Quantificació de l’enzim RuBisCO a macròfits marins: aproximacions metodològiques

Abstract

[cat] Per la seva particular importància ecosistèmica en ambients marins i pel seu potencial en l’estudi de processos fisiològics i bioquímics, els macròfits marins constitueixen un atractiu camp d’investigació. Per la particularitat del procés fotosintètic i els condicionants ambientals que l’envolten, l’estudi de les proteïnes totals i de l’enzim ribulosa 1,5 bifosfat carboxilasa/oxigenasa (RuBisCO) de macròfits marins resulta altament atractiu de cara a la caracterització de la seva abundància i funcionalitat bioquímica. No obstant, l’extracció de proteïnes a macròfits marins es veu limitada o fins i tot impedida a causa de l’elevada concentració de metabòlits secundaris, en particular polifenols, que provoquen l’oxidació del material biològic durant el procés d’extracció. Per aquest motiu, és clau aprofundir en l’eficiència de l’extracció proteica per tal de possibilitar la subseqüent investigació de les proteïnes i la RuBisCO de macròfits marins. L’objectiu del present treball fou el d’optimitzar l’extracció de proteïnes solubles totals i RuBisCO a dues espècies de macròfits marins d’especial importància ecològic a la Mediterrània, Posidònia oceanica i Dictyota fasciola, mitjançant modificacions en el tampó d’extracció proteic i posterior quantificació de la RuBisCO i de clorofil·les per mitjà de la realització de gels d’electroforesi i quantificació espectrofotomètrica, respectivament. Els resultats obtinguts indiquen que la millor composició del tampó d’extracció per ambdues espècies era aquella que contenia tant Triton X-100 com polivinilpirrolidona.