Influencia del estrés hídrico-salino sobre los compuestos bioactivos del Aloe vera (Aloe barbadensis Miller)

Abstract

[spa] En el siguiente trabajo de fin de grado se ha realizado un estudio sobre el efecto que ejercen dos variables independientes, como son el régimen de hidratación y la salinidad de riego, sobre los polisacáridos de la planta de Aloe barbadensis Miller, con el objetivo de evaluar cuáles son las condiciones de riego más adecuadas. Se han determinado las principales características tanto de los polisacáridos que forman las paredes celulares como del acemanano, polisacárido de reserva. Tanto el estrés hídrico como el gradiente salino provocaron un aumento significativo de la cantidad total de polisacáridos presentes en la planta. En cuanto a los polisacáridos de la pared celular, se observó un incremento de la cantidad de pectinas unida al aumento de la salinidad, independientemente de si se operaba con abundancia o déficit de riego. Los niveles de acemanano presentes en la planta de Aloe vera aumentaron en relación a las dos variables estudiadas, incrementándose en un 48% para las muestras sometidas a estrés hídrico respecto a las muestras tratadas con hidratación abundante; y hasta en un 79% a medida que la salinidad de riego se incrementó. También se detectó un importante aumento de la calidad del acemanano, determinada mediante el grado de acetilación (DA), independientemente del tipo de riego aplicado. En general, la calidad del acemanano producido por la Aloe vera aumentó a medida que se incrementó la salinidad del riego. En concreto, el DA del acemanano aumentó en un 86% para las muestras con hidratación abundante y hasta en un 155% para las muestras tratadas con déficit de hidratación. En conclusión, los resultados obtenidos indican la importancia del control de las condiciones de riego, en particular el tipo de hidratación y la salinidad aplicadas, con el fin de conseguir plantaciones de Aloe vera que produzcan acemanano no solo en mayor cantidad sino también de mejor calidad.

[cat] En el següent treball de fi de grau s'ha realitzat un estudi sobre l'efecte que exerceixen dues variables independents, com són el règim d'hidratació i la salinitat de reg, sobre els polisacàrids de la planta d'Aloe barbadensis Miller, amb l'objectiu d'avaluar quines són les condicions de reg més adients. S'han determinat les principals característiques tant dels polisacàrids que formen les parets cel·∙lulars com de l'acemanà, polisacàrid de reserva. Tant l'estrès hídric com el gradient salí van provocar un augment significatiu de la quantitat total de polisacàrids presents a la planta. En relació als polisacàrids de la paret cel·∙lular, es va observar un increment de la quantitat de pectines unida a l'augment de la salinitat, independentment de si s’operava amb abundància o dèficit de reg. Els nivells de acemanà presents a la planta d'Aloe vera van augmentar en relació a les dues variables estudiades, incrementant-­‐se en un 48% per a les mostres sotmeses a estrès hídric en comparació a les mostres tractades amb hidratació abundant; i fins a un 79% a mesura que la salinitat de reg es va incrementar. També es va detectar un important augment de la qualitat de l'acemanà, determinada mitjançant el grau d'acetilació (DA), independentment del tipus de reg aplicat. En general, la qualitat de l'acemanà produït per la Aloe vera augmentar a mesura que es va incrementar la salinitat del reg. En concret, el DA de l'acemanà va augmentar en un 86% per a les mostres amb hidratació abundant i fins a en un 155% per a les mostres tractades amb dèficit d'hidratació. En conclusió, els resultats obtinguts indiquen la importància del control de les condicions de reg, en particular el tipus d'hidratació i la salinitat aplicades, per tal d'aconseguir plantacions d'Aloe vera que produeixin acemanà no només en major quantitat sinó també de millor qualitat .

[eng] In the following final degree project, a study has been carried out on the effect that two independent variables, such as the hydration regime and the irrigation salinity, produce on the polysaccharides of the Aloe barbadensis Miller plant, with the aim of evaluating which are the most suitable irrigation conditions. The main characteristics of both, the cell wall polysaccharides and acemannan, a reserve polysaccharide, have been determined. Both water stress and the saline gradient promoted a significant increase in the total amount of polysaccharides present in the plant. Regarding the polysaccharides of the cell wall, an increase in the amount of pectins was observed together with an increase in salinity, regardless of whether the plants were treated with abundant or insufficient irrigation. The levels of acemannan present in the Aloe vera plant increased in relation to the two variables studied, rising by 48% for the samples subjected to water stress compared to the samples treated with abundant hydration; and up to 79% as the irrigation salinity increased. A significant increase in the quality of acemannan was also detected, determined by the degree of acetylation (DA), regardless of the type of irrigation applied. In general, the quality of the acemannan produced by Aloe vera augmented as the salinity of the irrigation increased. Specifically, the DA of acemannan increased by 86% for the samples with abundant hydration and up to 155% for the samples treated with a hydration deficit. In conclusion, the results obtained indicate the importance of controlling the irrigation conditions, in particular the type of hydration and the salinity applied, in order to achieve Aloe vera plantations that produce acemannan not only in higher quantity but also of better quality.