Influencia de las variables socio-demográficas y laborales en los valores de estrés determinados con el modelo desequilibrio esfuerzo recompensa de Siegrist

Abstract

[spa] El estrés en el trabajo o estrés laboral ha sido definido por la Comisión Europea como: “un conjunto de reacciones emocionales, cognitivas, fisiológicas y del comportamiento a ciertos aspectos adversos o nocivos del contenido, la organización o el entorno de trabajo”. Es un estado que se caracteriza por altos niveles de excitación y de angustia, con la frecuente sensación de no poder hacer frente a la situación". Inicialmente el estrés puede mejorar el rendimiento del trabajador pero, si el proceso es muy intenso o continúa en el tiempo, los recursos de la persona se agotan y se produce una disminución del rendimiento; además se ha descrito la asociación entre el estrés crónico y enfermedad (tanto mental, como física). La importancia del estrés no viene dada solamente por sus posibles consecuencias sobre la salud individual o de la organización, sino porque se trata de un problema de gran magnitud, dada su alta frecuencia en países desarrollados. El alto coste que supone el estrés laboral para los individuos, las organizaciones y la sociedad, hace necesario un mayor conocimiento de las variables que pueden estar relacionadas con su origen. Es por ello que el presente trabajo analiza una serie de variables sociales, demográficas y laborales que pueden influir en la génesis del estrés. Hipótesis. Las diferentes variables socio demográficas y laborales que se recogen en nuestro colectivo de trabajadores influyen en los valores de estrés. Metodología. Se realiza un estudio descriptivo transversal sobre una muestra de trabajadores de Mallorca (el tamaño muestral es de 2096 trabajadores, 1170 hombres y mujeres de distintos sectores productivos). La muestra se obtiene en los reconocimientos médico-laborales iniciales y periódicos de vigilancia de la salud; se solicita la participación voluntaria del trabajador así como la firma del consentimiento informado. Se establecen una serie de criterios de inclusión y exclusión en el estudio. Para la determinación de los niveles de estrés se utiliza uno de los dos grandes modelos de evaluación del estrés: el modelo de desequilibrio esfuerzo-recompensa de Siegrist. Se utiliza la versión adaptada al castellano del modelo de Siegrist realizada por Macías Robles. El cuestionario es auto-administrado y anónimo. Consta de tres partes donde se recogen las variables: - Datos sociodemográficos (edad, sexo, nivel educativo, clase social, estado civil y percepción de salud); información del ambiente laboral (situación laboral, profesión, tipo de trabajo, sector laboral, antigüedad, pluriempleo, turno de trabajo). - Información sobre el componente extrínseco: información sobre las demandas y las recompensas en el trabajo. - Información sobre el componente intrínseco o sobre-implicación: valora la dedicación excesiva al trabajo, los sentimientos positivos y negativos, y las actitudes relacionadas con el trabajo. A partir de los cuestionarios se obtiene una puntuación en valor numérico correspondiente al esfuerzo (E), la recompensa (R) y la Implicación (I) de cada uno de los trabajadores incluidos en el estudio y se calcula el cociente entre esfuerzo y recompensa (E/R). De acuerdo con la literatura se considera estrés si el valor del cociente es igual o superior a la unidad. Se introduce el concepto de pre-estrés como el valor de E/R igual o superior a 0,75. Se establecen umbrales para distinguir esfuerzo normal y alto, recompensa normal y baja, implicación normal y baja. Análisis estadístico. Si la variable es continua se comparan las medias mediante la prueba t de Student-Fischer (en casos de variable con distribución gaussiana) o con la prueba no paramétrica U de MannWhitney si no se cumple el principio de normalidad. En variables cualitativas se comparan las proporciones mediante la prueba chi cuadrado de Pearson. También se realiza análisis de varianza (ANOVA) y análisis multivariante. Para el cálculo de las diferentes pruebas se utiliza el paquete estadístico SPSS 20.0. Resultados. Una vez descritas las características de la muestra, se presentan los valores medios de los parámetros (E, R, E/R, I) según las diferentes variables socio-demográficas y los valores medios según las diferentes variables socio-demográficas y laborales por sexo. A continuación se muestra la prevalencia de los valores de esfuerzo alto, recompensa baja, implicación baja, estrés y pre-estrés según las diferentes variables socio-demográficas y laborales por sexo. Finalmente se presentan los resultados del estudio multivariante. Conclusiones. - La variable nivel educativo influye en todos los parámetros estudiados (esfuerzo, recompensa, implicación, estrés y pre-estrés) mientras que la variable pluriempleo no influye en ninguno de ellos. - La variable sexo influye en todos los parámetros salvo en la recompensa. Clase social y antigüedad influyen principalmente en la recompensa. - Las variables edad, estado civil y percepción del estado de salud influyen en el esfuerzo, estrés y pre-estrés. - Turnos de trabajo influye principalmente en la implicación, mientras que el sector laboral no influye en este parámetro

