La intendencia en Mallorca en el siglo XVIII

Abstract

[spa] - Introducción. Este trabajo versa sobre todo lo vinculado a la Intendencia del ejército y reino de Mallorca dentro del marco cronológico que va desde el reinado de Felipe V hasta el final del de Carlos III, dando a conocer tanto su funcionamiento y problemática como a los individuos vinculados a ella, siempre conectados al contexto administrativo, económico, militar y social insular. - Contenido de la investigación En esta tesis se estudia la implantación de la intendencia, con el proceso de tránsito y la imbricación de las nuevas piezas en el espacio de Mallorca e Ibiza y pasando después al estudio de la evolución de la institución a lo largo del siglo, estableciendo etapas y analizando su funcionamiento y la coordinación de sus distintos elementos. Asimismo, se estudian las áreas jurisdiccionales del intendente, con sus respectivas competencias, incluyendo su faceta como corregidor y valorando su débil implicación en el Ayuntamiento, así como el papel y el funcionamiento de la Contaduría y la Tesorería del ejército, conectadas a las cuestiones presupuestarias y relacionadas con la economía del territorio insular, incluyendo los distintos modelos de gestión y los agentes económicos que intervienen. Los protagonistas también son presentados, tanto intendentes como contadores y tesoreros, y otros agentes cuyo papel es fundamental, valorando los problemas a los que se enfrentaron y los conflictos que se desarrollaron con otras instituciones, así como las relaciones sociales y de poder que se dieron. - Conclusiones. La intendencia de Mallorca puede considerarse de segundo orden y un destino poco atractivo. Entre 1715 y 1788 dieciséis individuos diferentes se encargaron de la intendencia ( y del corregimiento entre 1718 y 1772). De ellos, tan sólo 9 fueron titulares, mientras que los demás ejercieron como interinos, y de hecho tan sólo el 60% de los intendentes nombrados llegaron a ocupar esta intendencia, porcentaje similar al de los contadores y tesoreros, los otros dos componentes del tridente gestor. La mayor parte de lo ingresado en las arcas de la tesorería se destinaba al mantenimiento de la militarización de Mallorca e Ibiza y provenía fundamentalmente de dos rentas: Tabaco y Real Patrimonio, seguidas por un grupo más variable como era el formado por Aduanas, Salinas, Talla y Aguardiente. Los impuestos más polémicos, la talla y el de utensilios fueron objeto de quejas, retrasos e impagos. Desde la década de los años 60 los ingresos mejoraron debido a factores como la tranquilidad institucional, la gestión por administración directa de las rentas, los beneficios generados por la renta del tabaco y la existencia de movimientos económicos positivos en las islas. El nuevo sistema borbónico sistema guardará en su interior algunos signos de identidad anteriores, y de hecho, la endogamia administrativa, la formación de sagas familiares que controlaban la gestión económica de las rentas y el desarrollo de alianzas entre los delegados de la Administración central y algunos linajes insulares provocaron que con el paso de los años se viesen más similitudes de las esperadas respecto a las redes sociales y de poder que se tejieron en el período de los Austrias. La opción de la estabilidad frente a la transparencia fue la escogida por la Administración central, y el mejor paradigma lo encontramos en Ibiza, espacio relegado a un plano residual hasta la década de los ochenta, donde se permitió que un linaje asumiese la subdelegación de la intendencia y la gestión económica de la isla desde 1718 y hasta entrado el siglo XIX.

