Estudio epidemiológico observacional para la determinación del perfil de sensibilización molecular a alérgenos perennes y estacionales en pacientes alérgicos (adultos y niños) de Mallorca

Abstract

[spa] Introducción: La superficie mucosa de la vía aérea y en concreto de las fosas nasales, representa la primera línea de defensa contra distintos agentes ambientales. Debe presentar una respuesta efectiva y apropiada, pudiendo un desequilibrio a este nivel ser el origen de la rinitis alérgica. El sistema inmunitario es un conjunto con alto grado de complejidad. Una respuesta inadecuada y desproporcionada, causada por un alérgeno, desencadena una reacción de hipersensibilidad dando lugar a la sintomatología alérgica. Los principales agentes alergénicos son: ácaros del polvo, pólenes y esporas de hongos. La incidencia actual de la rinitis alérgica en nuestro entorno se sitúa en el 23% de la población y aumentando. La escasa información existente sobre esta patología en Mallorca justifica el desarrollo de la presente tesis doctoral. Junto con la historia clínica el diagnóstico se basa en el Prick Test (SPT) y/o en la determinación de la IgE específica, ambas frente al extracto alergénico completo. Recientemente se ha incorporado a la batería de test, el diagnóstico por componentes para el conocimiento del perfil molecular de los pacientes. Objetivos El Objetivo del estudio es la determinación del perfil molecular de los pacientes alérgicos, tanto a alérgenos estacionales como perennes. También se ha estudiado el grado de correlación entre el perfil molecular y el tipo y severidad de la patología alérgica, el impacto de los panalérgenos, los factores de riesgo asociados a las sensibilizaciones más prevalentes y el grado de asociación entre los diferentes alérgenos. Material y métodos: Se ha realizado un estudio epidemiológico y transversal con recogida prospectiva de las variables principales. Se han analizado muestras de 101 pacientes entre 7 y 60 años. Todos los pacientes incluidos en el estudio tenían sintomatología alérgica respiratoria y prick test positivo. Se realizó un estudio del perfil molecular de cada paciente, determinando la IgE específica frente a la batería de alérgenos incluida en el estudio. Todos los análisis estadísticos se han realizado usando el programa SAS® 9.3. Resultados La determinación del perfil molecular muestra que las sensibilizaciones más prevalentes han sido Der p 2 (53,5 %), Der f 2 (52,5%), Der p 1 (44,4%), Der f 1 (41,4%), Lep d 2 (21,2%), Ole e 1 (44,3%) y Phl p 1 (34,3%). Conclusiones El diagnóstico molecular reduce el número de pacientes sensibilizados a un determinado alérgeno, lo cual tiene implicaciones terapéuticas muy relevantes, especialmente en pacientes polisensibilizados. La discordancia de resultados entre ambas técnicas diagnósticas, hace sospechar que los resultados obtenidos por pruebas cutáneas no se corresponden con la sensibilización real de estos pacientes.

