[spa] La depresión es uno de los trastornos mentales más frecuentes e incapacitantes, siendo ésta la primera causa de discapacidad a nivel mundial. Cuando el trastorno aparece en la etapa del postparto, recibe el nombre de “Depresión Postparto” (DPP), siendo ésta la complicación psiquiátrica más común durante éste periodo.
El DSM-V recoge la DPP como un especificador para el trastorno de depresión mayor y la define como “la aparición de síntomas del estado de ánimo que se produce durante el embarazo o 4 semanas después del parto”. Éste trastorno no tiene una causa única, sino que es multifactorial, ya que se debe a la presencia de varios factores sociales, psicológicos, genéticos y hormonales.
La escala más utilizada para detectar la DPP es la “Escala de Depresión Postnatal de Edimburgo” (EPDS).
Con el fin de demostrar la repercusión del diagnóstico en la vida de la mujer y conocer las diferentes intervenciones enfermeras que se pueden llevar a cabo en éstas mujeres, se ha realizado una búsqueda bibliográfica a través de las bases de datos PUBMED y CINAHL, obteniendo un total de 22 artículos que se incluyen en ésta revisión.
Aunque los resultados de la investigación muestran que las intervenciones enfermeras no farmacológicas son eficaces para prevenir y tratar la DPP, es necesario realizar mayor investigación en el campo de la salud mental, especialmente en el periodo del embarazo y el puerperio.
[cat] La depressió és un dels trastorns mentals més freqüents i incapacitants, sent aquesta la primera causa de discapacitat a nivell mundial. Quan el trastorn apareix en l'etapa del postpart, rep el nom de "Depressió Postpart" (DPP), sent aquesta la complicació psiquiàtrica més comú durant aquest període.
El DSM-V recull la DPP com un especificador per al trastorn de depressió major i la defineix com "l'aparició de símptomes de l'estat d'ànim que es produeix durant l'embaràs o 4 setmanes després del part". Aquest trastorn no té una causa única, sinó que és multifactorial, ja que es deu a la presència de diversos factors socials, psicològics, genètics i hormonals.
L'escala més utilitzada per detectar la DPP és "L'Escala de Depressió Postnatal d'Edimburg" (EPDS).
Per tal de demostrar la repercussió del diagnòstic a la vida de la dona i conèixer les diferents intervencions infermeres que es poden dur a terme en aquestes dones, s'ha realitzat una recerca bibliogràfica mitjançant les bases de dades PUBMED i CINAHL, obtenint un total de 22 articles que s'inclouen en aquesta revisió.
Tot i que els resultats de la investigació mostren que les intervencions infermeres no farmacològiques són eficaçes per prevenir i tractar la DPP, cal fer més recerca en el camp de la salut mental, especialment en el període de l'embaràs i el puerperi.
[eng] Depression is one of the most frequent and disabling mental disorders, being the leading cause of disability worldwide. When the disorder appears in the postpartum stage, it is called “Postpartum Depression” (PPD), being the most common psychiatric complication during this period.
The DSM-V collects PPD as a specifier for major depressive disorder and defines it as "the onset of mood symptoms that occurs during pregnancy or 4 weeks after delivery." This disorder does not have a single cause, but is multifactorial, since it is due to the presence of several social, psychological, genetic and hormonal factors.
The most widely used scale to detect PPD is the “Edinburgh Postnatal Depression Scale” (EPDS).
In order to demonstrate the impact of the diagnosis on the life of women and to know the different nursing interventions that can be carried out in these women, a bibliographic search has been carried out through the PUBMED and CINAHL databases, obtaining a total of 22 articles included in this review.
Although research results show that non-pharmacological nursing interventions are effective in preventing and treating PPD, more research is needed in the field of mental health, especially in the period of pregnancy and the puerperium.