L'obra poètica de Guillem Roca i Seguí (1742-1813)

Abstract

[cat] Aquesta tesi té per objectiu elaborar una edició crítica de l’obra poètica de l’escriptor i advocat Guillem Roca i Seguí (Palma, 1742-1813). A més a més, es proposa de relacionar la seva poesia amb la que s’escriu a l’època i estudiar la transmissió i la recepció tant de l’obra com de la figura de l’autor fins a l’actualitat. En un primer capítol revisam com es du a terme la redefinició del període malanomenat com a Decadència i també com es deixen de banda els prejudicis que valoraven la producció literària del segle XVIII, que s’havia considerat com un pas necessari per arribar a l’etapa posterior, esplendorosa i renaixent. En aquest sentit, es dóna notícia dels principals treballs que han ajudat a perioditzar la història de la literatura catalana a partir de criteris estètics, i també, es mostra com a través de successius estudis especialitzats, els investigadors van marcant unes pautes que animen a descobrir els personatges i literats més emblemàtics d’aquests moments. D’aquesta manera, a partir de les notícies que tenim dels diferents poetes de l’època, obtingudes en manuscrits però també a través de testimonis impresos i bibliogràfics, fem l’anàlisi de la producció poètica que es dóna entre la segona meitat del segle XVIII i el primer quart del segle XIX; es tracta d’una poesia que a nivell d’estètiques és molt variada ─ja que els poemes s’adscriuen des del postbarroquisme fins al Neoclassicisme─, temàticament molt diversa, i associada a una gran varietat de registres que no sempre faciliten la diferenciació entre aquelles peces més cultes i les que pertanyen a la literatura popular. Seguidament, centrats ja en el tema que ens ocupa, s’exposen totes les dades que s’han pogut localitzar de la biografia de Guillem Roca i Seguí, que es relaciona amb la del seu oncle Joan Baptista Roca i Mora (segle XVIII-1803) i amb la del seu fill Guillem Roca i Reus (1793-1852). Tots tres autors són escriptors i advocats, comparteixen el fet d’ocupar càrrecs públics a la Mallorca del seu temps, i resulten personatges controvertits que gaudeixen d’un cercle d’amistats i d’enemistats que condiciona la seva escriptura. A continuació, s’ha revisat la transmissió i la recepció de la figura i de la poesia de Guillem Roca i Seguí. Les seves obres es conserven disperses sobretot en manuscrits de diferents biblioteques de Mallorca i del Principat de Catalunya. També les publicacions periòdiques del segle XIX recullen algun poema o fragment de Guillem Roca i Seguí; així mateix, el 1852 es publica el plec solt Romances per plorar rient o per riure plorant format per dos poemes de Guillem Roca i Seguí. Més endavant, l’erudit Joaquim Maria Bover incorpora la biografia del poeta a les seves obres, juntament amb algun fragment de les composicions més conegudes; aquests textos seran àmpliament reproduïts per altres estudiosos i motivaran la curiositat sobre l’autor. Pel que fa al coneixement de la seva obra, en aquesta tesi es relacionen tot un seguit d’estudis que ens demostren que a la primera meitat del segle XX, amb diferent grau de rigor, Guillem Roca i Seguí encara és present en la història de Mallorca. Posteriorment, a partir de la dècada dels seixanta del segle XX, com a conseqüència de la revalorització científica de l’època en què visqué l’autor, han aparegut nombrosos treballs que pertanyen a diferents ciències que remarquen tangencialment la importància de la seva figura. Aquests últims anys, així mateix, Roca ha estat esmentat en diversos estudis en què els investigadors valoren la seva personalitat i vàlua com a escriptor, i alhora evidencien la urgència d’una edició de la poesia completa, ja que la seva obra en altres gèneres, la narrativa i el teatre, es troba editada i a l’abast del lector. Quant a l’obra poètica, l’any 1971 l’investigador Jaume Vidal Alcover, a la seva tesi de llicenciatura inèdita, va començar la tasca de recopilació dels poemes de Roca, tot realitzant la transcripció de les composicions conservades a les miscel·lànies Vilafranca i Bover. Encara que no es tractava d’una edició crítica, Vidal demostra la importància de la poesia de Roca per a la llengua catalana i transcriu setanta-nou poemes. Ara, després d’una exhaustiva recerca, hom