Sequeres i circulació atmosfèrica a la Mediterrània Occidental

Abstract

[cat] Aquesta tesi doctoral estudia el fenomen de les sequeres meteorològiques a la Mediterrània occidental (Illes Balears), enteses com aquells períodes en els quals es produeix una disminució de les precipitacions en relació a la mitjana d‟una zona al llarg d‟un determinat període de temps, entre el 1950 i l‟any 2010 en aquest cas. Les sequeres són un risc geogràfic (amb un fort component climàtic i conseqüències correlacionat amb patrons de teleconnexió que, d‟acord amb els estudis anteriors poden influir de manera més o manco real en les precipitacions com per exemple l‟ Oscil·lació de Sud,l‟Oscil·lació de l‟Atlàntic Nord,l‟Oscil·lació de la Mediterrània occidental i l‟Oscil·lació mediterrània. S‟han observat correlacions tant reals com discutibles pel que fa a aquests patrons i als totals mensuals de precipitació. hidrològiques) que històricament han afectat l‟àrea balear donada la irregularitat interanual de les precipitacions pròpies del seu clima mediterrani. Per aquest fet, s‟han seleccionat un total de 62 estacions situades a les Illes Balears. 3 a l‟illa de Menorca, 53 a Mallorca,4 a l‟illa d‟Eivissa i 2 a Formentera d‟acord amb els criteris de disponibilitat de dades de precipitacions mensuals i diàries entre els seixanta anys del període d‟estudi i el fet de garantir una cobertura mínima de tot l‟arxipèlag. Per detectar els anys secs s‟ha utilitzat en primer lloc el clàssic mètode dels quintils mentre que per detectar aquells episodis en què el dèficit de precipitacions es perllonga més enllà dels 12 mesos de durada l‟índex estandarditzat de sequera pluviomètrica (IESP/ IES) que estudis similars dins el context del Llevant mediterrani espanyol, amb unes condicions climàtiques molt similars a les Illes Balears, han demostrat ser plenament eficient. Una vegada detectats els grans eixuts que han afectat el territori insular (1950-2010) s‟han cartografiat mitjançant un sistema d‟informació geogràfica les anomalies respecte a valors mitjans de precipitació anual observant fins a set patrons de distribució de les sequeres balears. En aquest sentit s‟observa una desigual afectació tant temporal com territorial de la sequera a les Illes Balears. Fet pel qual, també s‟ha cartografiat l‟evolució temporal i geogràfica d‟aquests episodis utilitzant els resultats de l‟ índex esmentat. Per acabar s‟ha intentat trobar una possible correlació entre l‟aparició cíclica d‟aquestes sequeres amb la circulació atmosfèrica a la Mediterrània occidental. En primer lloc s‟ha relacionat aquests eixuts tant amb dades mensuals com diàries amb la classificació sinòptica de tipus de temps de Jenkinson i Collinson mentre que amb posterioritat s‟ha

[spa] La presente tesis doctoral estudia el fenómeno de las sequías meteorológicas en el Mediterráneo occidental (Islas Baleares), entendidas como aquellos períodos en los que se produce una disminución de las precipitaciones en relación a la media de una zona a lo largo de un determinado periodo de tiempo, entre el 1950 y el año 2010 en este caso. Las sequías son un riesgo geográfico (con un fuerte componente climático y consecuencias hidrológicas) que históricamente han afectado el área balear dada la irregularidad interanual de las precipitaciones propias de su clima mediterráneo. Por este hecho se han seleccionado un total de 62 estaciones situadas en las Islas Baleares. 3 en la isla de Menorca, 53 en Mallorca, 4 en la isla de Ibiza y 2 en Formentera de acuerdo con los criterios de disponibilidad de datos de precipitaciones mensuales y diarias entre los sesenta años del periodo de estudio y el hecho de garantizar una cobertura mínima de todo el archipiélago. Para detectar los años secos se ha utilizado en primer lugar el clásico método de los quintiles mientras que para detectar aquellos episodios en los que el déficit de precipitaciones se prolonga más allá de los 12 meses de duración índice estandarizado de sequía pluviométrica que estudios similares dentro del contexto del levante mediterráneo español ha demostrado ser plenamente eficiente. Una vez detectados los grandes secos que han afectado el territorio insular (1950-2010) se han cartografiado mediante un sistema de información geográfica las anomalías respecto a valores medios de precipitación anual observando hasta siete patrones de distribución de las sequías baleares. En este sentido se observa una desigual afectación tanto temporal como territorial de la sequía en el archipiélago. Por lo que también se ha cartografiado la evolución temporal y geográfica de estos episodios utilizando los resultados del índice estandarizado anteriormente mencionado. Por último se ha intentado encontrar una posible correlación entre la aparición cíclica de estas sequías con la circulación atmosférica en el Mediterráneo occidental. En primer lugar se ha relacionado estas secos tanto con datos mensuales como diarias con la clasificación sinóptica de tipo de tiempo de Jenkinson y Collinson mientras que con posterioridad se ha correlacionado con tres patrones de teleconexión que, de acuerdo con los estudios anteriores pueden influir de manera más o menos real en las precipitaciones tales como la de Sur, la Oscilación del Atlántico Norte, la Oscilación del Mediterráneo Occidental y la Oscilación mediterránea. Se han observado correlaciones tanto reales como discutibles en cuanto a estos patrones y los totales mensuales de precipitación.

[eng] This thesis examines the phenomenon of drought in the western Mediterranean weather (Balearic islands), understood as those periods in which there is a decrease in rainfall compared to the average area over a certain period of time between 1950 and 2010 in this case. Droughts are a risk geographical area that historically have affected the Balearic year given the irregularity of rainfall typical of the Mediterranean climate. For this reason we have selected a total of 62 stations located in the Balearic Islands. 3 on the island of Menorca, Mallorca 53, 4 to Ibiza and Formentera 2 according to the criteria of availability of monthly and daily rainfall data from the sixty years of the study period and made to ensure a minimum coverage of the entire archipelago. To detect dry years has been used in the first quintile while the classic method to detect those episodes where the rainfall deficit extends beyond 12 months standardized drought index that rainfall in the context of similar studies Spanish Levant with climatic conditions similar to the Balearic Islands have proved to be fully efficient. Once detected major droughts that have affected the island territory (1950-2010) have been mapped using a geographic information system abnormalities compared to average values observed up to seven annual rainfall distribution patterns of droughts Islands. In this sense there is a mixed affect both temporal and spatial drought in the Balearic Islands. For which reason also mapped the geographic and temporal evolution of these episodes using the results of the índexestandarditzatanteriorment said. Finally has tried to find a possible correlation between the appearance of these cyclical droughts with the atmospheric circulation in the western Mediterranean. Firstly these droughts has been linked with both daily and monthly data with synoptic classification of Jenkinson and type of time while Collinson was subsequently correlated with three teleconnection patterns that, according to previous studies may influenced more or less with actual rainfall are the Southern Oscillation, the North Atlantic Oscillation and of the Western Mediterranean. Correlations have been observed both real and questionable regarding these patterns and monthly totals of precipitation.