El registre sedimentari eòlic del Plistocè litoral d’Eivissa

Abstract

[cat] - Introducció El registre sedimentari Quaternari d’origen eòlic està ben representat a les Illes Balears. Acostuma a tractar-se de gresos de composició bioclàstica carbonatada (eolianites) que conformen un tipus de roca localment coneguda amb el nom de “marès” i que ha estat tradicionalment emprada per a la construcció. A l’illa d’Eivissa, a dia d’avui, aquest tipus de dipòsits no havien rebut atenció més que d’una forma marginal; essent escassos els treballs que els tenien en consideració, fos d’una forma específica o global.

Els dipòsits sedimentaris eòlics de les Illes Balears abasten des del Pliocè fins a l’Holocè i esdevenen especialment importants al Plistocè, on presenten un elevat grau de desenvolupament relacionat principalment amb els processos i l’evolució del litoral. La contínua interferència que s’observa en aquesta àrea entre els processos i ambients sedimentaris de tipus marí litoral (platges), els processos eòlics i els processos col•luvials i al•luvials, fan que els dipòsits sedimentaris resultants constitueixin un registre paleoambiental excepcional dels episodis climàtics que afectaren al Quaternari i que donaren, com a resultat, l’alternança de dipòsits d’eolianites, dipòsits col•luvials i paleosòls. De tots aquests dipòsits, els més representatius a Eivissa són les eolianites. Aquestes estan constituïdes principalment per sediments d’origen marí, que foren arrossegats terra endins, durant els períodes glacials, per l’acció dinàmica del vent des de les acumulacions litorals. Aquest procés fou afavorit per la davallada del nivell de la mar que deixà exposades grans extensions arenoses acumulades prèviament a la plataforma marina - Contingut de la investigació L’estudi que es presenta ha tengut com a objectiu caracteritzar els dipòsits eòlics litorals del Plistocè d’Eivissa, mitjançant l’anàlisi estratigràfica, sedimentològica i la seva determinació cronològica a partir de tècniques de termoluminescència (OSL). Tot plegat ha permès bastir una síntesi regional dels dipòsits eòlics plistocens i aprofundir en el seu significat genètic i paleoclimàtic.

Els resultats han permès la descripció de dinou fàcies sedimentàries, de les quals vuit corresponen a processos de sedimentació eòlica. També cal remarcar, la presència de potents paleosòls llimo-arenosos i llimo-argilosos de coloracions vermelles (terra rossa), com també una gran quantitat de dipòsits de loess o la presència d’un sol nivell de fàcies marina (platja). Els bons afloraments, exposats a les abundants pedreres de “marès” juntament amb els penya-segats costaners i les cales, han afavorit i facilitat la caracterització tridimensional de les diferents unitats deposicionals, especialment de les eòliques, la qual cosa ha permès diferenciar fins a cinc tipus diferents de dunes: dunes parabòliques, dunes grimpadores, rampes d’arena, dunes descendents i dunes adossades als penya-segats.

A partir de les seqüències estratigràfiques estudiades a l’illa d’Eivissa, s’han diferenciat un conjunt de dotze fases d’acumulació eòlica. Les datacions per luminescència (OSL) d’aquests dipòsits han permès situar-los cronològicament dins dels estadis isotòpics del MIS 18, MIS 16, MIS 12, MIS 10, MIS 8, MIS 7, MIS 6, MIS 5c i MIS 4/3. Aquestes datacions faciliten, doncs, relacionar la deposició eòlica present a la Pitiüsa major amb unes condicions ambientals fredes i àrides, i amb un nivell de la mar més baix que l’actual. - Conclusió Els resultats obtinguts han possibilitat caracteritzar el registre sedimentari i establir-se una cronologia que abasta des del Plistocè Mitjà fins el Plistocè Superior, la qual cosa suposa que es compta amb un dels registres sedimentaris plistocènics més complets de les Illes Balears i de la Mediterrània occidental. De més a més permet analitzar el model d’acumulació de les eolianites lligat a lowstands i inferir al paper de l’espai d’acomodació i el control del relleu en el desenvolupament i tipologia d’eolianites.

