Fomentar la Resiliència a l'Escola

Abstract

[cat] El concepte de resiliència ha generat, en les darreres dècades, gran expectació i per tant, varies investigacions dins l’àmbit de les ciències socials i humanes. La resiliència ha estat definida com la capacitat que tenim les persones per afrontar i sortir enfortits de les adversitats que ens presenta la vida. D’aquesta manera, si ensenyem als infants a mantenir-se en un estat resilient millorarà la seva actitud cap a la vida, a l’hora que es veurà afavorit el seu procés d’aprenentatge, evitant així patologies i problemes psicològics com la falta d’habilitats socials, l’ansietat o les angoixes, promovent una salut mental sana. Després de la revisió de la literatura sobre el tema en qüestió, es destaca la primera infància com a etapa clau a l’hora de començar a fomentar dita capacitat. A més a més, de parlar dels factors que hi influeixen com també de les característiques dels infants resilients. Dites característiques, es troben en els set pilars de la resiliència que, serà a través d’aquests, com es treballarà aquesta capacitat mitjançant una sèrie d’estratègies com a mitjans per a promourela. Destacar d’entre aquestes estratègies, els llenguatges artístics, les emocions positives i la psicomotricitat ja que permeten desenvolupar de manera interrelacionada els pilars abans anomenats i afavorir la resiliència personal de cada un. Per aquest motiu i en base a la documentació científica revisada, atès el perfil Professionalitzador del present Treball Final de Màster, és presenta una proposta per a fomentar la resiliència a l’escola, prenent la psicomotricitat com a base per a contribuir al desenvolupament dels infants i de les seves capacitats resilients, prenent els llenguatges artístics i les emocions positives com a mitjans per a treballar aquesta capacitat i contribuir així al desenvolupament integral del més petits.