Efectes d’una intervenció amb activitat física sobre la condició física en pacients amb Síndrome Metabòlica

Abstract

[cat] La Síndrome Metabòlica (SM) està caracteritzada per un conjunt de factors de risc que pot predisposar a l’individu a patir malalties cardiovasculars. Actualment, és un desordre molt comú amb una prevalença mundial del 25% que augmenta amb l’edat. Les principals recomanacions per a la prevenció i/o tractament de la SM es basen en un canvi d’estil de vida, incloent una Dieta Mediterrània i la pràctica regular d’activitat física. La pràctica d’activitat física, associada a una reducció significativa dels indicadors de la SM, sol disminuir a edats avançades, augmentant els comportament sedentaris i, per tant, el risc cardiovascular. L’objectiu d’aquest estudi és avaluar si la intervenció amb recomanacions per incrementar la pràctica regular d’activitat física millora els indicadors de la SM a adults amb risc cardiovascular. L’estudi consta d’una mostra de 88 participants assignats aleatòriament al grup d’intervenció intensiva (GI) i al grup control (GC). Durant 2 anys, es va avaluar la pràctica d’activitat física i la condició física mitjançant qüestionaris i una bateria de proves, l’adherència a la Dieta Mediterrània a través d’un qüestionari de 17 ítems, i es van prendre mesures antropomètriques i bioquímiques. Després d’aquests 2 anys d’intervenció, tot i que hi va haver un augment del sedentarisme en el GI, la condició física va millorar significativament en les proves del test de la cadira, flexió de braç, flexibilitat sobre el braç i velocitat. Hi va haver una pèrdua significativa de pes corporal a homes (3 kg) i dones (0.5 kg) i una reducció de la cintura a homes (2.2 cm); així com també una reducció dels nivells de glucosa (8 mg/dL) i de triglicèrids (30 mg/dL) dels homes als 12 i 6 mesos, respectivament. També es va observar una millora en l’adherència a la Dieta Mediterrània, en comparació a l’adherència a l’activitat física. En el present estudi, s’ha mostrat una millora en certs indicadors de la SM presents als participants del GI, en comparació amb el GC, després de dos anys d’intervenció, encara que no s’ha associat a la pràctica d’activitat física ni a la condició física dels participants.

[eng] Metabolic Syndrome (SM) is characterized by a cluster of risk factors that can predispose the individuals to cardiovascular diseases. Nowadays, it is a very common disorder with a 25% prevalence worldwide that increase with age. The main recommendations for the prevention and/or treatment of the SM are based on a change of lifestyle, including a Mediterranean Diet and the regular practice of physical activity. The practice of physical activity, associated to a significative reduction of SM indicators, is usually decreased at advanced ages, increasing sedentary behaviors and cardiovascular risk. The aim of this study is to evaluate whether the intervention with recommendations to increase the regular practice of physical activity improves SM indicators in older adults with cardiovascular risk. The study consists of a sample of 88 participants randomly assigned to the intensive intervention group (GI) and the control group (GC). For 2 years, the practice of physical activity and the physical condition was evaluated by questionnaires and a battery of tests, adherence to the Mediterranean Diet through a 17 items questionnaire, and anthropometric and biochemical measures were taken. After these 2 years of intervention, although there was an increase in sedentary lifestyle in the GI, the physical condition significantly improved in the 30-Second Chair Stand Test, Arm curl test, Back Scratch and 30-meters Speed Test. There was a significant weight loss in men (3 kg) and women (0.5 kg) and a reduction of the waist in men (2.2 cm); as well as a reduction in glucose (8 mg / dL) and triglycerides (30 mg / dL) levels of men at 12 and 6 months, respectively. An improvement in adherence to the Mediterranean Diet was also observed, compared to adherence to physical activity. In this study, an improvement has been shown in some SM indicators of the GI participants, compared with the GC, after two years of intervention, although it has not been associated with physical activity practice nor physical condition of the participants.