Caracterítzació fisiològica de derivats de Citreicella aestuarii 357 degradadors de naftalé i salicilat

Abstract

[cat] Els microorganismes degradadors d’hidrocarburs tenen una importància cabdal en problemes de bioremediació d’ambients contaminats per cru de petroli i altres derivats, com per exemple els vessaments marins de petroli. L’explotació de microorganismes amb capacitat degradadora d’hidrocarburs que viuen majoritàriament en ambients marins, com els inclosos en el grup Roseobacter, obri un ventall de possibilitats en la bioremediació d’ambients contaminats per hidrocarburs de diverses estructures. Un exemple d’espècie amb capacitat degradadora és Citreicella aestuarii 357, un microorganisme aïllat a partir d’una mostra de sorra contaminada per petroli obtinguda de la platja de Praia da Seda (Galícia, Espanya) després de l’abocament del petrolier Prestige. 357 presenta un operó catabòlic per a degradació d’hidrocarburs amb l’absència d’un gen regulador que controli aquest metabolisme. En aquest estudi es recerca la millora en la degradació d’hidrocarburs aromàtics mitjançant soques derivades de Citreicella aestuarii 357 modificades genèticament, a les que s’ha introduït una seqüència amb el gen regulador nahR, el promotor Sal i un gen per a resistència a la kanamicina. És recerca la capacitat de degradació millorada de composts com el naftalè i el salicilat, dos composts que li presenten dificultats a la soca salvatge. L’anàlisi dels fenotips de les diferents soques evidencia la possibilitat d’una millora en certes condicions de cultiu en medi Marine Broth i Medi Mineral Marí en diferents quantitats de salicilat i naftalè. Encara així, 357 no es veu millorada significativament respecte a capacitat de creixement i degradació per cap de les 6 soques derivades estudiades, fet que es remarca al genotip, ja que els gens on s’ha produït la inserció no tenen relació significativa amb el metabolisme d’hidrocarburs aromàtics.