[eng] - Introduction. This doctoral thesis deals with everything related to the Administration of the intendancy of the army and kingdom of Mallorca, within the timeframe that runs from the reign of Philip V to the end of Carlos III one, revealing both its operation and problematic as well as the individuals linked to it, always connected to the insular administrative, economic, military and social context. - Research content. This work studies the implementation of the intendancy system, with the process of transition and the overlapping of the new parts in the space of Majorca and Ibiza, going then to the study of the evolution of the institution throughout the century, establishing stages and analyzing their functioning and the coordination of its elements. Also, it evaluates the jurisdictional areas, with their respective powers, including his role as corregidor and reviewing his weak involvement in the Town Hall matters. The role and function of the Accountant’s Office and of the Army Treasury as well as the budget issues regarding to them are also discussed, linking all of it to the economy of the island territory, including different management models and economic agents involved in them. The protagonists are also presented: intendants, main accountants and army treasurers, as well as other agents whose role was essential. Finally, it analyses the problems to they faced and the conflicts that were developed with other institutions, as well as social relations and power that existed. - Conclusions. The intendancy of Mallorca can be considered of second-order and an unattractive destination. Between 1715 and 1788 sixteen different individuals took care of it (and also of the corregimiento, from 1718 to 1772). Of these, only 9 were titular, while the others exercised as interim, and in fact, only the 60% of those destined to this intendancy came to occupy it, a similar percentage to accountants and treasurers, the other two components of the trident that took care of the intendancy management. Most of what entered into the coffers of the treasury was spent on the maintenance of the militarization of Majorca and Ibiza, and came mainly from two incomes: Tobacco and Real Heritage, followed by a more variable group as was the formed by customs, salt, the talla, and brandy. The most controversial taxes, the talla and the utensils tax, were the subject of complaints, delays and defaults. Since the early 60's, the revenue improved due to factors such as institutional peace, the income management by direct administration method, the profits generated by the tobacco and the existence of positive economic movements in the islands. The new Bourbon system will save inside itself some signs of previous identity, and in fact, the administrative inbreeding, the formation of family sagas that controlled the economic management of the revenues and the development of partnerships among the delegates of the central government and some lineages of the islands meant over the years more similarities than expected, regarding social and power networks that were woven into the period of the Hapsburgs. The stability was chosen by the central government in front of the transparency: the best paradigm is found in Ibiza, a space relegated to a residual level until the eighties, where it was also allowed that a family assume the subdelegation of the intendancy and the economic management of the island since 1718 and even into the nineteenth century.

[cat] - Introducció. Aquest treball versa sobre tot el vinculat a la Intendència de l'exèrcit i regne de Mallorca dins el marc cronològic que va des del regnat de Felip V fins al final del de Carles III, donant a conèixer tant el seu funcionament i problemàtica com als individus vinculats a ella, sempre connectats al context administratiu, econòmic, militar i social insular. -Contingut de la investigació. En aquesta tesi doctoral s'estudia la implantació de la intendència, amb el procés de trànsit i la imbricació de les noves peces a l'espai de Mallorca i Eivissa, passant després a l'estudi de l'evolució de la institució al llarg del segle, establint diferents etapes, analitzant el seu funcionament i la coordinació dels seus elements. Així mateix, s'estudien les àrees judicials de l'intendent, amb les seves respectives competències, incloent la seva faceta com a corregidor i valorant la seva implicació a l'Ajuntament, així com el paper i el funcionament de la Comptadoria i la Tresoreria de l'exèrcit, amb les qüestions pressupostàries relacionades amb l'economia del territori insular, incloent els diferents models de gestió i els diversos agents econòmics que hi intervenen. També es presenta als protagonistes, tant intendents com comptadors i tresorers, i a altres agents el paper dels quals és fonamental, valorant els problemes als quals es van enfrontar i els conflictes que es van desenvolupar amb altres institucions, així com les relacions socials i de poder que es varen donar. - Conclusions. La intendència de Mallorca pot considerar-se de segon ordre i un destí poc atractiu. Entre 1715 i 1788 setze individus diferents s’ocuparen de la intendència de l'exèrcit i regne de Mallorca (i del corregiment entre 1718 i 1772), bé com a titulars o bé de forma interina. D'ells, tan sols 9 van ser titulars, mentre que els altres van exercir com a interins, i de fet tan sols el 60% dels intendents nomenats van arribar a ocupar aquesta intendència, percentatge similar al dels comptadors i tresorers, els altres dos components del trident gestor. La major part del que s’ingressava en les arques de la tresoreria es destinava al manteniment de la militarització de Mallorca i Eivissa i provenia fonamentalment de dues rendes: Tabac i Reial Patrimoni, seguides per un grup més variable com era el format per Duanes, Salines, Talla i Aiguardent. Els impostos més polèmics, la talla i el de utensilis van ser objecte de queixes, retards i impagaments. Des de la dècada dels anys 60 els ingressos van millorar a causa de factors com la tranquil·litat institucional, la gestió per administració directa de les rendes, els beneficis generats per la renda del tabac i l'existència de moviments econòmics positius a les illes. El nou sistema borbònic guardarà en el seu interior alguns signes d'identitat anteriors, i de fet, l'endogàmia administrativa, la formació de sagues familiars que controlaven la gestió econòmica de les rendes i el desenvolupament d'aliances entre els delegats de l'Administració central i alguns llinatges insulars van provocar que amb el pas dels anys es veiessin més similituds de les esperades respecte a les xarxes socials i de poder que s’havien teixit en el període dels Àustries. L'opció de l'estabilitat enfront de la transparència va ser l'escollida per l'Administració central i el millor paradigma el trobem a Eivissa, espai relegat a un pla residual fins a la dècada dels vuitanta, on es va permetre que un llinatge assumís la subdelegació de la intendència i la gestió econòmica de l'illa des de 1718 i fins entrat el segle XIX.