Influencia de los factores meteorológicos en las enfermedades durante la infancia

Abstract

[spa] Introducción Un gran número de enfermedades características de la infancia presentan un carácter estacional lo cual sugiere la asociación con los factores meteorológicos. En los últimos años ha crecido el interés por determinar cuáles son los factores meteorológicos y en qué medida se asocian con diferentes trastornos de salud, especialmente las enfermedades infecciosas y alérgicas. Lamentablemente, muchos de los estudios existentes no han logrado obtener modelos de enfermedad que permitan explicar y predecir adecuadamente la asociación enfermedad-meteorología. La bronquiolitis por VRS, las exacerbaciones por asma, la alergia respiratoria IgE mediada, la gastroenteritis por rotavirus, la faringitis por S. pyogenes y la varicela son todas enfermedades muy características de la edad pediátrica con un patrón epidémico estacional. Esto las hace buenas candidatas para estudiar la asociación entre la patología infantil y los factores meteorológicos. Contenido de la investigación Se ha utilizado la incidencia de estas enfermedades en la isla de Mallorca para estudiar la influencia de los factores meteorológicos. La incidencia de las enfermedades se determinó mediante las medias semanales y mensuales de ingresos hospitalarios (rotavirus, VRS), urgencias hospitalarias (S. pyogenes, asma), notificaciones de la red de médicos centinela (varicela) y los valores medios de IgE específica del laboratorio (IgE D. pteronyssinus). Los factores meteorológicos se obtuvieron de la Agencia Española de Meteorología a partir de los datos recogidos por la estación localizada en Son Sant Joan. Se utilizó el factor periodo escolar para medir la influencia de las interacciones sociales en la incidencia de las enfermedades. Para obtener el grado de asociación y construir modelos predictivos se han realizado análisis de regresión multivariante y técnicas estadísticas de análisis de series temporales. La bronquiolitis por VRS se asoció con temperatura y la presión atmosférica media semanal. Los picos de bronquiolitis por VRS eran máximos con temperaturas medias de 9ºC y presiones atmosféricas de 1032hPA. Las exacerbaciones asmáticas se asociaron con los valores de temperatura, vapor de presión de agua, humedad relativa y velocidad del viento. Los niveles de IgE a D. pteronyssinus se asociaron a la humedad relativa e inversamente a la radiación solar. Las hospitalizaciones por rotavirus se asociaron positivamente con la presión atmosférica, la radiación solar y la velocidad del viento y negativamente con temperatura. La temperatura y la radiación solar fueron los factores con mayor influencia con picos de hospitalización por rotavirus a 9ºC y 800 10KJ/m2, respectivamente. El número de casos de varicela se asoció con el descenso de los niveles medios de presión de vapor de agua y con el aumento de la radiación solar 3 y 4 semanas previas, respectivamente. El número de casos de faringitis estreptocócica aumentó con el descenso de la temperatura y con el aumento de los niveles de radiación solar durante la semana previa. Los modelos de regresión múltiple pudieron explicar la variabilidad del 88% de los casos de bronquiolitis por VRS, el 98,4% de las exacerbaciones de asma, el 93% de los valores de IgE a D. pteronyssinus y el 82% de las hospitalizaciones por rotavirus. Los modelos ARMAX pudieron predecir el 95% de los casos de varicela y el 68% de los casos de faringitis por S. pyogenes. En el caso de las exacerbaciones asmáticas, varicela y la faringitis estreptocócica el factor escolarización fue un factor independientemente asociado a su incidencia. Conclusión La estacionalidad de todas las enfermedades estudiadas estaba asociada a factores meteorológicos. El tipo y el grado de influencia de los factores meteorológicos difirió en función de la enfermedad. Los modelos obtenidos basados en el análisis de regresión multivariantes y ARMAX presentan una adecuada capacidad predictiva de las variaciones en la incidencia de las enfermedades estudiadas.

