Diferencias socioeconómicas y culturales en espacios andinos: comparación entre los cantones Otavalo, Pujilí y Guamote, Ecuador

Abstract

[spa] Los territorios cambian en forma constante y sistemática, impulsados por la influencia antropogénica y alentados o limitados por entorno biofísico. Los factores que dieron origen a la expresión espacial particular de los cantones Otavalo, Pujilí y Guamote, se relacionan con el arraigo cultural diferenciado, producto de su herencia histórica en donde los pueblos indígenas que se asientan en el área de estudio y conviven con habitantes de otras etnias han marcado las pautas de comportamiento, en especial en el cantón Otavalo. En esta investigación se comprobó que los impactos y consecuencias sociales, culturales, ambientales y económicas de las dinámicas territoriales biofísicas y antropogénicas son disímiles en los cantones en estudio, a pesar de que la densidad poblacional rural y la presencia indígena mayoritaria son similares en los tres cantones. Se evidenció mayor pobreza en los cantones Pujilí y Guamote en comparación con el cantón Otavalo; a pesar de que su superficie constituye la tercera parte de los otros dos cantones y supera a éstos con el triple de población. Se pudo inferir que la poca disponibilidad de tierra y la alta población contribuyeron para que los indígenas del cantón Otavalo incursionen en otras actividades económicas que no dependen del recurso tierra; en cambio en Pujilí y Guamote la disponibilidad de mayor superficie de territorio, ha coadyuvado para que su población vea como opción productiva la producción agropecuaria. Una consecuencia de estas dinámicas diferenciadas es la generación de conflictos de uso del suelo, cuya expresión más visible es la transgresión de la aptitud natural de uso del suelo para hacer agricultura en suelos cuya aptitud es la conservación. Las políticas públicas diferenciadas que toman en cuenta aspectos ambientales, socioculturales y económicos, vistos desde una óptica integradora por unidad territorial,-el cantón-, harían la diferencia, especialmente en Guamote y Otavalo, en donde los indígenas se han tomado el control político local, desde hace algunas décadas, por la vía de elecciones populares; mientras que en Pujilí, todavía el poder político local está en manos de la etnia mestiza. Con la finalidad de medir la pobreza, como consecuencia de las dinámicas territoriales y sociodemográficas disímiles en el área de estudio, se aplicó el Índice de Pobreza Multidimensional, IPM, que permite identificar de manera integral las carencias de los habitantes de una determinada unidad territorial. De los resultados, se encontró que Otavalo tiene las mejores condiciones, con un IPM de sólo el 43%, frente a Guamote con un IPM del 50% y Pujilí con un IPM de 53%; lo que significa que la población de Otavalo se encuentra en mejores condiciones que la de los otros dos cantones, a pesar de que es el cantón más densamente poblado. En este contexto, la principal conclusión del estudio fue que los impactos y consecuencias sociales, culturales, ambientales y económicas de las dinámicas territoriales biofísicas y antropogénicas disimiles, en los cantones Otavalo, Guamote y Pujilí, han dado como resultado una configuración territorial diferenciada en donde se evidencia mayor pobreza en los cantones Pujilí y Guamote, en comparación con Otavalo. La existencia de mayor porcentaje de personas que viven en hogares multidimensionalmente pobres, hace pensar que la incursión en otras actividades que no dependan del cultivo de la tierra como único sustento, debería ser una opción para disminuir la pobreza, en Pujilí y Guamote, acompañado de políticas públicas diferenciadas que tomen en cuenta aspectos ambientales, socioculturales y económicos, vistos desde una óptica integradora por unidad territorial, en este caso el cantón.