[cat] L'estrès a la feina o estrès laboral ha estat definit per la Comissió Europea com: "un conjunt de reaccions emocionals, cognitives, fisiològiques i del comportament a certs aspectes adversos o nocius del contingut, l'organització o l'entorn de treball". És un estat que es caracteritza per alts nivells d'excitació i d'angoixa, amb la freqüent sensació de no poder fer front a la situació". Inicialment, l'estrès pot millorar el rendiment del treballador però, si el procés és molt intens o continua en el temps, els recursos de la persona s'esgoten i es produeix una disminució del rendiment; a més s'ha descrit l'associació entre l'estrès crònic i malaltia (tant mental, com física). La importància de l'estrès no ve donada només per les seves possibles conseqüències sobre la salut individual o de l'organització, sinó perquè es tracta d'un problema de gran magnitud, donada la seva alta freqüència en països desenvolupats. L'alt cost que suposa l'estrès laboral per als individus, les organitzacions i la societat, fa necessari un major coneixement de les variables que poden estar relacionades amb el seu origen. És per això que el present treball analitza una sèrie de variables socials, demogràfiques i laborals que poden influir en la gènesi de l'estrès. Hipòtesi. Les diferents variables sòcio-demogràfiques i laborals que es recullen en el nostre col·lectiu de treballadors influeixen en els valors d'estrès. Metodologia. Es realitza un estudi descriptiu transversal sobre una mostra de treballadors de Mallorca (la mesura mostral és de 2096 treballadors, 1170 homes i dones de diferents sectors productius). La mostra s'obté en els reconeixements mèdico-laborals inicials i periòdics de vigilància de la salut; se sol·licita la participació voluntària del treballador, així com la signatura del consentiment informat. S'estableixen una sèrie de criteris d'inclusió i exclusió en l'estudi. Per a la determinació dels nivells d'estrès s'utilitza un dels dos grans models d'avaluació de l'estrès: el model de desequilibri esforç-recompensa de Siegrist. S'utilitza la versió adaptada al castellà del model de Siegrist realitzada per Macías Robles. El qüestionari és autoadministrat i anònim. Consta de tres parts on es recullen les variables: - Dades sòcio-demogràfiques (edat, sexe, nivell educatiu, classe social, estat civil i percepció de salut); informació de l'ambient laboral (situació laboral, professió, tipus de treball, sector laboral, antiguitat, pluriocupació, torn de treball). - Informació sobre el component extrínsec: informació sobre les demandes i les recompenses a la feina. - Informació sobre el component intrínsec o sobreimplicació: valora la dedicació excessiva a la feina, els sentiments positius i negatius, i les actituds relacionades amb el treball. A partir dels qüestionaris s'obté una puntuació en valor numèric corresponent a l'esforç (I), la recompensa (R) i la implicació (I) de cada un dels treballadors inclosos en l'estudi i es calcula el quocient entre esforç i recompensa ( I / R). D'acord amb la literatura es considera estrès si el valor del quocient és igual o superior a la unitat. S'introdueix el concepte de pre-estrès com el valor d'E / R igual o superior a 0,75. S'estableixen llindars per distingir esforç normal i alt, recompensa normal i baixa, implicació normal i baixa. Anàlisi estadística. Si la variable és contínua es comparen les mitjanes mitjançant la prova t de Student-Fischer (en casos de variable amb distribució gaussiana) o amb la prova no paramètrica U de MannWhitney si no es compleix el principi de normalitat. En variables qualitatives es comparen les proporcions mitjançant la prova chi quadrat de Pearson. També es realitza anàlisis de variància (ANOVA) i anàlisi multivariant. Per al càlcul de les diferents proves s'utilitza el paquet estadístic SPSS 20.0. Resultats. Un cop descrites les característiques de la mostra, es presenten els valors mitjans dels paràmetres (E, R, I / R, I) segons les diferents variables sòcio-demogràfiques i els valors mitjans segons les diferents variables sòcio-demogràfiques i laborals per sexe. A continuació es mostra la prevalença dels valors d'esforç alt, recompensa baixa, implicació baixa, estrès i pre-estrès segons les diferents variables sòcio-demogràfiques i laborals per sexe. Finalment, es presenten els resultats de l'estudi multivariant. Conclusions. - La variable nivell educatiu influeix en tots els paràmetres estudiats (esforç, recompensa, implicació, estrès i pre-estrès) mentre que la variable pluriocupació no influeix en cap d'ells. - La variable sexe influeix en tots els paràmetres excepte en la recompensa. Classe social i antiguitat influeixen principalment en la recompensa. - Les variables edat, estat civil i percepció de l'estat de salut influeixen en l'esforç, estrès i pre-estrès. Torns de treball influeix principalment en la implicació, mentre que el sector laboral no influeix en aquest paràmetre.

