Els moviments migratoris a la Mallorca contemporània (1877 - 1920)

Show simple item record

dc.contributor.author Albertí Genovart, Benet Andreu
dc.date 2017
dc.date.accessioned 2018-06-14T06:56:25Z
dc.date.available 2018-06-14T06:56:25Z
dc.date.issued 2018-06-14
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/11201/146985
dc.description.abstract [cat] A finals del segle XIX i principis del XX les Balears varen experimentar el desplaçament d’importants contingents de la seva població a l’exterior. Mallorca, segons les estadístiques dels saldos migratoris, va viure el període de màxim auge migratori entre 1887 i 1897. L’emigració a Amèrica, França i Algèria no era desconeguda a l’illa almenys des de la dècada de 1830. Els contactes comercials proporcionaren els coneixements necessaris per iniciar un petit èxode. A partir de 1880 es varen multiplicar les sortides arran de diverses crisis agràries agreujades per l’excés de població, fruit d’un descens de la mortalitat superior al registrat a la Península, i als baixos salaris. Malgrat l’economia va experimentar canvis importants amb l’aparició d’una incipient indústria i l’accés a la propietat de la terra dels jornalers, les condicions econòmiques i socials d’amplis sectors de la població continuaren sent deficients. Ja entrat el segle XX, entre 1911 i 1913 es varen registrar el major nombre de desplaçaments a l’estranger segons les estadístiques de passatgers per mar. Un dels elements fonamentals que expliquen la persistència de la migració foren l’acció de les xarxes i cadenes migratòries. A través de familiars, amics, coneguts o paisans del mateix poble es reclutaren nous emigrants. A la vegada els baixos salaris, tant a finals del segle XIX com a principis del XX, foren una constant que va impulsar més emigrants a la recerca d’una millora en el benestar, juntament amb altres causes com l’excessiva pressió fiscal a la població assalariada o evitar el servei militar. Al mateix temps es produïren les migracions locals o domèstiques, de curta distància dintre de l’àmbit geogràfic de l’illa. La ciutat de Palma sols va tenir realment capacitat d’atracció d’habitants entre 1911 i 1920. Foren importants les migracions estacionals lligades a les collites agràries, així com a la indústria de Barcelona i secundàriament a Menorca. Entorn de 1920 les estadístiques mostraren una disminució important de l’emigració encara que no va desaparèixer de l’àrea rural de Mallorca o Part Forana fins ben entrat el segle XX. ca
dc.description.abstract [spa] A finales del siglo XIX y principios del XX las Baleares experimentaron el desplazamiento de importantes contingentes de población al exterior. Mallorca, según las estadísticas de los saldos migratorios, vivió el periodo de máximo auge migratorio entre 1887 i 1897. La emigración a Francia, América y Argelia no era desconocida en la isla al menos desde la década de 1830. Los contactos comerciales proporcionaron los conocimientos necesarios para iniciar un pequeño éxodo. A partir de 1880 se multiplicaron las salidas a consecuencia de diversas crisis agrarias agravadas por el exceso de población, fruto de un descenso de la mortalidad superior al registrado en la Península, y a los bajos salarios. A pesar de que la economía experimentó importantes cambios con la aparición de una incipiente industria y el acceso a la propiedad de la tierra de los jornaleros, las condiciones económicas y sociales de amplios sectores de población continuaron siendo deficientes. Ya entrado el siglo XX, entre 1911 i 1913 se registró el mayor número de desplazamientos al extranjero según las estadísticas de pasajeros por mar. Uno de los elementos que explican la persistencia de la emigración fueron la acción de las redes y de las cadenas migratorias. A través de familiares, amigos, conocidos o paisanos del mismo pueblo se reclutaron nuevos emigrantes. Al mismo tiempo los bajos salarios, tanto a finales del siglo XIX como a principios del XX fueron una constante que impulsó a más emigrantes a la búsqueda de una mejora en el bienestar, junto con otras causas como la excesiva presión fiscal a la población asalariada o evitar el servicio militar. Al mismo tiempo se produjeron las migraciones locales o domésticas, de distancias cortas dentro del ámbito geográfico de la isla. La ciudad de Palma sólo tuvo realmente capacidad de atracción de habitantes entre 1911 i 1920. Fueron importantes las migraciones estacionales asociadas a las cosechas agrícolas, así como a la industria de Barcelona y secundariamente a Menorca. Alrededor de 1920 las estadísticas muestran una disminución importante de la emigración, aunque ésta no despareció del área rural de Mallorca o Part Forana hasta bien entrado el siglo XX. ca
dc.description.abstract [eng] At the end of the XIX century and at the beginning of the XX the Balearics went through substantial migratory displacements of their population overseas. The island of Mallorca saw the apex of its migratory wave abroad between 1887 and 1897 according to the statistics of that time. Emigration to America, France and Algeria was not uncommon on the island at least from the 1830s. Trade routes afforded the necessary knowledge to start this small-scale exodus. Starting in 1880 the wave were much more abundant on account of the various agrarian crises due to excess population. The Death toll amongst the population was lower than in the Spanish mainland. Low salaries also helped in the emigration wave. The economy of the islands subsequently underwent important changes in terms of a burgeoning industry and the access to the land by the salary peasants. Despite this growth, the economic and social conditions of ample sections of the population were still deficient. Between 1911 and 1913 (already in the second decade of the XX century) the largest number of population displacement took place according to the by sea record of passengers. One of the factors which account for the persistent number of citizens leaving the Balearic Islands is the presence of migrants networks and connections. Through relatives, friends, acquaintances or fellow countrymen from the same origin village new immigrants were recruited. At the same time, low salaries both at the end of the XIX century and at the beginning of the XX, were a constant that pushed emigrants in pursuit of a better life. Other factors to be taken into account are excessive fiscal pressure on wages or avoidance of military service. Likewise, local or domestic migrations took place within the island. The city of Palma was only attractive for interior migrants between 1911 and 1920. Seasonal migrations linked to the harvest, as well as to the industry in Barcelona and secondarily in Menorca. Around the 1920s statistics show an important decrease in emigration, although it did not vanish completely from rural areas of Mallorca (Part Forana) until the mid- XX century ca
dc.format application/pdf
dc.format.extent 606 ca
dc.language.iso cat ca
dc.publisher Universitat de les Illes Balears
dc.rights all rights reserved
dc.rights info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.title Els moviments migratoris a la Mallorca contemporània (1877 - 1920) ca
dc.type info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc 9 - Geografia i història ca
dc.subject.udc 91 - Geografia. Viatges ca
dc.contributor.director Serra Busquets, Sebastià
dc.doctorat Doctorat en Història (extingit)


Files in this item

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Search Repository


Advanced Search

Browse

My Account

Statistics