Els jardins de Mallorca en els segles XVIII i XIX. Del paisatge il·lustrat a l'eclecticisme burgès

Abstract

[cat] La present tesi doctoral té per objecte l’estudi històric, artístic i patrimonial dels jardins de Mallorca en els segles XVIII i XIX. Es tracta d’un camp d’estudi que ha restat marginal en l’àmbit de la investigació acadèmica local. El període coincideix amb un moment àlgid en la creació de jardins. Així mateix, defensam que delimita l’inici i el desenvolupament d’una renovada cultura de la jardineria. A la gènesi del procés hi identificam els efectes de la Il·lustració, que es consolidaran en el decurs del vuit-cents. Per tal de comprendre i interpretar les especificitats i l’abast de les aportacions illenques, amplificam el marc cronològic de l’anàlisi des de les primeres manifestacions físiques i conceptuals del jardí. El discurs es basteix sobre paràmetres teòrics i metodològics que es fonamenten en la interpretació del jardí com a un espai vinculat a un sistema de paisatge i com a fenomen especialment sensible als canvis i a les transformacions. En conseqüència, l’anàlisi contempla la incidència dels diferents factors socials, artístics i culturals. Àdhuc, es dedica especial atenció a les especificitats morfològiques i a les regles precises que configuren el paisatge, urbà i rural, en el qual el jardí s’integra i contribueix a caracteritzar. L’estudi és el resultat de la sistematització de la informació i de les dades procedents del treball de camp i de la investigació arxivística, tant dels jardins existents com dels ja desapareguts. L’exposició dels resultats s’articula en quatre parts: en la primera s’estableix el marc disciplinari del jardí com a objecte d’estudi de la Història de l’Art, des de la seva doble perspectiva com a manifestació artística i com a bé patrimonial. En la segona s’exposen els coneixements actualitzats de l’evolució dels jardins des de l’Antiguitat fins a l’Època Moderna. La tercera se centra en l’anàlisi de la pràctica de la jardineria en els segles XVIII i XIX. En la quarta i última part, es fa una valoració crítica de la gestió patrimonial dels jardins, en la qual s’inclou l’estudi específic dels vuit exemplars que en l’actualitat gaudeixen de protecció en categoria de Jardí Històric. Els objectius generals que es plantegen són: aportar una sistematització cronològica i estilística; valorar la importància quantitativa i qualitativa que ha tengut la creació dels jardins en el discurs general de les arts a Mallorca i determinar la seva incidència en la caracterització del paisatge cultural illenc. Així mateix, es proposen els instruments científics i metodològics per a cobrir les llacunes existents sobre el tema i contribuir, des de la disciplina de la Història de l’Art, a l’eficàcia de les accions tutelars.

[spa] Esta tesis doctoral tiene por objeto el estudio histórico, artístico y patrimonial de los jardines de Mallorca en los siglos XVIII y XIX. Se trata de un campo de estudio que se ha mantenido al margen del ámbito de la investigación académica local. El periodo coincide con un momento álgido en la creación de jardines. Así mismo, defendemos que delimita el inicio y el desarrollo de una renovada cultura de la jardinería. En la génesis del proceso identificamos los efectos de la Ilustración, que se consolidaran a lo largo del ochocientos. Para comprender e interpretar las especificidades y el alcance de las aportaciones isleñas, amplificamos el marco cronológico del análisis desde las primeras manifestaciones físicas y conceptuales del jardín. El discurso se construye sobre parámetros teóricos y metodológicos que se sustentan en la interpretación del jardín como un espacio vinculado a un sistema de paisaje y como fenómeno especialmente sensible a los cambios y a las transformaciones. En consecuencia, el análisis contempla la incidencia de los diferentes factores sociales, artísticos y culturales. Igualmente, se dedica especial atención a las especificidades morfológicas y a las reglas precisas que configuran el paisaje, urbano y rural, en el que el jardín se integra y contribuye a caracterizar. El estudio es el resultado de la sistematización de la información y de los datos procedentes del trabajo de campo y de la investigación archivística, tanto de los jardines existentes como de los ya desaparecidos. La exposición de los resultados se articula en cuatro partes: en la primera se establece el marco disciplinario del jardín como objeto de estudio de la Historia del Arte, desde su doble perspectiva como manifestación artística y como bien patrimonial. En la segunda se exponen los conocimientos actualizados de la evolución de los jardines desde la Antigüedad hasta la Época Moderna. La tercera se centra en el análisis de la práctica de la jardinería en los siglos XVIII y XIX. En la cuarta y última parte, se hace una valoración crítica de la gestión patrimonial de los jardines, en la cual se incluye el estudio específico de los ocho ejemplares que en la actualidad gozan de protección bajo la categoría de Jardín Histórico. Los objetivos generales que se plantean son: aportar una sistematización cronológica y estilística; valorar la importancia cuantitativa y cualitativa que ha tenido la creación de los jardines en el discurso general de las artes en Mallorca y determinar su incidencia en la caracterización del paisaje cultural isleño. Así mismo, se proponen los instrumentos científicos y metodológicos para cubrir las lagunas existentes sobre el tema y contribuir, desde la disciplina de la Historia del Arte, a la eficacia de las acciones tutelares.

[eng] The subject of this doctoral thesis is the study of the historical, artistic and heritage aspects of the gardens constructed in Mallorca during the eighteenth and nineteenth centuries. It is an area of investigation that has remained barely researched among the local academic circles. It is in this period when the creation of gardens reaches one of its highest points. Furthermore, this paper demonstrates that both centuries define the start and further development of a renewed culture in gardening. The influence of the Enlightenment is clearly identified at the origin of the process and it will be consolidated in the course of the second century. To understand and interpret the specificities and the scope of the local contributions , we shall widen the chronological framework of the analysis going back to the early conceptual and physical manifestations of the garden. The argument is built on theoretical and methodological parameters which are based on the interpretation of the garden as a space connected to the landscape, a garden which is particularly sensitive to changes and transformations. Consequently, the analysis includes the impact from the social, cultural and artistic factors of the region . Also, a close scrutiny has been applied over the specific morphology and precise rules that shape the particular landscape, both urban and rural, where the garden is integrated and, in turn, contributing to its characterisation. This study is the result of the systematization of general information collection, fieldwork data and archival research, either from existing and extinct gardens. The results are presented in four sections: the first one sets the disciplinary framework of the garden as an object of study of Art History, because it is an art form as well as a heritage resource. The second section offers an up to date knowledge in the evolution of the gardens, from Antiquity to the Modern Age. The third one focuses on the analysis of the practice of gardening in the eighteenth and nineteenth centuries. The fourth section consists of a critical appraisal of heritage management concerning gardens , including a specific study of the eight existing units protected under the category of Historic Garden. The general objectives considered are, to provide a chronological and stylistic systematization, to assess the quantitative and qualitative significance of the creation of gardens on the general discourse of the arts in Mallorca and, to determine their impact on the characterization of the cultural landscape. In addition, this work suggests several scientific and methodological instruments to overcome the existing shortcomings on the subject and to contribute, through the discipline of Art History, to the effectiveness of the tutelary actions .