Mètodes d'identificació taxonòmica d'espècia amb interès forense

Abstract

[eng] Forensic Genetics is a branch of Genetics that encompasses a set of methods based on genetic variability between organisms with the objective of determining which is the origin of the samples to resolve legal conflicts. In the first moment, samples were related to human cases until a wide range of applications was developed in which the main objective was to recognize the origin of the non-human sample. The paper presents some of the taxonomic identification techniques that Non-Human Forensic Genetics has been able to use. Second, the main advantages and disadvantages of each of the techniques are compared. Classical taxonomic methods, based on morphological characters, are not useful when the samples do not exhibit all the distinctive physical characteristics. Alternatively, the Barcode is proposed as an identification system, microsatellites as genetic markers and PCR-Real Time as a molecular technique. The Bar Code is the system that has been designed to study a fragment shared by all the taxa of large groups but with enough variability to differentiate them. The presence of InDels in the genome has been considered a problem when performing DNA sequencing. With the development of SPinDel, the resulting sequences with interspersed InDels are used to create numerical profiles characteristic of each taxon. If the DNA is completely degraded, molecular techniques cannot be performed. The combination of Flight Time Spectrometry (TOFMS) with GCxGC or DART allows to conclude which species it is using volatile compounds or mass. Whatever technique is used, it is necessary to create a reference database.

[cat] La Genètica Forense es tracta d’una branca de la Genètica que engloba un conjunt de mètodes basats en la variabilitat genètica entre organismes amb l’objectiu de determinar quin és l’origen de les mostres per resoldre conflictes legals. En un primer moment les proves provenien de casos relacionats amb els humans fins que es va desenvolupar un ample ventall d’aplicacions on el principal objectiu és reconèixer la procedència de la mostra no-humana. En el treball es presenten algunes de les tècniques d’identificació taxonòmica de les quals la Genètica Forense No-Humana ha pogut fer-ne ús. En segon lloc, es comparen els principals avantatges i inconvenients de cada una de les tècniques. Els mètodes taxonòmics clàssics, basats en caràcters morfològics, no són útils quan les mostres no presenten totes les característiques físiques distintives. Llavors, es proposa com a alternativa el Codi de Barres com a sistema d’identificació, els microsatèl·lits com a marcadors genètics i la PCR-Real Time com a tècnica molecular. El Codi de Barres és el sistema que s’ha dissenyat per estudiar un fragment que comparteixen tots els taxons dels grans grups però amb suficient variabilitat com per diferenciar-los. La presència d’InDels en el genoma s’ha considerat un problema a l’hora de realitzar la seqüenciació de l’ADN. Amb el desenvolupament d’SPinDel s’utilitzen les seqüències amb InDels intercalats per crear perfils numèrics característics de cada taxó. Si l’ADN es troba completament degradat, les tècniques moleculars no es poden realitzar. La combinació de l’Espectrometria del Temps de Vol (TOFMS) amb GCxGC o DART permet arribar a concloure de quina espècie es tracta mitjançant la utilització dels composts volàtils o de la massa. Sigui quina sigui la tècnica utilitzada és necessària la creació d’una base de dades de referència.