presenta un corpus de vuitantatres composicions poètiques d’extensió, estil i qualitat desiguals, que permeten valorar el poeta en la seva diversitat de matisos, i que són la principal aportació d’aquesta tesi a l’estudi de la poesia a la Mallorca de l’època. Els poemes ací editats pertanyen, com hem indicat, a registres molt diversos que van des de la reelaboració literària dels autors barrocs i neoclàssics castellans, o els clàssics grecollatins, fins a la poesia de circumstàncies. A part d’això, s’hi observa la diversitat d’estètiques que abraça des del postbarroquisme fins a l’il·luminisme, i dins aquest s’hi registren poemes vinculats al Neoclassicisme i a l’Experimentalisme lingüístic. Aquesta varietat en l’obra d’un sol autor és pròpia dels escriptors amb qui Guillem Roca i Seguí comparteix moment històric. Per fer front a aquesta diversitat, els poemes han estat classificats en tres blocs: s’agrupen en un primer apartat les faules, algunes d’estil neoclàssic, escrites a partir de les de Félix M. Samaniego; en segon lloc, s’editen dues composicions llargues que es relacionen amb la poesia que fa paròdia del Barroc. Finalment, s’inclouen les composicions de circumstàncies, poblades de personatges i anècdotes de l’entorn de l’autor, algunes de les quals es poden relacionar amb l’estètica rococó. En conjunt, una obra complexa i variada, pròpia d’un escriptor de l’últim quart del segle XVIII i començaments del segle XIX. La tesi culmina, a manera d’apèndix, amb l’edició de la biblioteca de Guillem Roca i Seguí, una autèntica joia documental. Gràcies a aquest document tenim accés a les lectures de temàtica molt diversa de l’autor en qüestió, que constitueixen una mostra clara dels coneixements que podia adquirir un advocat de la seva mateixa condició i de la seva època, i que ens presenten el Roca erudit en un moment en què els coneixements d’un escriptor són mostra de la seva vàlua i marca de prestigi. En conjunt, la present tesi pretén ser una aportació a la història de la literatura i de la poesia catalana que es fa a Mallorca entre la segona meitat del segle XVIII i el primer quart del segle XIX.

[spa] Esta tesis tiene por objetivo elaborar una edición crítica de la obra poética del escritor y abogado Guillem Roca i Seguí (Palma, 1742-1813). Además, se propone relacionar su poesía con la que se escribe en la época y estudiar la transmisión y la recepción tanto de la obra como de la figura del autor hasta la actualidad. En un primer capítulo revisamos cómo se lleva a cabo la redefinición del periodo mal denominado “Decadencia” y también como se dejan de lado los prejuicios que valoraban la producción literaria del siglo XVIII, que se había considerado como un paso necesario para llegar a la etapa posterior, esplendorosa y renaciente. En este sentido, se da noticia de los principales trabajos que han ayudado a periodizar la historia de la literatura catalana a partir de criterios estéticos, y también se muestra como a través de sucesivos estudios especializados los investigadores van marcando unas pautas que animan a descubrir a los personajes y literatos más emblemáticos de estos momentos. De esta manera, a partir de las noticias que tenemos de los diferentes poetas de la época, obtenidas en manuscritos pero también a través de testimonios impresos y bibliográficos, analizamos la producción poética que se da entre la segunda mitad del siglo XVIII y el primer cuarto del siglo XIX. Se trata de una poesía que a nivel de estéticas es muy variada ─ya que los poemas se adscriben desde el postbarroquismo hasta el Neoclasicismo─, temáticamente muy diversa, y asociada a una gran variedad de registros que no siempre facilitan la diferenciación entre aquellas piezas más cultas y las que pertenecen a la literatura popular. Seguidamente, centrados ya en el tema que nos ocupa, se exponen todos los datos que se han podido localizar de la biografía de Guillem Roca i Seguí, que se relaciona con la de su tío Joan Baptista Roca i Mora (siglo XVIII-1803) y con la de su hijo Guillem Roca i Reus (1793-1852). Los tres autores son escritores y abogados, comparten el hecho de ocupar cargos públicos en la Mallorca de su tiempo, y resultan personajes controvertidos que disfrutan de un círculo de amistades y de enemistades que