Autonomía clínica y de gestión de los centros de Atención Primaria de Mallorca. Percepción de los profesionales y directivos

Abstract

[spa] La autonomía de gestión se ha propuesto como una de las posibles vías de solución para la crisis en que se encuentra la atención primaria (AP). Aunque contamos con una abundante bibliografía que da soporte a la autonomía de gestión, las evaluaciones disponibles sobre las experiencias de centros de AP (CAP) autónomos, no son aceptadas de forma unánime, ni se consideran suficientes para inclinarse de forma definitiva por un modelo determinado.

Los objetivos de la investigación fueron: valorar los conocimientos, percepciones, expectativas y actitudes de los políticos, directivos, técnicos y profesionales de AP de Mallorca sobre la autonomía de gestión.

Se optó por emplear un diseño con una metodología mixta (combinación de métodos cuantitativos y cualitativos), mediante la utilización sucesiva y complementaria de instrumentos de carácter cuantitativo (dos cuestionarios ad hoc) y cualitativo (grupos focales). El emplazamiento de la investigación se centró en AP de Mallorca, y el trabajo de campo se desarrolló entre 2009 y 2013. Los participantes en el estudio fueron: los políticos con responsabilidades en salud, directivos y gestores (n=20), técnicos en salud (n=6), coordinadores (n=47) y profesionales (n=1.097) de los centros de salud (CS) de la isla.

Las principales dimensiones y variables objeto de estudio fueron: los conocimientos sobre autogestión; la importancia y repercusión de la misma; la capacidad de liderazgo y de intervención de los coordinadores de los CS; las competencias, requisitos, y escenarios de futuro de los CAG; la disposición a asumir responsabilidades y compromisos, y a aceptar riesgos por los profesionales; y, la factibilidad y los mecanismos de implantación de un proyecto de autogestión en nuestro medio.

Entre los principales resultados obtenidos destacamos que los profesionales tenían un escaso conocimiento sobre la autogestión (solo un 10,9% calificó su nivel de conocimientos como alto). Las competencias más importantes de un CAG, según los encuestados, deberían ser la capacidad de organización interna del centro (87,5% la calificaron como de alta importancia) y la de selección del personal (81,1%). Todos los coordinadores atribuyeron la máxima importancia a la gestión de los recursos humanos (RRHH), el 97,6% a la gestión de la demanda y el 95,2% a la gestión de las listas de espera. Los principales requisitos esperados de los CAG fueron disponer de: directores capacitados (92,6%), sistemas de asignación presupuestaria correctos (87,5%) y contratos de gestión adecuados (86,1%). Los coordinadores manifestaron que tenían una capacidad de decisión real para la gestión del centro muy limitada. Una mayoría de los profesionales (62,7%) preferían que los CAG dependieran de la Administración, y el 56,9% tenían interés personal en incorporarse a un CAG, pero sin asumir excesivos compromisos (renuncia al régimen estatutario y asunción de riesgo económico). Solo el 35,7% de los coordinadores estaba dispuesto a aceptar un riesgo financiero moderado, únicamente el 33,3% se consideraba capacitado para liderar un proceso de autogestión, y un 42,9% se mostró dispuesto a ello. Un 26.1% de los profesionales y el 16.7% de los coordinadores, opinaron que los miembros de su equipo estarían interesados en un iniciar un proceso de autogestión.

En conclusión, estos datos aportan una información de gran importancia, hasta ahora desconocida, que puede contribuir a planificar con una mayor racionalidad y de forma participativa, la puesta en marcha de CAG en nuestro medio. Partiendo del bajo nivel de conocimientos sobre la autogestión y de la escasa tendencia a asumir riesgos, pero de una aceptable disposición a participar en este tipo de experiencias, cabe promover experiencias selectivas, en forma de pilotaje con la participación activa de los profesionales en todo el proceso, y sometidas a una evaluación mediante ensayo-error.

[cat] L'autonomia de gestió s'ha proposat com una de les possibles vies de solució per a la crisi en què es troba l'atenció primària (AP). Encara que comptem amb una abundant bibliografia que dóna suport a l'autonomia de gestió, les avaluacions disponibles sobre les experiències de centres d'AP (CAP) autònoms, no són acceptades de forma unànime, ni es consideren suficients per inclinar-se de forma definitiva per un model determinat.

Els objectius de la investigació van ser: valorar els coneixements, percepcions, expectatives i actituds dels polítics, directius, tècnics i professionals d'AP de Mallorca sobre l'autonomia de gestió.

Es va optar per emprar un disseny amb una metodologia mixta (combinació de mètodes quantitatius i qualitatius), mitjançant la utilització successiva i complementària d'instruments de caràcter quantitatiu (dos qüestionaris ad hoc) i qualitatiu (grups focals). L'emplaçament de la investigació es va centrar a l'AP de Mallorca, i el treball de camp es va desenvolupar entre 2009 i 2013. Els participants en l'estudi van ser: els polítics amb responsabilitats en salut, directius i gestors (n=20), tècnics en salut (n=6), coordinadors (n=47) i professionals (n=1097) dels centres de salut (CS) de l'illa.

