Efecte de la sequera als paràmetres agronòmics i de qualitat de fruit a la tomàtiga 'de Ramellet' i comparativa amb la varietat tomàtiga 'de penjar' i altres varietats amb diferent aprofitament del fruit

Abstract

[cat] El cultiu de la tomàtiga (Solanum lycopersicum L.) és un dels de major producció a escala mundial, sent a la regió de la Mediterrània on s’hi concentren varis grans productors d’àmbit mundial i els principals productors d’Europa. D’altra banda, la regió mediterrània serà una de les àrees més afectades pel canvi climàtic pels augments de temperatura i la disminució de les precipitacions, i per tant, la disponibilitat d’aigua. Un altre factor a considerar és la creixent demanda d’una qualitat organolèptica de la tomàtiga superior per part dels consumidors. Tots aquests motius impulsen a millorar la tomàtiga mitjançant la seva adaptació a les noves condicions ambientals i de qualitat organolèptica. En aquest sentit, les varietats locals d’àmbit mediterrani representen una oportunitat única per la seva adaptació a condicions de dèficit hídric i variada qualitat organolèptica. El propòsit d’aquest estudi fou el d’avaluar la tolerància de la tomàtiga ‘de Ramellet’ de les Illes Balears enfront d’una reducció de la disponibilitat d’aigua, sense deixar de banda la producció i la qualitat organolèptica de la tomàtiga que demanden els productors i els consumidors. També es pretenia comparar la tomàtiga ‘de Ramellet’ amb varietats semblants com la tomàtiga ‘de Penjar’ i d’altres amb diferent aprofitament del fruit. Així, s’escolliren 72 accessions: 45 accessions de tomàtiga ‘de Ramellet’ i d’altra banda, dos grups més; un format per 6 accessions de tomàtiga ‘de Penjar’ i l’altra, el grup Control, format per 24 accessions (7 accessions de tomàtigues emprades per al consum en fresc no de llarga durada, 7 per al processament industrial i 7 tipus cherry). Aquestes accessions foren sembrades a l’estiu de 2017 a un camp experimental a l’exterior, a Ariany (Mallorca) i exposades a dos tractaments de reg: al 100% i al 40% de l’evapotranspiració del cultiu. S’avaluaren paràmetres agronòmics (producció per planta, nombre de fruits per planta i pes mitjà del fruit) i paràmetres de qualitat del fruit (contingut en sucres, acidesa i pH). Els resultats indiquen un efecte negatiu del tractament de dèficit hídric sobre els paràmetres agronòmics de la tomàtiga ‘de Ramellet’, si bé cal destacar l’elevada variabilitat existent dins cada paràmetre. En canvi, l’efecte de la sequera sobre els paràmetres de qualitat del fruit, fou menor, tot i què el contingut en sucres augmentà significativament. La comparació entre la tomàtiga ‘de Ramellet’, la tomàtiga ‘de Penjar’, el grup Control i els tres subgrups en què aquest es divideix mostrà, en general, un comportament diferent en la majoria de paràmetres estudiats, destacant una major producció per part del grup Control en condicions de bon abastament hídric, però amb un major efecte del dèficit hídric. Com era esperable, les tomàtigues cherry presentaren un major nombre de fruits per planta. El pes mitjà del fruit fou el caràcter classificatori dels grups analitzats. Tots els grups, excepte la tomàtiga ‘de Penjar’ augmentaren el contingut en sucres sota dèficit hídric i s’observaren poques diferències en l’acidesa i el pH entre els diferents grups de tomàtiga. En conclusió el present estudi ofereix informació de cara a futures millores en termes de producció, contingut en sucres i dèficit hídric, entre la tomàtiga ‘de Ramellet’ i la resta de grups i dins la tomàtiga ‘de Ramellet’, destacant a ambdues comparatives l’accessió TOBC-170 en sequera.