condiciona su escritura. A continuación, se ha revisado la transmisión y la recepción de la figura y de la poesía de Guillem Roca i Seguí. Sus obras se conservan dispersas sobre todo en manuscritos de diferentes bibliotecas de Mallorca y del Principado de Cataluña. También las publicaciones periódicas del siglo XIX recogen algún poema o fragmento de Guillem Roca i Seguí. Además, en 1852 se publica el pliego suelto Romances per plorar rient o per riure plorant, formado por dos poemas de Guillem Roca i Seguí. Más adelante, el erudito Joaquim Maria Bover incorpora la biografía del poeta en sus obras, junto con algún fragmento de las composiciones más conocidas; estos textos serán ampliamente reproducidos por otros estudiosos y motivarán la curiosidad sobre el autor. En cuanto al conocimiento de su obra, en esta tesis se relacionan una serie de estudios que nos demuestran que en la primera mitad del siglo XX, con diferente grado de rigor, Guillem Roca i Seguí todavía está presente en la historia de Mallorca. Posteriormente, a partir de la década de los sesenta del siglo XX, como consecuencia de la revalorización científica de la época en la que vivió el autor, han aparecido numerosos trabajos que pertenecen a diferentes ciencias que remarcan tangencialmente la importancia de su figura. Por otra parte, estos últimos años Roca ha sido mencionado en varios estudios en los que los investigadores valoran su personalidad y valía como escritor, al tiempo que evidencian la urgencia de una edición de su poesía completa, ya que su obra en otros géneros (la narrativa y el teatro) se encuentra editada y al alcance del lector. En cuanto a su obra poética, en 1971 el investigador Jaume Vidal Alcover, en su tesis de licenciatura inédita, comenzó la tarea de recopilación de los poemas de Roca, realizando la trascripción de las composiciones conservadas en las misceláneas Vilafranca y Bover. Aunque no se trataba de una edición crítica, Vidal demuestra la importancia de la poesía de Roca para la lengua catalana y transcribe setenta y nueve poemas. Ahora, después de una exhaustiva investigación, se presenta un corpus de ochenta y tres composiciones poéticas de extensión, estilo y calidad desiguales, que permiten valorar al poeta en su diversidad de matices, y que son la principal aportación de esta tesis el estudio de la poesía en la Mallorca de la época. Los poemas aquí editados pertenecen, como hemos indicado, a registros muy diversos que van desde la reelaboración literaria de los autores barrocos y neoclásicos castellanos, o los clásicos grecolatinos, hasta la poesía de circunstancias. Por otra parte, se observa la diversidad de estéticas que abarca desde el postbarroquismo hasta el iluminismo, y dentro de éste se registran poemas vinculados al Neoclasicismo y al experimentalismo lingüístico. Esta variedad en la obra de un solo autor es propia de los escritores con quienes Guillem Roca i Seguí comparte momento histórico. Para hacer frente a esta diversidad, los poemas han sido clasificados en tres bloques: se agrupan en un primer apartado las fábulas, algunas de estilo neoclásico, escritas a partir de las de Félix M. Samaniego; en segundo lugar, se editan dos composiciones largas que se relacionan con la poesía que parodia el Barroco. Finalmente, se incluyen las composiciones de circunstancias, pobladas de personajes y anécdotas del entorno del autor, algunas de las cuales se pueden relacionar con la estética rococó. En conjunto, una obra compleja y variada, propia de un escritor del último cuarto del siglo XVIII y comienzos del siglo XIX. La tesis culmina, a modo de apéndice, con la edición de la biblioteca de Guillem Roca i Seguí, una auténtica joya documental. Gracias a este documento tenemos acceso a las lecturas de temática muy diversa del autor en cuestión, que constituyen una muestra clara de los conocimientos que podía adquirir un abogado de su misma condición y de su época, y que nos presentan al Roca erudito en un momento en que los conocimientos de un escritor son muestra de su valía y marca de prestigio. En conjunto, la presente tesis pretende ser una aportación a la historia de la literatura y de la poesía catalana que se produce en Mallorca entre la segunda mitad del siglo XVIII y el primer cuarto del siglo XIX.