Les principals dimensions i variables objecte d'estudi van ser: els coneixements sobre autogestió; la importància i repercussió de la mateixa; la capacitat de lideratge i d'intervenció dels coordinadors dels CS; les competències, requisits, i escenaris de futur dels CAG; la disposició a assumir responsabilitats i compromisos, i a acceptar riscos pels professionals; i, la factibilitat i els mecanismes d'implantació d'un projecte d'autogestió al nostre medi.

Entre els principals resultats obtinguts destaquem que els professionals tenien un escàs coneixement sobre l'autogestió (només un 10,9% va qualificar el seu nivell de coneixements com a alt). Les competències més importants d'un CAG, segons els enquestats, haurien de ser la capacitat d'organització interna del centre (87,5% la van qualificar com d'alta importància) i la de selecció del personal (81,1%). Tots els coordinadors van atribuir la màxima importància a la gestió dels recursos humans (RRHH), el 97,6% a la gestió de la demanda i el 95,2% a la gestió de les llistes d'espera. Els principals requisits esperats dels CAG van ser disposar de: directors capacitats (92,6%), sistemes d'assignació pressupostària correctes (87,5%) i contractes de gestió adequats (86,1%). Els coordinadors van manifestar que tenien una capacitat de decisió real per a la gestió del centre molt limitada. Una majoria dels professionals (62,7%) preferien que els CAG depenguessin de l'Administració, i el 56,9% tenien interès personal en incorporar-se a un CAG, però sense assumir excessius compromisos (renúncia al règim estatutari i assumpció de risc econòmic). Només el 35,7% dels coordinadors estava disposat a acceptar un risc financer moderat, únicament el 33,3% es considerava capacitat per liderar un procés d'autogestió, i un 42,9% es va mostrar disposat. Un 26.1% dels professionals i el 16.7% dels coordinadors, van opinar que els membres del seu equip estarien interessats en un iniciar un procés d'autogestió.

En conclusió, aquestes dades aporten una informació de gran importància, fins ara desconeguda, que pot contribuir a planificar amb una major racionalitat i de forma participativa, la posada en marxa de CAG en el nostre medi. Partint del baix nivell de coneixements sobre l'autogestió i de l'escassa tendència a assumir riscos, però d'una acceptable disposició a participar en aquest tipus d'experiències, cal promoure experiències selectives en forma de pilotatge amb la participació activa dels professionals en tot el procés, i sotmeses a una avaluació mitjançant assaig-error.

[eng] Management autonomy has been proposed as one of the possible solutions to the crisis that is the primary care (PC). Although we have a vast literature that supports self-management, the available assessments of the experiences of primary care centers (PCC) autonomous, are not accepted unanimously, and is considered sufficient to lean on permanently for a particular model.

The objectives of the research were to assess the knowledge, perceptions, expectations and attitudes of politicians, managers, technicians and professionals of PC of Mallorca on the autonomy of management.

We chose to use a design with a mixed methodology (combination of quantitative and qualitative methods), by successive and complementary use of instruments of quantitative character (ad hoc two questionnaires) and qualitative (focus groups). The location of the research focused on PC of Mallorca, and the fieldwork was carried out between 2009 and 2013. Participants in the study were: politicians with responsibility for health, directors and managers (n=20), health technicians (n=6), coordinators (n=47) and professionals (n=1097) of the PCC of the island.

The main dimensions and variables studied were: self-knowledge; the importance and impact thereof; the leadership and intervention coordinators health centers (HC); skills, requirements and future scenarios of the AMC; willingness to assume responsibilities and commitments and take risks by professionals; and the feasibility and mechanisms of implementation of a project of self-management in our environment.

Among the main findings we highlight that professionals had little knowledge about the self (only 10.9% rated their knowledge as high). The most important skills of a AMC, according to respondents, should be the capacity for internal organization of the center (87.5% rated it high importance) and selection of staff (81.1%). All coordinators attributed the utmost importance to the management of human resources (HR), 97.6% for demand management and 95.2% to the management of waiting lists. The coordinators said they had real decision-making capacity to manage the very limited center. The vision of the future AMC, was characterized by having a motivated and involved professionals (72.6%), being efficient (66%) and with higher quality care (59.4%) centers. A majority of professionals (62.7%) preferred that the AMC depended on the government, and 56.9% had personal interest in joining a AMC, but without assuming excessive commitments (waiving statutory regime and economic risk-taking). Only 35.7% of the coordinators was willing to accept a moderate financial risk, only 33.3% were considered qualified to lead a process of self-management, and 42.9% was willing to do so. 26.1% of professionals and 16.7% of the coordinators, members felt that his team would be interested in initiating a process of self-management.

In conclusion, these data provide information of great importance, hitherto unknown, which can contribute to a more rational planning and participatory manner, the implementation of AMC in our midst. Based on the low level of knowledge of self and little tendency to take risks, but acceptable willingness to participate in this type of experience, it should promote selective experiences in the form of integrated pilot with the active participation of professionals in the whole process, and subjected to an evaluation by trial and error.