Es pot intervenir amb clients que no han demanat ajuda?

Abstract

[cat] El present treball neix amb la finalitat de desmitificar la fal·làcia de Relacions d’Ajuda fracassades en funció del tipus de client. Els Clients Involuntaris són aquells que no han sol·licitat la Relació d’Ajuda a la que es veuen coaccionats a acudir per derivacions legals o pressions de tercers. Aquestes persones, prematurament, poden exercir resistència, però sovint són els prejudicis i les generalitzacions les que condicionen la derrota en la relació. Així doncs, s’ha procurat exposar que el factor que determina el triomf del procés d’ajuda no és l’origen de derivació, ni l’etiqueta d’involuntari, sinó la capacitat de construir una aliança terapèutica entre treballador social i client. L’aliança és la base de l’estil d’intervenció de l’Entrevista Motivacional, doncs, accepta, vincula, escolta i empatitza. L’Entrevista Motivacional procura facilitar a les persones el procés de rescatar els seus recursos i capacitats innates a través de conversacions col·laboratives, acompanyant-les a cursar el camí de l’ambivalència al canvi. El treballador social, tan sols ha d’acompanyar la música de cada persona, i donar un cop de mà quan sigui necessari. D’aquesta manera, el client teixirà de manera autònoma i al seu ritme l’estratègia personal que guiarà el seu procés de canvi.

[eng] The current work was born with the purpose of demystifying the lie of failed Help Relationships according to the type of client. Involuntary clients are those who have not requested that helpful to which they are coerced by legal derivations or third party pressions. Those users can prematurely put-up resistance, but often prejudices and generalizations are those that determine the relationship’s loss. So, it is tried to expose that the cause who decides the success of the process is not the origin of the derivation, neither the «involuntary» label, otherwise it’s the ability of constructing a therapeutic alliance between the social worker and the client. That alliance is the base of intervention’s style of the Motivational Interview because it accepts, links, listens and empathizes. The Motivational Interview tries to help people to rescue their resources and innate ability through a collaborative conversation, taking them to the way of the change ambivalence. The social worker only has to escort people’s music and help when it becomes a need. Finally, the client will weave autonomously and at his tempo the personal strategy that will guide his changing process.