La comunicación científico-médica en Mallorca (1560-1760). Bibliotecas de médicos, boticarios y cirujanos e introducción de medicamentos chymicos

Abstract

[spa] Introducció Se ha buscado realizar una contribución al conocimiento y reconstrucción de la comunicación establecida en el grupo central –médicos, boticarios y cirujanos- del ámbito sanitario de Mallorca, durante el periodo ca 1560-ca 1760. Se ha trabajado sobre un material inédito constituido por un centenar largo de inventarios post mortem de bienes de esos profesionales, localizados en el ARM. Otros materiales consultados ocasionalmente eran conocidos pero no habían sido investigados.

Contingut de la investigació Se empezó por ampliar lo ya conocido sobre el ámbito sanitario mallorquín, buscando establecer el número de profesionales en la ciudad de Palma, su posición económica y social, el acceso a sus servicios de las diversas capas estamentales de población o, sucintamente, sus estrategias de consolidación y ascenso social. El grueso de la investigación lo constituye la transcripción y el estudio bibliográfico y bibliométrico de las bibliotecas localizadas de entre las que habían reunido esos profesionales. Al hilo de la indagación, se abrió la posibilidad de relacionar la composición de las bibliotecas con el uso de nuevos medicamentos, los obtenidos por métodos que en su momento fueron denominados chymicos.

Conclusions Se ha construido un catálogo alfabético de los autores de las obras profesionales inventariadas. Los títulos y datos de edición de dichas obras se ofrecen, contextualizándolas sucintamente, al analizar los cinco bloques en que se han ordenado las bibliotecas, agrupando las de médicos, boticarios y cirujanos coetáneos. De lo hallado se desprende ante todo el grado muy alto de cosmopolitismo de las ciudades de edición de los libros de médicos, boticarios y cirujanos. Los tres últimos bloques, que reunieron bibliotecas utilizadas entre 1640 y 1760, la mejor época de la República de las Letras, el “espacio virtual” que recubrió Europa por encima de fronteras políticas y religiosas, contribuyen en su modesta medida a situar una parte del ámbito intelectual mallorquín en ese escenario. Se propone un itinerario cronológico del uso en Mallorca de determinados medicamentos, un tipo nuevo obtenido por métodos denominados, en su momento, chymicos, ciñéndonos a los datos reunidos.

[cat] Amb el present estudi hem cercat contribuir a una reconstrucció de l'àmbit de la comunicació de tipus cientifico-mèdica que es va donar entre professionals sanitaris corrents, a la capital de Mallorca (ca 1560-ca 1760), esdevinguda una de les nombroses ciutats de tipus mitjà, similar a d'altres de la península. Hem treballat amb un material inèdit format per un centenar llarg d'inventaris post mortem de bens de metges, apotecaris i escassos cirurgians, local.litzats en els protocols notarials conservats a l'Arxiu del Regne de Mallorca. S’han utilitzat altres fonts documentals a la primera part del treball, quan es va jutjar útil ampliar el coneixement de l'entorn en que s'arrelava l'activitat sanitària, indagant el nombre de professionals actius a Palma i la seva situació econòmica relativa. Aspectes que van de l'accés de la població a l'atenció sanitària fins a les estratègies matrimonials de mobilitat social dels tres grups, es basaren en dades que el material inèdit donava a conèixer. El major esforç i espai l'hem dedicat a l'estudi de les biblioteques localitzades, 46, seguit del dirigit a una pràctica no aliena a la presència de determinats llibres, la utilització d'un nou tipus de medicaments, els obtinguts per mitjans que els seus contemporanis anomenaren chymicos. Hi ha indicis suficients que assenyalen l'existència d'un espai de comunicació, de col.laboració de tipus científic, entre metges i apotecaris, o cirurgians; en aquesta hipòtesi es fonamenta l'opció adoptada per a l'anàlisi de les biblioteques. S'han agrupat les reunides per professionals coetanis, formant cinc blocs que són representatius, en alguna mesura, de l'ambient sanitari mallorquí durant els intervals de temps en que les biblioteques de cada bloc van estar en ús. El seu estudi ha conclòs amb l'el.laboració d'un repertori bibliogràfic, un catàleg d'autors ordenat alfabèticament, seguint les obres professionals identificades per primera vegada en cada un dels blocs successius. D'altra banda, les dades catalogràfiques bàsiques d'aquestes obres -títol, ciutat, impressor i any d'edició -han sigut anotades al llarg de cinc apartats, un per cada bloc. En ells, hem contextualitzat succintament obres i autors prèviament identificats segons el mètode bibliogràfic i hem aplicat, també succintament, el mètode bibliométric. Hem pogut constatar així el posicionament primerenc de Mallorca en les xarxes europees de distribució del llibre, si bé en els dos primers blocs es fa notar progressivament l'acció inquisitorial. Els tres darrers blocs reuneixen biblioteques formades durant la millor època de la República de les Lletres, l'espai europeu de comunicació -sense distinció entre Ciències i Lletres-, més enllà de fronteres polítiques i religioses, al qual tindria accés Mallorca desprès de la Pau de Westfàlia (1648).

[eng] In this study we have tried to contribute to the reconstruction of the medical–scientific communication held in the capital of Mallorca (ca 1560- ca1760). The city had been transformed into one of the medium cities similar to the ones of the Península. We have worked with unpublished material made up by more than hundred post- mortem inventories of doctors, pharmacists and few surgeons. These documents have been found in the notarial protocols preserved in the Arxiu del Regne de Mallorca. In the first part of the project, we also consulted other documentary sources so as to widen the knowledge of the environment in which the sanitary activity was taking place. We inquired into the active professionals in Palma together with their relative economic situation. The different aspects such as the access of the population to the sanitary activity or the marital strategies of social mobility within the three professional groups were based on the data provided by this unpublished material. The biggest effort and attention has been devoted to the study of the located libraries, 46. Then, we have concentrated on a practicum based on the use of a new kind of medicines, obtained by the method known as chymicos. There is enough evidence to point out the existence of a scientific communication between doctors, pharmacists and surgeons. It is on this hypothesis that we base the option taken for the analysis of the libraries. They have been grouped in five blocks, gathering the contemporary professionals. Each of them represents in some way the Majorcan sanitary environment during the periods of time in which the libraries were active. The study concerning the libraries has been concluded with the elaboration of a bibliographic catalogue. It includes the name of the authors ordered alphabetically, following the professional works identified for the first time on each of the consecutive blocks. The basic catalographic data – title, city, printer and year of edition- have been noted down throughout five sections, one per block. On them, the authors and works have been briefly contextualized and identified according to the bibliographic method, applying at the same time the bibliometric method. Thus, we have been able to verify the early positioning of Majorca into the European networks of book distribution. Even though in the first two blocks we can feel the inquisitorial actions, on the last three blocks we can study the libraries created during the best period of the République des Lettres. It was an European space for communication- not distinguishing between Arts or Science- over politic or religious borders to which Majorca was able to adhere after the Westfalia peace (1648)