La imatgeria medieval mallorquina (1229-1520)

Abstract

[cat] Introducció: la tesi doctoral que es presenta té per objectiu l’estudi de la imatgeria medieval mallorquina, amb un ventall cronològic que abasta des de la conquesta de l’illa el 1229 fins la segona dècada del segle XVI, final delimitat per la revolta de les Germanies (1521-1523). Contingut de la investigació: l’apropament al tema s’ha efectuat a partir de l’estudi de les fonts directes –anàlisi de les obres i de la documentació- amb una perspectiva sociològica que emfatitza els contextos cultual i productiu de les obres. Així, les tres grans vessants tractades són: l’estudi historicoartístic del corpus, els usos de les imatges i els sectors de promoció, i finalment, els artífexs. Conclusions: En relació a la primera, s’aporta una sistematització de la manifestació artística a partir de l’estudi de les obres conservades i també d’aquelles en parador desconegut de les quals es té una constància gràfica. Per a tal fi s’ha efectuat un catàleg de les obres que s’analitzen a partir de quatre capítols estructurats en les iconografies existents, a saber, imatgeria mariana, cristològica, hagiogràfica i angèlica. En cada un d’ells s’ofereix un estudi conjunt i evolutiu de la producció i una anàlisi individualitzada de les obres. Per concloure aquesta vessant se consideren breument els perllongaments de les tipologies medievals més destacades en el decurs de l’edat moderna. Els usos de les imatges s’han estudiat a partir de tres enfocaments diversos: la funció, la devoció i la promoció. Les funcions han estat treballades en base a dos criteris, la ubicació de les imatges dins del temple, eminentment situades en el context de l’altar i el presbiteri, i la finalitat “pràctica” que presenten algunes peces. En relació a aquesta darrera cal ressaltar el conjunt de les Marededéus sagraris i les imatges emprades en el sí de litúrgies dramatitzades, a saber, els Crucificats del Davallament del Divendres Sant i la Marededéu morta. També s’ofereix un apropament a les imatges escultòriques en els contextos domèstics de la Mallorca baixmedieval. La devoció entorn de les imatges parteix de l’anàlisi de les llegendes miraculoses que les envoltaven i que detonà en una sèrie de pràctiques pietoses característiques de la societat medieval: peregrinacions, processons de rogativa i “mostres de devoció” com els exvots i els adornaments que portaven les escultures. Les dades sobre la promoció de les obres evidencien un ventall ampli on destaquen els promotors eclesiàstics, la noblesa i els promotors civils amb una rellevant participació femenina i alguns exemples de promoció col•lectiva. El tercer bloc pretén profunditzar en l’estudi dels col•lectius d’artistes vinculats a les obres: els imaginaires i els fusters, essencialment a partir de documentació arxivística. En primer lloc es presenta una anàlisi individualitzada d’aquells artífexs lligats al treball escultòric, on s’aporten noves dades sobre alguns artesans poc coneguts. En darrer lloc, s’ofereix un estudi complet del col•lectiu a partir de diversos aspectes relacionats amb el treball de l’artífex: l’entorn físic (taller, eines i matèries primeres); el marc gremial, l’organització del treball i l’aprenentatge; la mobilitat dins el sector; els aspectes socioeconòmics del treball (preus d’obres i salaris, lligams professionals i la formació cultural i intel•lectual de l’artista) i, finalment, s’avalua la incidència dels fusters/imaginaires en la vida social i econòmica del Regne.

