Estado sanitario de las colonias de Apis mellifera (Hymenoptera: Apidae) de las Islas Baleares: impacto del parásito Varroa destructor (Acari: Varroidae) y efecto de los tratamientos aéreos con Bacillus thuringiensis Subsp. Kurstaki

Abstract

[spa] En las últimas décadas se ha observado una elevada tasa de pérdida de colonias de abejas (Apis mellifera) a nivel mundial, lo que supone un riesgo debido al importante papel que desempeñan estos insectos en la conservación de ecosistemas y en la producción de alimentos. En la mayoría de casos se identifican claramente los factores implicados en las pérdidas: parásitos y patógenos introducidos, estado nutricional de las abejas y exposición a pesticidas. El objetivo de esta tesis se centró en el estudio de dos factores importantes para el estado sanitario de las colonias de abejas en Baleares: el ácaro Varroa destructor y el uso del insecticida B. thuringiensis subsp. kurstaki (Btk). Se estudió la dinámica poblacional de V. destructor, que se estimó evaluando la caída natural en el fondo de la colmena, y el rol de factores biológicos, climáticos, paisajísticos y de manejo sobre la curva poblacional. La prevalencia, infestación y focalidad del ácaro se calculó a partir de muestras de abejas adultas y de cría, recogidas en primavera y otoño. Además, la eficacia de los acaricidas Apivar, Apiguard y BeeVital se evaluó en condiciones de campo. Asimismo se analizó el efecto sobre las abejas de la aplicación aérea en campo de Btk valorando el porcentaje de celdas ocupadas por cría mediante análisis de imágenes. La abundancia de Varroa a lo largo del año resultó bimodal, con dos máximos, uno durante primavera y otro en verano/otoño, resultando el de primavera el más elevado. A partir de un Modelo Lineal Generalizado Mixto se mostró que la abundancia de Varroa aumentó significativamente con la abundancia de las abejas. Asimismo, la abundancia del ácaro aumentó al disminuir las temperaturas en el primer semestre del año y su abundancia disminuyó con el aumento de la humedad relativa en el periodo de julio a diciembre. Además, el presente trabajo es uno de los primeros que relaciona la reducida disponibilidad de recursos naturales con los niveles de Varroa, mostrando que las colmenas situadas en una zona con una menor proporción de recursos naturales presentaron una mayor abundancia de Varroa. La infestación media del ácaro en Baleares fue ligera (menor al 1%), la prevalencia detectada fue de entre el 34,78% en otoño y el 44,09% en primavera, y más del 80% de los apiarios muestreados en Baleares presentaban Varroa. Se estudió la distribución estadística del número de colonias por apiario parasitadas por Varroa, observándose que se ajusta a la distribución Poisson, lo que refleja la situación epidemiológica endémica de este parásito en Baleares. Una encuesta realizada a los apicultores indicó un bajo nivel de profesionalización del sector en Baleares y una inadecuada aplicación de los tratamientos. En los ensayos de campo de la eficacia de los acaricidas, el Apiguard (Timol) resultó el más eficaz, y el momento de aplicación más adecuado fue primavera. La baja eficacia del Apivar (Amitraz) podría estar relacionada con la aparición de resistencias. Así, el Timol podría representar una alternativa en las estrategias de control integrado contra V. destructor, ya que tiene un bajo riesgo de residuos y de resistencias. Finalmente, los resultados de la aplicación aérea del Btk (realizada para controlar la procesionaria del pino) sobre las colonias de Apis mellifera no mostraron ningún efecto de este insecticida en el desarrollo de la cría de las abejas.