[eng] This thesis aims to establish a critical edition of the poetic work of writer and lawyer Guillem Roca i Seguí (Palma, 1742-1813). In addition, his poetry will be aligned with the poetry written by others during his time. An examination of the transmission and reception of both the work and the figure of the writer up to the present day will be undertaken. In the first chapter I review how the redefinition of the incorrectly used term "Decadence" has been translated into writings, and also prejudices were put aside that had undervalued the literary production of the eighteenth century, and which were regarded merely as a necessary step to reach the later magnificient and resurgent stage. In this sense, I take into account the major works that have helped periodize the history of Catalan literature from aesthetic criteria. It is also proved that through successive specialized studies researchers are marking guidelines that encourage the discovery of the characters and the most emblematic literati of that time. Thus, from the information we have of different poets of the time, obtained not only from manuscripts but also through printed and bibliographical testimonies, I analyze the poetic output that occurs between the second half of the eighteenth century and the first quarter of the nineteenth century. It is a poetry that is aesthetically varied ─poems ranging from the post-Baroque to Neoclassicism─, which are thematically very diverse, and associated with a variety of registers that do not always facilitate differentiation between those more refined poems and those belonging to popular literature. Then, focusing on the author, all data gathered have allowed me to establish the biography of Guillem Roca i Seguí, as it relates to that of his uncle Joan Baptista Roca i Mora (XVIIIth century -1803) and to his son Guillem Roca i Reus (1793-1852). All three authors were writers and lawyers, held public posts in the Majorca of their time, and were controversial figures who had a circle of friendships and enmities that affected their writing. I later review the transmission and reception of the figure and the poetry of Guillem Roca i Seguí himself. His works are preserved in manuscripts mainly in different libraries of Majorca and of the Principality of Catalonia. Also, the nineteenth century periodicals collected some poem or fragment by Guillem Roca i Seguí. In addition, in 1852, the broadsheet Romances per plorar rient o per riure plorant was published, consisting of two of Roca’s poems. Later on, the scholar Joaquim Maria Bover incorporated the biography of the poet into his works, along with some fragments of his best-known compositions. Those texts were widely reproduced by other scholars and created interest for the author. As far as the knowledge of his work is concerned, in this thesis a series of studies shows that in the first half of the twentieth century, with different degrees of rigor, Guillem Roca i Seguí was still present in the history of Mallorca. Subsequently, from the nineteen sixties, and as a result of scientific reappraisal towards the time of the author, numerous works belonging to different sciences that emphasize the importance of his figure as a writer and poet have appeared. Moreover, in recent years Roca has been mentioned in several studies in which researchers assess his personality and worth as a writer. They also point out the urgency of editing his complete poetry, since his work in other genres (prose and drama) is already published and available to the reader. As for his poetry, in 1971 the researcher Jaume Vidal Alcover, in his unpublished thesis, began the task of collecting Roca’s poems, carrying out the transcription of Roca’s works which were kept in Vilafranca’s and Bover’s Miscellanies. Although his was not a critical edition, Vidal demonstrated the importance of Roca’s poetry for the Catalan language and transcribed seventy-nine poems. Now, after extensive research, a body of eighty-three poetic compositions has been made available. These poems, of different extension, style and uneven quality, allow us to value the poet in his diversity of nuances. The main contribution of my thesis to the study of the poetry of that time in Majorca is this analysis. As mentioned above, the poems published here belong to very different registers: ranging from literary reworking of the baroque and neoclassical Castilian authors to the classical Greco-Roman writers, and also to the poetry of circumstances. Moreover, the diversity of aesthetics range from the post-Baroque to the il·luminisme. Within the latter, poems linked to Neoclassicism and linguistic experimentalism are recorded. This variety in the work of a single author also appears in other writers with whom Guillem Roca i Seguí shares a historical context. To address this diversity, the poems have been classified into three blocks. Firstly, fables are grouped into the first section, some of which are of neoclassic style, written in the style of Felix M. Samaniego. Secondly, two long compositions which relate to the poetry that parody the Baroque style are edited. Finally, the compositions of circumstances some of which can be related to the Rococo Aesthetic are included. These poems of circumstances are filled with characters and stories from the author’s environment. Overall, Roca i Seguí has produced a complex and varied work: that of a writer of the last quarter of the eighteenth century and early nineteenth century. The thesis culminates with the analysis of the book collection of Guillem Roca i Seguí: a real textual gem and which is included here as an appendix. With this document we have access to the diverse readings of this author, which constitutes a clear demonstration of the knowledge that a lawyer of his status and age could acquire. This text shows us Roca as a true scholar, at a time when the knowledge of a writer is a proof of his value and prestige. Overall, this thesis is intended as a contribution to the history of literature and Catalan poetry produced in Majorca between the second half of the eighteenth century and the first quarter of the nineteenth century.