[eng] Territories change constantly and systematically, driven by anthropogenic influence and encouraged or limited by a biophysical environment. The factors that gave rise to the particular spatial expression of the cantons Otavalo, Pujilí and Guamote, are related to the differentiated cultural roots, product of their historical inheritance in which the indigenous peoples who settle in the study area and live with inhabitants of other ethnic groups have marked the patterns of behaviour, especially in the Otavalo canton. In this research it was found that the social, cultural, environmental and economic impacts and consequences of the biophysical and anthropogenic territorial dynamics are dissimilar in the cantons under study, despite the fact that the rural population density and the majority indigenous presence are similar in the three cantons. Greater poverty was evident in the Pujilí and Guamote cantons compared to the Otavalo canton; although its surface constitutes the third part of the other two cantons and exceeds these with three times the population. It could be inferred that the scarce availability of land and the high population contributed to the indigenous people of the Otavalo canton entering other economic activities that do not depend on the land resource; On the other hand, in Pujilí and Guamote, the availability of a larger area of land has helped the population to see agricultural production as a productive option. A consequence of these differentiated dynamics is the generation of conflicts of land use, whose most visible expression is the transgression of the natural aptitude of land use to make agriculture in soils whose aptitude is conservation. Differentiated public policies that take into account environmental, sociocultural and economic aspects, viewed from an integrating perspective by territorial unit, -the canton-, would make a difference, especially in Guamote and Otavalo, where indigenous people have taken over local political control, for a few decades, through popular elections; while in Pujilí, local political power is still in the hands of the mestizo ethnic group. In order to measure poverty, as a consequence of the territorial and sociodemographic dynamics dissimilar in the study area, the Multidimensional Poverty Index, IPM, was applied, which allows to comprehensively identify the shortcomings of the inhabitants of a given territorial unit. From the results, it was found that Otavalo has the best conditions, with an IPM of only 43%, compared to Guamote with an MPI of 50% and Pujilí with an IPM of 53%; which means that the population of Otavalo is in better conditions than that of the other two cantons, even though it is the most densely populated canton. In this context, the main conclusion of the study was that the social, cultural, environmental and economic impacts and impacts of the dissimilar biophysical and anthropogenic territorial dynamics in the Otavalo, Guamote and Pujilí cantons have resulted in a differentiated territorial configuration where there is evidence of greater poverty in the Pujilí and Guamote cantons, in comparison with Otavalo. The existence of a greater percentage of people living in multidimensionally poor households, suggests that the incursion into other activities that do not depend on the cultivation of the land as the sole sustenance, should be an option to reduce poverty, in Pujilí and Guamote, accompanied by differentiated public policies that take into account environmental, socio-cultural and economic aspects, viewed from an integrating perspective by territorial unit, in this case the canton.

[cat] Els territoris canvien en forma constant i sistemàtica, impulsats per la influència antropogènica i encoratjats o limitats per l’entorn biofísic. Els factors que van donar origen a l'expressió espacial particular dels cantons Otavalo, Pujilí i Guamote, es relacionen amb l'arrelament cultural diferenciat, producte de la seva herència històrica on els pobles indígenes que s'assenten en l'àrea d'estudi i conviuen amb habitants de altres ètnies han marcat les pautes de comportament, especialment al cantó Otavalo. En aquesta investigació es va comprovar que els impactes i conseqüències socials, culturals, ambientals i econòmiques de les dinàmiques territorials biofísiques i antropogèniques són dissímils en els cantons en estudi, tot i que la densitat poblacional rural i la presència indígena majoritària són similars en els tres cantons. Es va evidenciar major pobresa en els cantons Pujilí i Guamote en comparació amb el cantó Otavalo; tot i que la seva superfície constitueix la tercera part dels altres dos cantons i supera aquests amb el triple de població. Es va poder inferir que la poca disponibilitat de terra i l'elevada població van contribuir a qué els indígenes del cantó Otavalo s'endinsin en altres activitats econòmiques que no depenen del recurs terra; en canvi en Pujilí i Guamote la disponibilitat de major superfície territorial, ha coadjuvat perquè la seva població vegi com a opció productiva la producció agropecuària. Una conseqüència d'aquestes dinàmiques diferenciades és la generació de conflictes d'ús del sòl, l'expressió més visible és la transgressió de l'aptitud natural d'ús del sòl per fer agricultura en sòls on la aptitud és la conservació. Les polítiques públiques diferenciades que tenen en compte aspectes ambientals, socioculturals i econòmics, vistos des d'una òptica integradora per unitat territorial, -el cantón-, farien la diferència, especialment en Guamote i Otavalo, on els indígenes han près el control polític local, des de fa algunes dècades, per la via d'eleccions populars; mentre que a Pujilí, encara el poder polític local està en mans de l'ètnia mestissa. Amb la finalitat de mesurar la pobresa, com a conseqüència de les dinàmiques territorials i sociodemogràfiques dissímils en l'àrea d'estudi, es va aplicar l'Índex de Pobresa Multidimensional, IPM, que permet identificar de manera integral les mancances dels habitants d'una determinada unitat territorial. Dels resultats, es va trobar que Otavalo té les millors condicions, amb un IPM de només el 43%, enfront de Guamote amb un IPM del 50% i Pujilí amb un IPM de 53%; el que significa que la població d'Otavalo es troba en millors condicions que la dels altres dos cantons, tot i que és el cantó més densament poblat. En aquest context, la principal conclusió de l'estudi va ser que els impactes i conseqüències socials, culturals, ambientals i econòmiques de les dinàmiques territorials biofísiques i antropogèniques dissimils, en els cantons Otavalo, Guamote i Pujilí, han donat com a resultat una configuració territorial diferenciada on s'evidencia major pobresa en els cantons Pujilí i Guamote, en comparació amb Otavalo. L'existència de major percentatge de persones que viuen en llars multidimensionalment pobres, fa pensar que la incursió en altres activitats que no depenguin del cultiu de la terra com a únic suport, hauria de ser una opció per a disminuir la pobresa, en Pujilí i Guamote, acompanyat de polítiques públiques diferenciades que tinguin en compte aspectes ambientals, socioculturals i econòmics, vistos des d'una òptica integradora per unitat territorial, en aquest cas el cantó.