Tratamiento higiénico‐dietético de la depresión en Atención Primaria

Abstract

[spa] La depresión es una enfermedad frecuente en todo el mundo y se calcula que afecta a unos 350 millones de personas. Hacia el año 2020 será la segunda enfermedad que mayor discapacidad produzca en la población mundial. Aunque la depresión es el resultado de interacciones complejas entre factores sociales, psicológicos y biológicos, el incremento en su incidencia podría ser en parte debido a cambios en el estilo de vida de las personas, tales como mayor sedentarismo, disminución en las horas dedicadas al sueño, mayores niveles de estrés, cambios en la exposición a la luz solar y cambios en la dieta, entre otros. Los tratamientos de primera elección para la depresión son la psicoterapia y/o la medicación antidepresiva, cada uno con sus ventajas y desventajas; pero se sabe que menos del 25% de los pacientes tiene acceso a estos tratamientos. Paralelamente va creciendo la necesidad de desarrollar opciones de tratamiento dirigidas a modificar estilos de vida que puedan ser útiles en la depresión, al menos como tratamiento coadyuvante. En este sentido, los trabajos desarrollados para llevar a cabo esta tesis doctoral se han centrado en evaluar si una intervención sencilla basada en hacer recomendaciones higiénico-dietéticas a pacientes deprimidos era suficiente para mejorar de su sintomatología. Esta intervención consistía en entregar una hoja de papel en un sobre cerrado con 4 recomendaciones de mejora del estilo de vida (ejercicio físico, dieta mediterránea, higiene del sueño y exposición a la luz solar) a pacientes con depresión. Esta intervención fue probada en 3 muestras de pacientes deprimidos: en pacientes de psiquiatría durante 6 meses (Manuscrito II); en pacientes de Atención primaria durante 12 meses (Manuscrito IV); y en un tercer caso monitorizando con un actígrafo durante un período de 2 semanas a un subgrupo de pacientes provenientes de consultas de psiquiatría (Manuscrito III). La intervención consiguió en el Manuscrito II mejoras significativas en la gravedad de su depresión así como decrementos en el consumo de psicofármacos, respecto del grupo control. En cuanto a los pacientes del Manuscrito III, también hubo diferencias entre grupo activo y grupo control, aumentando la actividad física y la exposición a la luz solar a corto plazo el grupo activo. La intervención aplicada a los pacientes del Manuscrito IV mostró resultados negativos, motivados en gran parte por la falta de cumplimiento y por la dificultad de seguir las recomendaciones. La principal limitación de este estudio es que no se monitorizó dicho cumplimiento. Si bien estas recomendaciones funcionan y nos parece adecuado que los profesionales de la salud mental las lleven a cabo, éstas deben contar con apoyo, seguimiento y monitorización para asegurar la adherencia a las mismas y su cumplimiento.