[eng] Rapid and substantial losses have been observed in honeybee (Apis mellifera) populations worldwide over the last decade. Honeybees contribute to food security and their extinction would represent a serious biological imbalance. These losses have been attributed to a combination of different potential causes, such as diseases, poor nutrition and frequent applications of insecticides to control pests. The aim of the present thesis was the study of two important factors related to the health status of the honeybee colonies in the Balearic Islands: the mite Varroa destructor and the application of the insecticide B. thuringiensis subsp. kurstaki (Btk). The annual pattern of abundance of Varroa was bimodal, with two peaks, one in spring and other in summer/autumn, being the spring peak always larger. The relationship between Varroa abundance and environmental predictors was examined using Generalized Linear Mixed Models, showing higher Varroa abundance when bee densities increased. Furthermore, Varroa abundance was higher at low temperatures from January to June and lower at high relative humidity periods from July to December. A key novel finding was that low availability of natural flowering resources lead to high levels of infestation of Varroa. The mean infestation of the mite in the Balearic Islands was low (less than 1%), the prevalence detected was between 34.78% during autumn and 44.09% during spring, and more than 80% of the apiaries sampled showed Varroa. The statistical distribution of the number of colonies per apiary with Varroa was fitted to a Poisson distribution, reflecting the endemic epidemiological situation of the parasite in the Balearic Islands. A survey conducted to beekeepers indicated a low-level of professionalization of the apiculture and showed that miticides are frequently wrongly applied. Field assays of the efficacy of miticides revealed that Apiguard (Thymol) was more effective, being Spring the best season to apply the product. Therefore, Thymol could represent an alternative in integrated control strategies against V. destructor, having a low risk of residues and resistance. Finally, our results showed that the aerial treatments of Btk against processionary caterpillar do not affected the brood development of honeybees.

[cat] Durant les darreres dècades s’ha observat una elevada taxa de pèrdua de colònies d’abelles (Apis mellifera) a nivell mundial, la qual cosa suposa un risc degut a l’important paper que desenvolupen aquests insectes en la conservació d’ecosistemes i en la producció d’aliments. A la majoria dels casos s’identifiquen clarament els factors implicats en les pèrdues: paràsits i patògens introduïts, estat nutricional de les abelles i exposició a pesticides. L’objectiu d’aquesta tesi es va centrar en l’estudi de dos factors importants per a l’estat sanitari de les colònies d’abelles a Balears: l’àcar Varroa destructor i l’ús de l’insecticida B. thuringiensis subsp. kurstaki (Btk). Es va estudiar la dinàmica poblacional de V. destructor, que va ser estimat calculant la caiguda natural de l’àcar en el fons de la casera, i el rol de factors biològics, climàtics, paisatgístics i de maneig sobre la corba poblacional. La prevalença, infestació i focalitat de l’àcar es va calcular a partir de mostres d’abelles adultes i de cria recollides en primavera i tardor. A més, l’eficàcia dels acaricides Apivar, Apiguard y BeeVital es va avaluar en condicions de camp. Així mateix, es va analitzar l’efecte sobre les abelles de l’aplicació aèria a camp de Btk, valorant el percentatge de cel·les ocupades per cria mitjançant anàlisi d’imatges. L’abundància de Varroa al llarg de l’any va resultar bimodal, amb dos màxims, un durant primavera i l’altre a l’estiu-tardor, resultant el de primavera el més elevat. A partir d’un Model Lineal Generalitzat Mixt es va mostrar que l’abundància de Varroa va augmentar significativament amb l’abundància de les abelles. Així mateix, l’abundància de l’àcar va augmentar al disminuir les temperatures del primer semestre de l’any i la seva abundància va disminuir amb l’augment de la humitat relativa del període de juliol a desembre. A més, el present treball és un dels primers que relaciona la reduïda disponibilitat de recursos naturals amb els nivell de Varroa, mostrant que les caseres situades a una zona amb una menor proporció de recursos naturals presentaven una major abundància de Varroa. La infestació mitjana de l’àcar a Balears fou lleugera (menor a l’1%), la prevalença detectada fou d’entre el 34,78% a la tardor i el 44,09% a primavera, i més del 80% dels apiaris mostrejats a Balears presentaven Varroa. Es va estudiar la distribució estadística del nombre de colònies per apiari parasitades per Varroa, observant-se que s’ajusta a una distribució Poisson, la qual cosa reflexa la situació epidemiològica endèmica d’aquest paràsit a Balears. Una enquesta realitzada als apicultors va indicar un baix nivell de professionalització del sector a Balears i una inadequada aplicació dels tractaments. En els assajos de camp de l’eficàcia dels acaricides, l’Apiguard (Timol) va resultar el més eficaç, i el moment d’aplicació més adequat fou primavera. La baixa eficàcia de l’Apivar (Amitraz) podria estar relacionada amb l’aparició de resistències. Així, el Timol podria representar una alternativa en les estratègies de control integrat contra V. destructor, ja que presenta un baix risc de residus i de resistències. Finalment, els resultats de l’aplicació aèria del Btk (realitzada per a controlar la processionària del pi) sobre les colònies d’ Apis mellifera no mostraren cap efecte d’aquest insecticida en el desenvolupament de la cria d’abelles.