[cat] El model de sistema agrari dominant, basat en la producció intensiva de monocultius altament dependents d'inputs agrícoles, és altament insostenible i, alhora, vulnerable front el canvi climàtic. Per tal de transitar cap a models més resilients, és important augmentar els serveis ecosistèmics que proveeixen els cultius al conjunt de l’agroecosistema. En aquest estudi es planteja com a possible estratègia el cultiu d’associacions, concretament, tres basades en la combinació cereal-lleguminosa: ordi amb veça (AOV), favó (AOF) i amb ambdues espècies (AOVF). Per tal d’analitzar la influència de les tres s’han comparat amb parcel·les de monocultiu d’ordi (MO) i s’han determinat diversos efectes fisiològics (seguiment de la longitud, biomassa humida i seca) i bioquímics (clorofil·la a i b, juntament amb els carotenoides) en mostres d’ordi procedents dels cultius mixts i del MO. Els resultats d’AOV han mostrat diferències estadísticament significatives respecte a MO en tots els paràmetres – exceptuant els carotenoides –, assenyalant el seu possible potencial per millorar el desenvolupament vegetal de l’ordi. D’altra banda, AOF i AOVF malgrat que també han mostrat diferències estadísticament significatives respecte a la longitud, la clorofil·la a i la biomassa humida, no sobre la biomassa seca ni la resta de pigments; el que suggereix que la seva influència sobre el desenvolupament vegetal de l’ordi sigui més subtil, però que podria facilitar la captació de recursos hídrics. Per tant, aquestes primeres dades són prometedores respecte a l’aprovisionament de nous serveis ecosistèmics mitjançant sistemes de cultius basats en les associacions esmentades i, al seu torn, adverteixen de la importància de seleccionar correctament els sistemes de cultiu en funció de les necessitats.