[eng] Stress at work or work-related stress has been defined by the European Commission as: "a pattern of emotional, cognitive, behavioral and physiological reactions to adverse and noxious aspects of work content or work organization”. It is a state characterized by high levels of excitement and anxiety, with the frequent feeling of being unable to cope. Initially, stress can improve worker efficiency but, if the process is very intense or it continues in time, worker's resources run out and there is a decrease in productivity; additionally, association between chronic stress and illness (both mental and physical) has been described. The importance of stress at work is not only due to its possible consequences on individual or organizational health, but also because it is a problem of great magnitude given its high frequency in developed countries. The high cost of work stress for individuals, organizations and society requires a greater knowledge of the variables that may be related to their origin. This is why the present paper analyzes a series of social, demographic and occupational variables that can influence the genesis of stress. Hypothesis. A series of demographic and occupational variables, that are collected in our sample of workers have an influence on stress values. Methodology. A descriptive cross-sectional study was carried out on a sample of workers from Mallorca (sample size is 2096 workers, 1170 men and women from different productive sectors). The sample is obtained in the initial and periodical medical examinations of workers; voluntary participation of the worker is requested as well as the signing of the informed consent form. Inclusion and exclusion criteria are established in the study. For determining stress levels, one of two great models of stress evaluation is used: the Siegrist effort-reward imbalance model. The Spanish adapted version of the Siegrist model performed by Macías Robles is used. The questionnaire is self-administered and anonymous. It included three parts, where the following variables are collected: - Socio-demographic data (age, sex, educational level, social class, marital status and health status perception); labor variables (work situation, kind of contract, type of work, sector, shift work, number of years in the same job, seniority. - Information on the extrinsic component: information on the demands and rewards at work. - Information on the intrinsic component or over commitment: over-dedication to work, positive and negative feelings and attitudes related to work. From the questionnaires, a numerical value score corresponding to effort (E), reward (R) and implication (I) is obtained of each of the workers included in the study and the quotient between effort and reward ( E / R) is calculated. According to the literature, stress is considered when the ratio is equal to or greater than one. Pre-stress concept is introduced as the E / R value equal to or greater than 0.75. Thresholds are set to distinguish normal and high effort, normal and low reward, normal and low overcommitment. Statistical analysis. If the variable is continuous, the means are compared by the Student-Fischer t-test, if the variable followed a Gaussian distribution, or by the Mann-Whitney non-parametric test U, if not. In qualitative variables, proportions are compared using the Pearson chi-square test. Analysis of variance (ANOVA) and multivariate analysis are also performed. The statistical package SPSS 20.0 is used to calculate the different tests. Results. Once the characteristics of the sample are described, the mean values of the parameters (E, R, E / R, I) are presented according to the different socio-demographic and labor variables and so are the mean values according to the different socio-demographic and labor variables by sex. The prevalence of high effort, low reward, low involvement, stress and pre-stress according to the different socio-demographic and labor variables by sex are shown. Finally the results of the multivariate study are presented. Conclusions. - The variable educational level influences all parameters studied (effort, reward, over commitment, stress and pre-stress), while the variable employment does not influence any of them. - The gender variable influences all parameters except the reward. Social class and number of years at work mainly influence the reward. - The variables age, marital status and perception of health status influence effort, stress and pre-stress. - Shift work has effects mainly on implication, while labor sector does not influence this parameter