[spa] Introducción: la tesis doctoral que se presenta, tiene por objetivo el estudio de la imaginería medieval mallorquina, con una cronología que abarca desde la conquista de la isla en 1229 hasta la segunda década del siglo XVI, final que viene delimitado por la revuelta de las Germanías (1521-1523). Contenido de la investigación: la aproximación al tema se ha efectuado a partir del estudio de las fuentes directas -análisis de las obras y de la documentación- con una perspectiva sociológica que enfatiza los contextos cultual y productivo. De este modo, los tres grandes aspectos tratados son: el estudio histórico-artístico del corpus, los usos de las imágenes y los sectores de promoción y, finalmente, los artistas. Conclusiones: en relación al primero, se aporta una sistematización de la manifestación artística a partir del estudio de las obras conservadas, así como también de aquellas en paradero desconocido de las cuales se tiene una constancia gráfica. Para este fin se ha elaborado un catálogo de las obras, que se analizan a partir de cuatro capítulos estructurados en las iconografías existentes, a saber, imaginería mariana, cristológica, hagiográfica y angélica. En cada uno de ellos se ofrece un estudio conjunto y evolutivo de la producción y un análisis individualizado de las obras. Para concluir este primer bloque se considera brevemente la perpetuación de las tipologías medievales más destacadas a lo largo de la edad moderna. Los usos de las imágenes se han estudiado a partir de tres enfoques diversos: la función, la devoción y la promoción. Las funciones han sido trabajadas en base a dos criterios, la ubicación de las imágenes dentro del templo, eminentemente en el contexto del altar y del presbiterio, y la finalidad “práctica” que presentan algunas obras. En relación a esta última, cabe resaltar el conjunto de Vírgenes sagrario y las imágenes que eran usadas en las liturgias dramatizadas u otras ceremonias, a saber, los Crucificados del Descendimiento del Viernes Santo y las Vírgenes muertas. También se ofrece una aproximación a las imágenes escultóricas en los contextos privados de la Mallorca bajomedieval. La devoción entorno a las imágenes parte del análisis de las leyendas milagrosas que las rodeaban y que detonó en una serie de prácticas piadosas características de la sociedad medieval: peregrinaciones, procesiones de rogativa y “muestras de devoción” como los exvotos y los adornos que vestían las esculturas. Los datos sobre la promoción de las obras evidencian un amplio abanico dónde destacan los promotores eclesiásticos, la nobleza, los promotores civiles con una destacada participación femenina y algunos ejemplos de promoción colectiva. El tercer bloque pretende ahondar en el estudio de los colectivos de artistas vinculados a las obras: los imagineros y los carpinteros, esencialmente a partir de la documentación archivística. En primer lugar, se presenta un análisis individualizado de aquellos artistas ligados al trabajo escultórico, dónde se aportan nuevos datos sobre algunos artesanos poco conocidos. En segundo y último lugar, se ofrece un estudio completo sobre el colectivo a partir de diversos aspectos relacionados con el trabajo de los artesanos: el entorno físico (taller, herramientas y materias primeras); el marco gremial, la organización del trabajo y el aprendizaje; la movilidad en el sector; los aspectos socioeconómicos del trabajo (precios de obras y salarios, lazos profesionales y la formación cultural e intelectual del artista) y, finalmente, se evalúa la incidencia de los imagineros/carpinteros en la vida socioeconómica del Reino.

[eng] Introduction: this doctoral thesis offers an analysis of mediaeval Majorcan devotional sculpture with a timeline running from the conquest of the island in 1229 to the second decade of the 16th century, when the Revolta de les Germanies (Revolt of the Brotherhoods) took place (1521-1523). Research content: the approach taken looks at direct sources (an analysis of the works and documentation), with a sociological perspective underlining the cultural and productive context of the works. In this sense, the three broad themes are an historical and artistic study of the corpus, the uses of the images and promotion sectors, and finally, the artisans. Conclusions: with regard to the first theme, the thesis provides a systematisation of the art form by analysing preserved works, as well as those with unknown whereabouts of which we have drawings. To do this, a catalogue of the works was put together where they are analysed in four structured chapters on existing iconography, namely Marian, Christological, Hagiographic and Angelic images. Each provides a joint and progressive study of production and an individual analysis of the sculptures. As a conclusion to this aspect, the extension of the most salient mediaeval types throughout the modern era are briefly considered. The uses of the images have been examined from three different focal points: function, devotion and promotion. The functions have been looked at on a basis of two criteria: the location of the images in the church, mainly situated on the altar and in the chancel, and the 'practical' purpose shown by some pieces. With regard to the latter, the specific type of Virgin sacrarium statues and the images used at the heart of dramatised liturgies, namely the Descents from the Cross on Good Friday and the Death of the Virgin should be highlighted. An approach to the sculptural images in domestic contexts in the late Middle Ages in Majorca is also offered. Devotion of the images begins with an analysis of their miraculous legends that then lead to a series of characteristic pious practices from mediaeval society: pilgrimages, rogation processions and 'signs of devotion' such as ex-votos and adornments on the sculptures. Information regarding promotion of the works demonstrates a wide range including ecclesiastical promoters, nobility and civil promoters with high female participation, and some examples of collective promotion. The third section attempts to go further into the study of artist collectives linked to the works, mainly based on documents from archives about the sculptors and carpenters. Firstly, an individual analysis is made of the artists linked to the sculptures, providing new information on some little known artisans. Lastly, a full study of the collective is offered based on different aspects related to the artist's work: the physical environment (workshop, tools and raw materials); the guild framework, work organisation and apprenticeships; mobility in the sector; the socioeconomic aspects of the work (prices of works and salaries, professional ties and the cultural and intellectual training of artists), and finally, the impact of carpenters/sculptors on the social and economic life in the Kingdom is evaluated.