[spa] Introducción El registro sedimentario cuaternario de origen eolico está bien representado en las Islas Baleares. Se trata de areniscas de composición bioclástica carbonatada (eolianitas) que conforman un tipo de roca localmente conocida con el nombre de “marés” y que ha sido tradicionalmente utilizada. Por la construcción. Hoy por hoy, este tipo de depósitos no habían recibido la atención más que de forma marginal en la isla de Eivissa, siendo escasos los trabajos que los tenían en consideración, bien de una forma específica o general. Los depósitos sedimentarios eólicos de las Islas Baleares, cubren desde el Plioceno hasta el Holoceno, y son especialmente importantes en el Pleistoceno, momento en el que presentan un elevado grado de desarrollo relacionado principalmente con los procesos que se dan en la zona litoral. La continua interferencia que se observa en esta área entre los procesos de tipo marino litoral (playas), los procesos eólicos y los procesos col•luviales y al•luviales, hacen que los sedimentarios resultantes constituyan un registro paleoambiental excepcional de los episodios climáticos que afectaron al Cuaternario y que dieron como resultado, la alternancia de depósitos de eolianitas, depósitos col•luviales y paleosuelos. De todos estos depósitos, los más representativos en Eivissa son las eolianitas. Éstas están constituidas principalemente por sedimentos de origen marino, que fueron arrastrados, durante los períodos glaciares, por la acción dinámica del viento desde las acumulaciones litorales. Este proceso fue favorecido por el descenso del nivel del mar que dejó expuestas grandes extensiones arenosas acumuladas previamente en la plataforma marina. -Contenido de la investigación El estudio que se presenta ha tenido como objectivo caracterizar los depósitos eólicos litorales del Pleistoceno de Eivissa, mediante el análisis estratográfica, sedimentológico y su determinación cronológica a partir de técnicas de termoluminiscencia (OSL). Todo ello ha permitido construir una síntesis regional de los depósitos eólicos pleistocenos y profundizar en su significado genético y paleoclimàtico. Los resultados han permitido la descripción de diecinueve facies sedimentarias diferentes, de las cuales ocho corresponden a procesos de sedimentación eólica. También debe remarcarse la presencia de potentes paleosuelos limo-arenosos y limo-arcillosos de coloraciones rojizas (“terra rossa”), así como una gran cantidad de depósitos de loess o la presencia de un nivel de facies costera marina (playa). Los buenos afloramientos, expuestos en las abundantes canteras de “marés” junto con los acantilados costeros y las calas, han favorecido y facilitado la caracterización tridimensional de las diferentes unidades deposicionales, especialmente de las eólicas, lo que ha permitido diferenciar hasta cinco tipos diferentes de dunas: dunas parabólicas, dunas trepadoras, rampas de arena, dunas descendentes y dunas adossadas al acantilado. Dentro de las secuencias estratigráficas estudiadas en la isla de Eivissa, se han identificado un conjunto de doce fases de acumulación eólica. La realización de dataciones por luminiscencia (OSL) ha permitido situarlas cronológicamente dentro de los estadios isotópicos del MIS 18, MIS 16, MIS 12, MIS 10, MIS 8, MIS 7, MIS 6, MIS 5d-c y MIS 4-3. Estas dataciones permiten, pues, relacionar la deposición eólica presente en la Pitiusa mayor con unas condiciones ambientales frías y áridas y con un nivel del mar más bajo que el actual. -Conclusión Los resultados obtenidos han permitido caracterizar el registro sedimentario y ubicarla cronológicamente desde el Pleistoceno Medio hasta el Pleistoceno Superior, lo que representa uno de los registros sedimentarios pleistocenos más completos de las Islas Baleares y del Mediterráneo occidental. Adicionalmente permite abordar en el modelo de acumulación de eolianitas ligado a lowstands y a los efectos del espacio de acomodación o el marco fisiográfico en el desarrollo y tipología de eolianitas

[eng] -Introduction Past Aeolian sediments are abundant in the Balearic Islands. The most common registers are bioclastic carbonate sandstones locally known in the islands as “mares”, which has been traditionally used as a basic building material. Along the island of Eivissa, this type of sedimentary deposits has received very little scientific attention, resulting in a very few mentions in the scientific literature.

Aeolian sedimentary deposits from the Pliocene to the Holocene, show a very important development in the Pleistocene, associated with coastal systems. Along the coast of the islands, we find a continuous register of littoral marine deposits associated with beaches, aeolian sand dunes deposits and colluvial or alluvial deposits. The sedimentary deposits of aeolianites, colluvials and palaeosols are an exceptional palaeoenvironmental register of the different climate episodes of the Quaternary.

Aeolianites are the most characteristic quaternary deposits of the island of Eivissa. These deposits are mainly formed by marine sediments transported by the wind. This process was favoured by drops in the sea level that exposed great extensions of marine sand deposits -Research content We have characterised Pleistocene aeolian coastal outcrops of the island of Eivissa, by stratigraphic analysis, sedimentology and chronology by means of optically stimulated luminescence (OSL). We have developed the first regional synthesis of the aeolian deposits of Eivissa and their genetic and paleoclimatic significance.

Nineteen different sedimentary facies have been identified and eight of them belong to aeolian sand deposits. Also we have identified red palaeosol (terra rossa), aeolian silt deposits (loess) and marine beach deposits. Aeolian deposits are abundant and the tridimensional morphology of the different units has been easily studied in sandstone quarries, along coastal cliffs and in small coves. We have identified five different types of dunes: parabolic dunes, climbing dunes, sand ramps, descending dunes and cliff-dunes.

In the stratigraphic sequences of Eivissa twelve phases of aeolian accumulation have been identified. Dating by optically stimulated luminescence (OSL) has revealed the chronology of these phases with the isotopic stadiums: MIS 18, MIS 16, MIS 12, MIS 10, MIS 8, MIS 7, MIS 6, MIS 5c i MIS 4/3. The OSL dates reveal that the aeolian deposits of Eivissa where formed in cold and arid conditions, related with low sea level conditions. -Conclusion The OSL dating of the sediments has provided a chronology from the Middle Pleistocene to the Upper Pleistocene, and is one of the most complete Pleistocene sedimentary registers of the Balearic Islands and the Western Mediterranean.