[cat] Introducció: La superfície mucosa de la via aèria i en concret de les fosses nasals, representa la primera línia de defensa contra diferents agents ambientals. Ha de presentar una resposta efectiva i apropiada, podent un desequilibri a aquest nivell ser l'origen de la rinitis al·lèrgica. El sistema immunitari és un conjunt amb alt grau de complexitat. Una resposta inadequada i desproporcionada, causada per un al·lèrgen, desencadena una reacció d'hipersensibilitat donant lloc a la simptomatologia al·lèrgica. Els principals agents al·lergògens són: àcars de la pols, pòl·lens i espores de fongs. La incidència actual de la rinitis al·lèrgica en el nostre entorn se situa en el 23% de la població i augmentant. L'escassa informació existent sobre aquesta patologia a Mallorca justifica el desenvolupament de la present tesi doctoral. Juntament amb la història clínica el diagnòstic es basa en el Prick Test (SPT) i / o en la determinació de la IgE específica, ambdues davant del extracte al·lergènic complet. Recentment s'ha incorporat a la bateria de test, el diagnòstic per components per al coneixement del perfil molecular dels pacients. Objectius L'objectiu de l'estudi és la determinació del perfil molecular dels pacients al·lèrgics, tant a al·lèrgens estacionals com perennes. També s'ha estudiat el grau de correlació entre el perfil molecular i el tipus i severitat de la patologia al·lèrgica, l'impacte dels panal·lèrgens, els factors de risc associats a les sensibilitzacions més prevalents i el grau d'associació entre els diferents al·lèrgens. Material i mètodes: S'ha realitzat un estudi epidemiològic i transversal amb recollida prospectiva de les variables principals. S'han analitzat mostres de 101 pacients entre 7 i 60 anys. Tots els pacients inclosos en l'estudi tenien simptomatologia al·lèrgica respiratòria i prick test positiu. Es va realitzar un estudi del perfil molecular de cada pacient, determinant la IgE específica enfront de la bateria d'al·lèrgens inclosa en l'estudi. Totes les anàlisis estadístiques s'han realitzat usant el programa SAS ® 9.3. Resultats La determinació del perfil molecular mostra que les sensibilitzacions més prevalents han estat Der p 2 (53,5%), Der f 2 (52,5%), Der p 1 (44,4%), Der f 1 (41,4 %), Lep d 2 (21,2%), Ole i 1 (44,3%) i PHL p 1 (34,3%). Conclusions El diagnòstic molecular redueix el nombre de pacients sensibilitzats a un determinat al·lergen, la qual cosa té implicacions terapèutiques molt rellevants, especialment en pacients polisensibilitzats. La discordança de resultats entre les dues tècniques diagnòstiques, fa sospitar que els resultats obtinguts per proves cutànies no es corresponen amb la sensibilització real d'aquests pacients.

[eng] Introduction: The mucosal surface of the airways and more specifically the nasal fossa, represents the first line of defence against different environmental agents. It should present an effective and appropriate response, as an imbalance at this level could be the origin of allergic rhinitis. The overall immune system is highly complex. An inappropriate and disproportionate response, caused by an allergen, triggers a hypersensitivity reaction, giving rise to allergy symptoms. The principal allergens are: dust mites, pollens and fungal spores. The current incidence rate of allergic rhinitis in our environment is approximately 23% of the population and is increasing. The limited information existing in relation to this pathology in Mallorca warrants the development of the present doctoral thesis. In conjunction with the clinical history, the diagnosis is based on the Prick Test (SPT) and/or the measurement of specific IgE levels, both in relation to the total allergen extract. Recently, the component resolved diagnosis has been incorporated into the test panel in order to determine the molecular profile of patients. Objectives: The study objective is to determine the allergic patients’ molecular profile, in relation to both seasonal and perennial allergens. A study was also undertaken of the correlation between the molecular profile and the type and severity of the allergic disease, the impact of panallergens, the risk factors associated with the most prevalent sensitisations and the degree of association between the different allergens. Material and methods: An epidemiological, cross-sectional study has been conducted with principal variables collected prospectively. Samples from 101 patients between the ages of 7 and 60 years have been analysed. All patients included in the study had respiratory allergy symptoms and a positive Prick Test. A study was undertaken of each patient’s molecular profile, determining the specific IgE in relation to the allergen panel included in the study. All statistical analyses were conducted using SAS® 9.3 software. Results: Determination of the molecular profile shows that the most prevalent sensitisations were Der p 2 (53.5 %), Der f 2 (52.5%), Der p 1 (44.4%), Der f 1 (41.4%), Lep d 2 (21.2%), Ole e 1 (44.3%) and Phl p 1 (34.3%). Conclusions: Molecular diagnosis reduces the number of patients sensitised to a specific allergen, which has very relevant therapeutic implications, especially in polysensitised patients. The discordant results between both diagnostic methods leads us to suspect that the results obtained by skin tests do not correspond with the actual sensitisation in these patients.