en tres mitjans de comunicació de canal divers i en català de les illes Balears: un diari, una ràdio i una televisió. Les col·locacions són un tipus d'unitats fraseològiques (UFS), unes combinacions preferents de paraules amb un significat transparent i composicional, que es fixen gràcies a l'ús. Les unitats fraseològiques palesen que el llenguatge té més de prefabricació que no pas d'originalitat: la gramàtica i els costums lingüístics restringeixen la llibertat dels parlants. Metodològicament, caracteritzarem el llenguatge periodístic i dels polítics per mostrar de quina manera hi encaixen les unitats fraseològiques i les col·locacions. La nostra tesi proposa una classificació de les col·locacions basada estrictament en criteris sintàctics. Partim del supòsit ―que demostrarem sobradament― que els periodistes, per inèrcia, moltes vegades copien d’una manera acrítica les notes de premsa o transcriuen les paraules que diuen els polítics. L’estudi de les col·locacions del corpus també ens permetrà delimitar si els periodistes dels mitjans escrits i audiovisuals tendeixen a unificar la seva manera d'escriure, seguint una mena de moda «mediàtica del llenguatge», i si periodistes i polítics fan servir, per tant, les mateixes col·locacions. ajustades o no al registre estàndard

[spa] Esta tesis estudia, desde una perspectiva pragmática, las colocaciones empleadas por periodistas y políticos en tres medios de comunicación escritos en catalán de las illes Balears: un periódico, una radio y una televisión. Las colocaciones son un tipo de unidades fraseológicas (UFS), unas combinaciones preferentes de palabras con un significado transparente y composicional, fijadas por el uso. Las unidades fraseológicas (UFS) ponen de manifiesto que el lenguaje tiene más de prefabricación que de originalidad: la gramática y los usos lingüísticos restringen la libertad de los hablantes. Metodològicamente, caracterizaremos el lenguaje periodístico y el de los políticos para mostrar de qué manera encajan las unidades fraseológicas y las colocaciones. Nuestra tesis propone una clasificación de las colocaciones basada estrictamente en criterios sintácticos. Partimos del supuesto ―que demostraremos sobradamente― que los periodistas, por inercia, copian muchas veces de forma acrítica las notas de prensa o transcriben las palabras de los políticos. El estudio de las colocaciones del corpus ha de permitirnos delimitar si los periodistas de medios escritos y audiovisuales tienden a unificar su manera de escribir, siguiendo una moda «mediática del lenguaje», y si periodistas y políticos utilizan, por tanto, las mismas colocaciones, ajustadas o no a un registro estándar.

[eng] This thesis studies, from a pragmatic perspective, the collocations in the Catalan of the Balearic Islands used by journalists and politicians in different channels of three media: a newspaper, a radio station and a television station. Collocations are a sub-type of phraseme, a preferential combination of words with a transparent and compositional meaning which are fixed through the use. Phrasemes prove that language is prefabricated rather than original: grammar and language usage limit speakers’ freedom. Methodologically, we characterize the journalistic and political language in order to see how phrasemes and collocations are used. The thesis proposes a classification of collocations strictly based on syntactic criteria. We depart from the assumption, which will be abundantly demonstrated, that inertia often makes journalists copy uncritically press notes or transcribe the words spoken by politicians. Our corpus-based study of collocations will also allow us to discern whether journalists from print and audiovisual media tend to unify their writing, according to this kind of “media language” style; and, therefore, whether journalists and politicians use the same collocations, which may be adjusted (or not) to a standard register