[cat] L’objectiu del present treball és analitzar, mitjançant càlculs mecano-quàntics, sistemes supramoleculars basats en interaccions anió-π, enllaç d’halogen i en la seva cooperativitat; en l’apartat d’interaccions anió-π, s’han estudiat les variacions en la fortalesa d’interacció segons els halògens substituents (-F, -Cl, -Br, -I) de l’anell aromàtic trisubstituït, l’anió halur que cedeix densitat de càrrega a l’anell desactivat, i les diferències en la magnitud del π-hole entre sistemes benzènics i heteroaromàtics (triazines i s-triazines); per les interaccions d’enllaç d’halogen, s’han observat les diferències d’interacció entre sistemes aromàtics monosubstituïts i trisubstituïts, així com l’increment de σ-hole en base a l’halogen substituent i el cedidor de densitat de càrrega al substituent. Un altre punt a considerar és com afecta en l’optimització de cada model anió-π el fet de que s’imposi el grup de simetria molecular (diferències entre models C3v i C1). També s’han examinat totes aquestes variacions en sistemes supramoleculars en els quals ambdues interaccions puguin coexistir, avaluant-se els efectes cooperatius entre les interaccions anió-π i enllaç d’halogen. Finalment, a partir dels models d’interacció optimitzats s’han derivat altres estudis; estudi de freqüències dels primers modes de vibració, visualització de la superfície de potencial electrostàtic i magnitud de densitat electrònica i la seva laplaciana als punts crítics d’enllaç que es generen (deguts a la interacció) segons la teoria quàntica Atoms in Molecules.