[cat] Empoasca vitis és una plaga minoritària de la vinya no obstant això, als últims anys la població ha anat en augment provocant greus problemes. En el pitjor dels casos pot produir l'abscisió de les fulles i, en conseqüència, atacs molt intensos poden defoliar totalment la vinya. En agricultura ecològica és una plaga de difícil control.
L'estudi i experimentació es realitzà a la finca de Can Axartell, a Pollença, en el qual es practica la viticultura ecològica.
El principal objectiu va ser avaluar l'eficàcia de diferents estratègies ecològiques contra l'E. vitis emprant per una part productes fitosanitaris de diferents cases comercials i per altra part importar depredadors per realitzar un control biològic. Els insecticides utilitzats varen ser la Piretrina 4%® (SEIPASA), Align® + Vegex Oil® (SIPCAM INAGRA, IDAI NATURE), Vegex Kuneka® + Vegex Fos® (IDAI NATURE) i el control (sofre). Mentre que els insectes emprats per estudiar l'efecte damunt la plaga foren Orius laevigatus, Nesidocoris tenuis i Chrysoperla carnea.
A més, es realitzà un seguiment del cicle biològic per tal de conèixer l’evolució i distribució poblacional a la finca de Can Axartell, estudiant la relació de la plaga amb la vegetació adjacent i dels parasitoides autòctons de la finca. Per mesurar la incidència de plaga s'empraren trampes cromotròpiques, capturant els adults.
Es va observar que cap tractament experimental va ser efectiu perquè no varen existir diferències amb la condició control. S'observà que la piretrina va fer algun efecte, però la diferència no va ser suficient per ser significatiu. En general, s’han de provar més matèries actives per tal de trobar una que controli la plaga d’una manera més efectiva.
Pel que fa al control biològic, tots els enemics naturals introduïts manifesten un efecte damunt la població d’E. vitis però és l’O. laevigatus el que té un efecte més persistent en el temps.
La plaga va anar augmentant de població progressivament, presentant així quatre generacions a vinya, entre maig i novembre. La climatologia va permetre que durant la tardor la incidència de plaga fos molt alta superant fins i tot el llindar de tractament. S'observà que la vegetació adjacent sembla exercir de reservori de plaga, mentre que els parasitoides autòctons de la finca no són suficients com per poder controlar la plaga.