[cat] La tomàtiga (Solanum Lycopersicum L.) presenta una vida útil reduïda després de la collita degut al caràcter de maduració i a les malalties que deterioren els fruits. No obstant, la tomàtiga de Ramellet és un genotip tradicional de les Illes Balears amb llarga durabilitat post collita i requeriments hídrics baixos.
L’objectiu d’aquest estudi era estudiar l’efecte de l’empelt i de l’ús de patrons comercials i experimentals damunt la producció, qualitat i conservació del fruit a dos genotips de tomàtiga de Ramellet, una tradicional i l’altra comercial (híbrid de tomàtiga de Ramellet i tomàtiga no Ramellet), i la seva interacció amb el dèficit hídric en cultiu d’hivernacle.
En el tractament hídric de plena demanda d’aigua, l’empelt comercial presentà un comportament més òptim que l’empelt basat en Ramellet tradicional en paràmetres com els dies de conservació, la taxa diària de pes perdut, el percentatge de pes perdut, la duresa, els sòlids solubles totals (SST) i l’acidesa inicial. Pel que fa al tractament d’estrès hídric, s’observaren diferències entre els dos empelts en els paràmetres de pes inicial, dies de conservació, percentatge de pes perdut, duresa inicial, SST finals i acidesa intermitja.
Entre els dos tractaments hídrics, les diferències significatives foren presents en producció i pes dels fruits. No obstant, en dies de conservació i percentatge de podriment, no totes les combinacions presentaren diferències significatives, i en la resta de paràmetres estudiats no s’observaren diferències entre els tractaments.
Pel que respecte als patrons analitzats, no s’observaren excessives diferències amb cap dels dos empelts, ni amb cap dels dos tractaments, sense que cap patró destaqués sobre la resta. Per tant, l’elecció d’un patró o un altre no afectaria l’empelt ni els paràmetres analitzats.