[cat] Salvem el nostre patrimoni immaterial és un projecte educatiu que neix amb la
voluntat d’innovar a l’hora de treballar qüestions de llengua. L’aprenentatge de
la llengua catalana necessita que s’introduesquin dinàmiques col·laboratives,
interactives que apropin la gramàtica a l’ús quotidià a partir de les dites, els
refranys, els proverbis, les frases fetes i les expressions populars que la
irrupció de la postmodernitat, malauradament, ha arraconat de la quotidianitat
amenaçant aquesta part del nostre patrimoni cultural. Aquest projecte pretén
sensibilitzar l’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) –i la societat
menorquina en general– i redescobrir la riquesa lingüística que hi ha
emmagatzemada en el saber popular.
Si tenim en compte aquest progressiu desinterès social i cultural de la joventut
d’avui cap a les tradicions orals i aprofitant les eines que la mateixa modernitat
ens posa a l’abast, creim necessari plantejar aquest projecte de salvaguarda
lingüística que s’hauria d’estructurar en tres parts ben diferenciades durant el
tercer curs de secundària. Primerament, hem pensat fer un treball de recerca
en el si de les famílies o unitats de convivència (pares i mares, avis i àvies i
familiars) que puguin aportar exemples de qualsevol tipus de parèmies que
encara puguin recordar: dites, refranys, proverbis, frases fetes i totes aquelles
expressions genuïnes de la nostra parla que tenguin una relació directa amb la
nostra terra i amb els nostres costums. Encara dins aquesta primera fase,
podrem estendre la nostra acció a residències de persones majors o casals
d’avis que ens permeti interactuar i afavorir l’intercanvi intergeneracional.
En segon lloc, aprofundir amb el mateix alumnat sobre aquesta temàtica i fer un
estudi comparatiu entre els resultats obtinguts i els reculls publicats fins el dia
d’avui. I en tercer lloc, aprofitar les noves tecnologies per fer difusió d’alguns
dels exemples treballats mitjançant vídeos curts, gifs, adhesius, etc. que es
puguin difondre mitjançant qualsevol plataforma digital accessible a l’alumnat com el Whatsapp, el canal de YouTube, etc. Una manera diferent, fins i tot
engrescadora, d’aprofitar les noves tecnologies i provar de restaurar la
interrupció comunicativa d’aquesta part del nostre patrimoni immaterial. Potser
així podríem mirar de salvar de l’oblit una part important de la nostra saviesa
popular perquè no n’hi ha prou en tenir-les perfectament enquadernades als
prestatges de les biblioteques.