Efecte de l'alimentació amb dietes hiperlipídiques sobre el metabolisme del teixit adipós de rata: diferències degudes al sexe

Abstract

[cat] El teixit adipós és un òrgan heterogeni que està format per diversos dipòsits subcutanis i abdominals que presenten marcades diferències metabòliques en funció del sexe. Els darrers anys, el teixit adipós blanc ha passat de ser considerat un teixit que solament tenia una funció de reserva energètica a adquirir un protagonisme rellevant com a òrgan endocrí. La gran varietat de proteïnes —adipoquines— que produeix poden modular la sensibilitat a la insulina i participen en la regulació de la inflamació de baix grau que acompanya l’obesitat. L’eix central d’aquesta tesi ha estat estudiar el paper que té el sexe en els efectes provocats per l’alimentació basada en dietes hiperlipídiques sobre la composició i el maneig metabòlic dels lípids en diferents dipòsits de teixit adipós blanc, així com la relació que manté amb el metabolisme energètic muscular. Per assolir aquest objectiu, en primer lloc hem analitzat els efectes que té l’alimentació basada en una dieta hiperlipídica, de tipus cafeteria inductora d’hiperfàgia, sobre l’activitat lipolítica i l’expressió dels receptors adrenèrgics en diferents dipòsits de teixit adipós blanc de rates d’ambdós sexes. En segon lloc, hem determinat els efectes de l’alimentació basada en una dieta hiperlipídica comercial no inductora d’hiperfàgia sobre el balanç energètic corporal i el metabolisme oxidatiu muscular, així com sobre la composició d’àcids grassos, els nivells de proteïnes clau implicades en el maneig tissular dels lípids i l’expressió d’adipoquines en diversos dipòsits de teixit adipós de rates mascle i femella. Els resultats obtinguts en aquesta investigació han demostrat, en primer lloc, que l’activitat lipolítica del teixit adipós és alterada per l’efecte de l’alimentació amb la dieta de cafeteria de manera diferent segons el sexe i el tipus de dipòsit. Així, la dieta de cafeteria indueix, en rates d’ambdós sexes, un augment del ràtio dels receptors adrenèrgics α2 i β3, la qual cosa podria ser responsable del descens de l’activitat lipolítica i de l’augment de pes del teixit adipós retroperitoneal. En canvi, únicament en el teixit adipós gonadal de les rates femella minva l’activitat lipolítica, la qual està associada a l’acumulació de greix corporal que es produeix en resposta a la dieta. VI En segon lloc, els resultats han demostrat que la dieta hiperlipídica comercial no inductora d’hiperfàgia no genera augment de pes corporal, però sí un dimorfisme sexual manifest en l’adipositat, que és superior en les rates mascle. Així mateix, aquesta adipositat estaria associada a un descens de la capacitat d’oxidació dels àcids grassos i a un augment de la seva captació. En les rates mascle, l’alimentació amb la dieta hiperlipídica comercial indueix el desenvolupament de l’estat inflamatori i un descens de la sensibilitat a la insulina. Aquests dos processos estarien relacionats amb l’alteració de l’expressió d’adipoquines i dels marcadors de sensibilitat a la insulina en el teixit adipós retroperitoneal. Per tant, podem dir que els mascles són més sensibles als desordres associats a la ingesta d’una dieta desequilibrada quant al contingut de macronutrients. Per contra, les rates femella contraresten l’excés de greix ingerit amb la dieta hiperlipídica millorant la capacitat de gestionar els combustibles lipídics, la qual cosa els limita l’adipositat i els permet mantenir un perfil de més sensibilitat a la insulina. L’acumulació de greix en el múscul de rates d’ambdós sexes, induïda per la ingesta de la dieta hiperlipídica comercial, podria estar relacionada amb la incapacitat d’aquest teixit d’incrementar l’activitat oxidativa per fer front a l’augment de la disponibilitat de substrats lipídics. El fet que hi hagi més disponibilitat de lípids oxidables —induïda per la dieta hiperlipídica— no incrementa ni el metabolisme oxidatiu ni el dany oxidatiu en cap dels dos sexes.