[cat] El treball de fi de grau que present té quatre parts. Un estudi dels jardins verticals, de la seva evolució al llarg de la història, els seus avantatges i inconvenients, i la normativa que els afecta. L’estudi del sistema constructiu de l’edifici de GESA i la biografia de l’arquitecte que el va projectar; i l’estudi de la implantació d’un sistema de jardineria vertical.
Els jardins verticals són uns sistemes de jardineria auto-suficients que d’alguna manera s’adhereixen a l’interior o exterior d’un edifici. S’han utilitzats al llarg de la història de diverses formes. Des de l’antiga Babilònia, amb els seus hanging gardens, fins a les terrasses de cultiu de la Serra de Tramuntana, podem trobar distints tipus i formes d’elements de jardineria que podem incloure dins els jardins verticals.
L’edifici GESA fou construït, sota la direcció de l’arquitecte J.Ferragut, en un solars situats al carrer Joan Maragall, molt a prop de l’entrada al Portitxol. Aquests solars estaven ocupats per l’antiga central elèctrica de Palma. L’edifici, que consta de nou plantes, un semi-soterrani i coberta transitable, destaca per l’ús de murs cortina en totes les seves façanes. Aquest complexe d’edificà segons el que establia el PGOU de l’any 1963.
Es tracta de fer una proposta viable d’implantació de jardins verticals a aquest edifici. Considerant els elements dels que disposem avui dia, ja que no es pot accedir al seu interior, es creu que el que s’exposa en aquest estudi és viable. Per aquest motiu, es va cercar un sistema constructiu de jardineria vertical que fos adequat per aquest tipus d’edificació. Un cop trobades les distintes empreses dedicades a la distribució i instal·lació d’aquests tipus de jardins, vaig decidir que l’estructura que suporta la vegetació estaria formada per fils trenats d’acer inoxidable ancorats als perfils d’alumini del mur cortina mitjançant uns perns i passadors. Aquests fils es disposen en sentit vertical i horitzontal per tal de garantir un complet cobriment de la façana. En l’elecció de la vegetació es va tenir molt en compte el tipus d’ambient en què es troba l’edifici de GESA, finalment em vaig decidir per la plantació de heures i diversos tipus de clemàtides.
Cal dir que, durant el transcurs de l’elaboració d’aquest estudi, una sèrie d’esdeveniments canviaren la classificació de l’edifici. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va dictar sentència que anul·lava el recurs de la constructora Núñez y Navarro contra la decisió del Consell de Mallorca que declarava l’edifici de GESA com a edifici catalogat.
En cas que aquests jardins verticals es poguessin executar a la realitat, crec que, tal i com es proposa a la memòria seria una solució viable, i que en cap cas aniria en contra de la seva catalogació.