[cat] La depressió és una malaltia freqüent a tot el món i es calcula que afecta a uns 350 milions de persones. Cap a l’any 2020 serà la segona malaltia que major discapacitat podreixi a la població mundial. Malgrat la depressió és el resultat d’interaccions complexes entre factors socials, psicològics i biològics, l’increment en la seva incidència podria ser degut en part a canvis en l’estil de vida de les persones, tals com un major sedentarisme, disminució en les hores dedicades a la son, majors nivells d’estrès, canvis en l’exposició a la llum solar i canvis en la dieta, entre d’altres. Els tractaments de primera elecció per a la depressió són la psicoteràpia i/o la medicació antidepressiva, cadascun amb avantatges i desavantatges; però se sap que menys del 25% dels pacients té accés a aquests tractaments. Paral•lelament va creixent la necessitat de desenvolupar opcions de tractament dirigides a modificar estils de vida que puguin ser útils en la depressió, almanco com a tractament coadjuvant. En aquest sentit, els treballs desenvolupats per a dur a terme aquesta tesis doctoral s’han centrat en avaluar si una intervenció senzilla basada en fer recomanacions higiènico-dietètiques a pacients deprimits era suficient per a millorar de la seva simptomatologia. Aquesta intervenció consistia en lliurar una fulla de paper en un sobre tancat amb 4 recomanacions de millora de l'estil de vida (exercici físic, dieta mediterrània, higiene de la son i exposició a la llum solar) a pacients amb depressió. L'avaluació de l'eficàcia va ser als 6 mesos en el cas de pacients de psiquiatria, als 12 mesos per a pacients d'atenció primària i en un tercer cas monitoritzant amb un actígraf durant un període de 2 setmanes a un subgrup de pacients provinents de consultes de psiquiatria. Aquesta intervenció va ésser provada a 3 mostres de pacients deprimits: a pacients de psiquiatria durant 6 mesos (Manuscrit II); a pacients d’atenció primària durant 12 mesos (Manuscrit IV); i en un tercer cas monitoritzant amb un actígraf durant un període de 2 setmanes a un subgrup de pacients provinents de consultes de psiquiatria (Manuscrit III). La intervenció va mostrar al Manuscrit II millores significatives en la gravetat de la depressió, així com decrements en el consum de psicofàrmacs, respecte del grup control. En quant als pacients del Manuscrit III, també hi va haver diferències entre grup actiu i control, augmentant l’activitat física i l’exposició a la llum solar a curt termini el grup actiu. La intervenció aplicada als pacients del Manuscrit IV mostrà resultats negatius, motivats en gran part per la falta de compliment i per la dificultat de seguir les recomanacions. La principal limitació d'aquest estudi és que no es va monitoritzar aquest compliment. La intervenció va aconseguir als 6 mesos i en pacients d'atenció especialitzada de psiquiatria millores significatives en la gravetat de la seva depressió així com decrements en el consum de psicofàrmacs, respecte del grup control. En quant als pacients monitoritzats amb l’actígraf també va haver-hi diferències entre els dos grups, el grup actiu va augmentar l'activitat física i l'exposició a la llum solar a curt termini. Si bé aquestes recomanacions funcionen i ens sembla adequat que els professionals de la salut mental les duguin a terme, aquestes han de comptar amb suport, seguiment i monitorització per assegurar l'adherència a les mateixes i el seu compliment.

[eng] Depression is a worldwide common disease and it is estimated to affect about 350 million people. Depression is predicted to be the second largest contributor to the global burden of disease by the year 2020. Although depression etiopathogenesis is the result of complex interactions between social, psychosocial and biological factors, the increasing incidence may be partly explained due to changes in people lifestyle, such as being more sedentary, shorter sleeping times, higher stress levels, changes in sunlight exposure and diet, among others. First-line treatments for depression are psychotherapy and/or antidepressant medication, both with advantages and disadvantages; but less than 25% of patients have access to these treatments. The need to develop treatment options aimed to modifying lifestyles at least as an ad adjuvant treatment is growing in parallel. In this regard, the articles included in this thesis have focused on assessing whether a simple intervention based on making hygienic-dietary recommendations was enough to improve the symptoms of depressed patients. This intervention consisted to deliver a paper sheet in a closed envelop with 4 recommendations to improve lifestyle (exercise, Mediterranean diet, sleep hygiene and sunlight exposure) for depressed patients. This procedure was tested on 3 samples of depressed patients: in psychiatric patients for 6 months (Manuscript II); in primary care patients for 12 months (Manuscript IV); and in a third case a subset of psychiatric patients monitored with an actigraphy during a two week (Manuscript III). A significant improvement in the severity of their depression and decreases in consumption of psychotropic drugs, compared with a control group, was achieved in Manuscript II. Regarding the patients of Manuscript III, there were differences between the active group and control group, increasing physical activity and exposure to sunlight in the short term in the active group. The intervention applied to the patients of Manuscript IV showed negative results, this could partly explained by the lack of compliance and the difficulty of following the recommendations. The main limitation of this study is that compliance is not monitored. While these recommendations work and it seems appropriate that mental health professionals conduct them, they should be supported, by a follow up procedure and be monitored to ensure adherence and compliance.