Les matemàtiques no deixen mai de ser un joc: proposta d'aprenentatge basat en els jocs dirigida a primer d'ESO

Abstract

[cat] Els comportaments, necessitats i interessos dels alumnes han anat canviant amb els anys i, de la mateixa manera, és necessari que evolucioni també l’educació. Aquesta no pot romandre inalterable, amb classes magistrals que centren el protagonisme en el professor, sinó que és necessari que s’incloguin progressivament noves metodologies en les quals l’alumne sigui el protagonista i participi activament en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge. Una d’aquestes metodologies i la que es tracta en el present treball és l’aprenentatge basat en els jocs (ABJ), que se centra en el potencial que poden tenir els jocs aplicats a l’ensenyament de les matemàtiques. Per començar amb la investigació, es realitza un recorregut per la història de les matemàtiques en el qual es posa de manifest la component lúdica que ha tingut des de sempre aquesta matèria. Seguidament, es fa una revisió teòrica de l’ABJ i de la importància que poden arribar a tenir els jocs en el desenvolupament integral dels alumnes i en la seva motivació cap a l’assignatura, sempre que estiguin seleccionats en funció d’unes metes i objectius didàctics ben plantejats. Un cop s’ha establert el marc teòric, es presenten una sèrie d’estudis realitzats sobre el funcionament d’aquesta metodologia i es particularitza en el cas d’Eivissa, realitzant un estudi estadístic per conèixer l’impacte d’aquesta metodologia entre els professors de matemàtiques de l’illa. Posteriorment, es desenvolupa la proposta: partint d’una sèrie de continguts presents en l’actual currículum de matemàtiques de primer d’ESO, es presenten diversos jocs mitjançant els quals els alumnes poden descobrir aquests continguts per ells mateixos o consolidar-los, fent que així l’aprenentatge sigui més significatiu. Finalment, es detecten una sèrie de limitacions que pot arribar a tenir l’ABJ i es conclou amb una valoració general sobre la metodologia i l’aplicabilitat d’aquesta.

[eng] Students’ behavior and interests have changed over the years and, consequently, education must also change. It can’t remain unalterable, with master classes focused on the teacher, but it is necessary to progressively include new methodologies focused on the students, whereby they could actively participate in his own learning process. In the present paper, we are going to study one of these methodologies: game-based learning (GBL) applied to mathematics teaching. To begin with the research, we start studying the recreational component that has always been present in the history of mathematics. This is followed by a theoretical review of GBL, in which we highlight the importance of games in the integral development of students and in their motivation, as long as games are selected according to some educational goals. Once we have examined the theoretical framework, we synthesize results from some studies on the effectiveness of educational games, carrying out a statistical study in order to know the impact of this methodology in the particular case of Ibiza. After that, we list several games based on the current curriculum of first-year mathematics in Secondary Education. Using these games, students could discover and consolidate mathematical concepts by themselves, so that the learning process become more meaningful. Finally, a series of limitations are detected, and we conclude with a general assessment of this methodology and its applicability