Los conventos de clausura del centro histórico de Palma. Potencialidades y nuevos usos vinculados a la gestión de su patrimonio cultural

Abstract

[spa] Los conventos de clausura de Palma constituyen un legado de gran importancia patrimonial y urbana. Desde el primer convento fundado en el siglo XIII, a partir de la conquista de Mallorca por los cristianos, se llegaron a contabilizar más de veinte en el siglo XVII. A lo largo de este proceso fundacional que comenzó en la Edad Media y se consolidó en la Edad Moderna, estos no sólo modificaron aquellas áreas bajo su influencia directa, sino que fueron determinantes en la construcción de un determinado modelo de ciudad. Las desamortizaciones supusieron un momento clave y dieron inicio a una prolongada etapa de crisis. A pesar de todo esto, el viejo orden de la ciudad conventual pervive con la presencia de las clausuras femeninas. Todas se localizan en la antigua ciudad intramuros, mantienen su sede histórica y, por lo general y a pesar de las transformaciones y adaptaciones sufridas con el paso del tiempo, sus núcleos conventuales se han conservado con un alto grado de integridad. El principal objetivo de este trabajo que tiene un componente aplicado ha sido estudiar estos conventos, hacer un diagnóstico de la situación y conocer las potencialidades y nuevos usos relacionados con el turismo del centro histórico palmesano. Para ello hemos abierto tres grandes líneas temáticas en donde hemos estudiado: los modelos de gestión del patrimonio religioso; Palma como ciudad conventual; y la crisis y problemática actual de estos conventos y su posible relación con el sector turístico-cultural. Un estudio que se completó con la realización de entrevistas a las comunidades de religiosas de cada convento con la intención de conocer la situación de manera directa y tener en cuenta la visión de quienes los habitan y gestionan. La conclusión de carácter global a la que hemos llegado es que los conventos de clausura actualmente mantienen un complejo diálogo con la ciudad, constituyendo enclaves cerrados, ajenos a la vida y las dinámicas urbanas próximas. En este contexto, la crisis de vocaciones por un lado, y la necesidad de crear y diversificar productos turístico-culturales en el centro histórico, por otro, abre una vía de posible colaboración que, teniendo en cuenta los riesgos que ello comporta, merece ser considerada.

[cat] Els convents de clausura de Palma constitueixen un llegat de gran importància patrimonial i urbana. Des del primer convent fundat al segle XIII, a partir de la conquesta de Mallorca pels cristians, es van arribar a comptabilitzar més de vint al segle XVII. Al llarg d'aquest procés fundacional que va començar a l'Edat Mitjana i es va consolidar en l'Edat Moderna, aquests no només van modificar aquelles àrees sota la seva influència directa, sinó que van ser determinants en la construcció d'un determinat model de ciutat. Les desamortitzacions van suposar un moment clau i van donar inici a una perllongada etapa de crisi. Malgrat tot això, el vell ordre de la ciutat conventual perviu amb la presència de les clausures femenines. Totes es localitzen a l'antiga ciutat intramurs, mantenen la seva seu històrica i, en general i malgrat les transformacions i adaptacions que van sofrir amb el pas del temps, els seus nuclis conventuals s'han conservat amb un alt grau d'integritat. El principal objectiu d'aquest treball que té un alt component aplicat ha estat estudiar aquests convents, fer un diagnòstic de la situació i conèixer les potencialitats i nous usos relacionats amb el turisme del centre històric palmesà. Per això, hem obert tres grans línies temàtiques on hem estudiat: els models de gestió del patrimoni religiós; Palma com a ciutat conventual; i la crisi i problemàtica actual d'aquests convents i la seva possible relació amb el sector turístic-cultural. Un estudi que es va completar amb la realització d'entrevistes a les comunitats de religioses de cada convent amb la intenció de conèixer la situació de manera directa i tenir en compte la visió dels qui els habiten i gestionen. La conclusió de caràcter global a la qual hem arribat és que els convents de clausura actualment mantenen un complex diàleg amb la ciutat, constituint enclavaments tancats, aliens a la vida i les dinàmiques urbanes pròximes. En aquest context, la crisi de vocacions per una banda, i la necessitat de crear i diversificar productes turístic-culturals en el centre històric, de l'altra, obre una via de possible col·laboració que, tenint en compte els riscos que això comporta, mereix ser considerada.

[eng] Cloistered convents in Palma constitute a very important heritage and urban legacy. More than twenty were identified in the 17th century, being the first one founded in the 13th century after the conquest of the city by Christians. Throughout this foundational process, which began in the Middle Ages and was consolidated in the Modern Age, they did not only change those areas under its direct influence, but were decisive in the construction of a particular city model. Today only female closures remain after a long period of crisis beginning with the crucial moment of the disentailment of Church property led by Mendizábal. Despite all this, evidence of that conventual activity can still be found in the city. All closures, that are located within the old walled city, maintained its historic sites and, usually, and despite the changes and adaptations sustained over time, its monastic centers have been preserved with a high degree of integrity. The main objective of this work is to study, from an applied point of view, the cloistered convents of Palma, make a diagnosis of the situation and know their potentialities and new uses related to the historic city center tourism. Three study lines of research were opened with this aim: the different religious heritage management models; Palma as a conventual city; and the current crisis and problems of these convents and their possible relationship with the cultural tourism sector. This study was completed by interviewing different religious communities with the intention of finding out more and taking into account the point of view of those who live in and manage them. The general conclusion reached with this study is that nowadays cloistered convents maintain a complex dialogue with the city, being closed areas that remain unaware of nearest city life and dynamics.