[cat] Introducció Un gran nombre de malalties característiques de la infància presenten un caràcter estacional la qual cosa suggereix l'associació amb els factors meteorològics. En els últims anys ha crescut l'interès per determinar quins són els factors meteorològics i en quina mesura s'associen amb diferents trastorns de salut, especialment les malalties infeccioses i al•lèrgiques. Lamentablement, molts dels estudis existents no han aconseguit obtenir models de malaltia que permetin explicar i predir adequadament l'associació malaltia-meteorologia. La bronquiolitis per VRS, les exacerbacions per asma, l'al•lèrgia respiratòria IgE mediada, la gastroenteritis per rotavirus, la faringitis per S. pyogenes i la varicel•la són totes malalties molt característiques de l'edat pediàtrica amb un patró epidèmic estacional. Això les fa bones candidates per estudiar l'associació entre la patologia infantil i els factors meteorològics. Contingut de la investigació S'ha utilitzat la incidència d'aquestes malalties a l'illa de Mallorca per estudiar la influència dels factors meteorològics. La incidència de les malalties es va determinar mitjançant les mitges setmanals i mensuals d'ingressos hospitalaris (rotavirus, VRS), urgències hospitalàries (S. pyogenes, asma), notificacions de la xarxa de metges sentinella (varicel•la) i els valors mitjans d'IgE específica del laboratori de referència d'immunologia (IgE D. pteronyssinus). Els factors meteorològics es van obtenir de l'Agència Espanyola de Meteorologia a partir de les dades recollides per l'estació localitzada a Son Sant Joan. Es va utilitzar el factor període escolar per mesurar la influència de les interaccions socials en la incidència de les malalties. Per obtenir el grau d'associació i construir models predictius s'han realitzat anàlisis de regressió multivariant i tècniques estadístiques d'anàlisi de sèries temporals. La bronquiolitis per VRS es va associar amb temperatura i la pressió atmosfèrica mitjana setmanal. Els pics de bronquiolitis per VRS eren màxims amb temperatures mitjanes de 9ºC i pressions atmosfèriques de 1032hPA. Les exacerbacions asmàtiques es van associar amb els valors de temperatura, vapor de pressió d'aigua, humitat relativa i velocitat del vent. Els nivells d'IgE a D. pteronyssinus es varen associar a la humitat relativa e inversament a la radiació solar. Les hospitalitzacions per rotavirus es van associar positivament amb la pressió atmosfèrica, la radiació solar i la velocitat del vent i negativament amb temperatura. La temperatura i la radiació solar van ser els factors amb més influència amb pics d'hospitalització per rotavirus a 9ºC i 800 10KJ/m2, respectivament. El nombre de casos de varicel•la es va associar amb el descens dels nivells mitjans de pressió de vapor d'aigua i amb l'augment de la radiació solar 3 i 4 setmanes prèvies, respectivament. El nombre de casos de faringitis estreptocòccica va augmentar amb el descens de la temperatura i amb l'augment dels nivells de radiació solar durant la setmana prèvia. Els models de regressió múltiple van poder explicar la variabilitat del 88% dels casos de bronquiolitis per VRS, el 98,4% de les exacerbacions d'asma, el 93% dels valors d'IgE a D. pteronyssinus i el 82% de les hospitalitzacions per rotavirus. Els models ARMAX van poder predir el 95% dels casos de varicel•la i el 68% dels casos de faringitis per S. pyogenes. En el cas de les exacerbacions asmàtiques, varicel•la i la faringitis estreptocòccica, el factor escolarització va ser un factor independentment associat a la seva incidència. Conclusió L'estacionalitat de totes les malalties estudiades estava associada a factors meteorològics. El tipus i el grau d'influència dels factors meteorològics va diferir en funció del tipus de malaltia. Els models obtinguts basats en l'anàlisi de regressió multivariant i ARMAX presenten una adequada capacitat predictiva de les variacions en la incidència de les malalties estudiades.

[eng] Introduction A large number of typical childhood diseases have an epidemic incidence with ups and downs in the number of cases that are repeated year after year during the same seasons. This coincidence between disease and seasonality has led to the notion of an association between disease and meteorological factors. In recent years, interest has grown in determining which meteorological factors and to what extent they are associated with different health disorders, especially infectious and allergic diseases. Unfortunately, many of the existing studies have failed to obtain disease models that allow explaining and adequately predicting the disease-climate association. RSV bronchiolitis, asthma exacerbations, IgE-mediated respiratory allergy, rotavirus gastroenteritis, S. pyogenes pharyngitis and chickenpox are all very characteristic diseases of childhood with a seasonal epidemic pattern that suggests a strong association with weather factors. Research content The incidence of these diseases on the island of Mallorca has been used to study the influence of meteorological factors. The incidence of the diseases was determined measuring the weekly and monthly mean hospital admissions (rotavirus, RSV), hospital emergencies (S. pyogenes, asthma), notifications of the network of sentinel doctors (chickenpox) and the average specific IgE values of the immunology reference laboratory (IgE D. pteronyssinus). The meteorological factors were obtained from the Spanish Meteorological Agency from the data collected by the station located in Son San Joan. The school period factor was used to measure the influence of social interactions on the incidence of diseases. To obtain the degree of association and build predictive models, multivariate regression analysis and time series statistical analysis techniques have been performed. RSV bronchiolitis was associated with temperature and weekly mean atmospheric pressure. The peak activity of RSV bronchiolitis was maximum with average temperatures of 9ºC and atmospheric pressures of 1032hPA. Asthmatic exacerbations were associated with the values of temperature, water vapor pressure, relative humidity and wind speed. IgE levels to D. pteronyssinus were associated with relative humidity and inversely with solar radiation. Rotavirus hospitalizations were positively associated with atmospheric pressure, solar radiation and wind speed and negatively with temperature. Temperature and solar radiation were the most influential factors with hospitalization peaks due to rotavirus at 9ºC and 800 10KJ/m2, respectively. The number of cases of chickenpox was associated with the decrease in the mean levels of water vapor pressure and with the increase in solar radiation during the previous 3 and 4 weeks, respectively. The number of cases of streptococcal pharyngitis increased with the decrease in temperature and with the increase in solar radiation levels during the previous week. Multiple regression models were able to explain the variability of 88% of cases of RSV bronchiolitis, 98.4% of asthma exacerbations, 93% of IgE values to D. pteronyssinus and 82% of hospitalizations due to rotavirus. ARMAX models were able to predict 95% of chickenpox cases and 68% of streptococcal pharyngitis cases. In the case of asthmatic exacerbations, chickenpox and streptococcal pharyngitis, the schooling factor was an independent factor associated with its incidence. Conclusions The seasonality of all the diseases studied was associated with meteorological factors. The type and degree of influence of meteorological factors differed depending on the type of disease. The created models based on multivariate regression and ARMAX analyses have an adequate predictive capacity of the variations in the incidence of the studied diseases all of which are typical of childhood.