Praxis diplomàtica y comunicación política en el mundo celtibérico (siglos III-I a.C.)

Abstract

[spa] Esta tesis doctoral aborda el estudio de la diplomacia celtibérica entre los siglos III y I a.C. de una manera integral. El objetivo ha sido reconstruir la imagen más completa posible de las formas de interlocución política llevadas a cabo por las comunidades celtibéricas, prestando atención a sus diferentes elementos constituyentes, a saber: los actores políticos que la desarrollan, los agentes y mecanismos a través de los cuales se articula y, por último, qué actitudes y tendencias pueden identificarse en la ejecución de esta praxis. Este trabajo recoge una línea de investigación previamente planteada por otros historiadores según la cual la vía diplomática habría sido usada sistemáticamente para conducir las relaciones entre los diferentes estados que participaron en el panorama político de Hispania durante el proceso de expansión romana. El estudio se centra en el mundo celtibérico, que es analizado prestando especial atención a la perspectiva local. La naturaleza de unas fuentes grecorromanas claramente sesgadas, pero que aportan empero valiosa información, ha hecho necesario el recurso también de la Arqueología, la Epigrafía y la Numismática. El panorama que se presenta es el de un mundo complejo, institucionalmente desarrollado, capaz de perfilar sus propias agendas que son plurales y dinámicas. Celtiberia se muestra así, en las tres últimas centurias antes del cambio de Era, como un mundo multipolar en el que distintos actores políticos actuaron conforme a sus propios intereses, llegando a suponer, en algunas ocasiones, un importante contrapeso a la actuación de poderes externos, tales como Cartago o Roma. El mundo celtibérico no sería, en cualquier caso, un espacio ajeno a trayectorias históricas más o menos compartidas y a fenómenos ampliamente extendidos, formando parte de una gran koiné cultural que posibilitaba el mutuo entendimiento. En cualquier caso, las diferencias existían y los procesos de interlocución diplomática acontecieron en el horizonte de un middle ground en el que gestos y objetos se resignificaban, adquiriendo nuevos matices y surgiendo también malentendidos recíprocos. A pesar de ello, la diplomacia posibilitó que los estados celtibéricos contasen con un amplio abanico de mecanismos y opciones a la hora de interactuar entre sí y con otros actores de su entorno.

[cat] Aquesta tesi doctoral aborda l'estudi de la diplomàcia celtibèrica entre els segles III i I a. C. des d'una manera integral. L'objectiu ha estat reconstruir la imatge més completa possible de les formes d'interlocució política dutes a terme per les comunitats celtibèriques parant esment als seus diferents elements constituents, a saber: els actors polítics que la desenvolupen, els agents i mecanismes a través dels quals s'articula i, finalment, que actituds i tendències poden identificar-se en l'execució d'aquesta praxi. Aquest treball recull una línia de recerca prèviament plantejada per altres historiadors segons la qual la via diplomàtica hauria estat usada sistemàticament per a conduir les relacions entre els diferents estats que van participar en el panorama polític d'Hispània durant el procés d'expansió romana. L'estudi se centra en el món celtibèric, que és analitzat prestant especial atenció a la perspectiva local. La naturalesa d'unes fonts grecoromanes clarament esbiaixades, però que aporten però valuosa informació, ha fet necessari el recurs també de l'Arqueologia, l'Epigrafia i la Numismàtica. El panorama que es presenta és el d'un món complex, institucionalment desenvolupat, capaç de perfilar les seves pròpies agendes que són plurals i dinàmiques. Celtiberia es mostra així, en les tres últimes centúries abans del canvi d'Era, com un món multipolar en el qual diferents actors polítics van actuar conforme als seus propis interessos arribant a suposar, en algunes ocasions, un important contrapès a l'actuació de poders externs, com ara Cartago o Roma. El món celtibèric no seria, en qualsevol cas, un espai aliè a trajectòries històriques més o menys compartides i a fenòmens àmpliament estesos, formant part d'una gran koiné cultural que possibilitava el mutu enteniment. En qualsevol cas, les diferències existien i els processos d'interlocució diplomàtica van esdevenir en l'horitzó d'un middle ground en el qual gestos i objectes es resignificaven, adquirint nous matisos i sorgint també malentesos recíprocs. Malgrat això, la diplomàcia va possibilitar que els estats celtibèrics comptessin amb un ampli ventall de mecanismes i opcions a l'hora d'interactuar entre si i amb altres actors del seu entorn.

[eng] This PhD dissertation addresses the study of the Celtiberian diplomacy between the third and the first century BC in a holistic way. The aim has been to reconstruct as much as possible a complete picture of the political interlocution forms which were carried out by the Celtiberian communities. It has been done paying attention to its diverse constituting elements, namely: the political actors which develop it, the agents and mechanisms by means of which this diplomacy is executed and, finally, which attitudes and trends can be observed in this praxis. This work follows a current researching trend, previously laid out by other scholars, according to which the diplomatic path would have been systematically used to conduct relations between the different states which partook in the Hispanic political scene during the Roman expansion. This study focuses on the Celtiberian world. This is studied paying special attention to the local standpoint. The character of the clearly biased Greco-Roman sources —which, however, offer valuable information— has made necessary to resort to the Archaeology, Epigraphy and Numismatic disciplines. The picture that emerges is that of a complex, institutionally developed world, capable of shaping its own agendas that were plural and dynamic. Therefore, Celtiberia appears during the last three centuries BC as a multipolar world within which several political actors behaved according to their own interests. Sometimes, these actors achieved to entail a real counterbalance before outer powers such as Carthage and Rome. Celtiberian world, thus, would not have been an isolated space, unaware of fairly shared historical dynamics and largely spread phenomena. Instead, it belonged to a great cultural koine which made possible the mutual understanding. Nevertheless, differences existed and the processes of diplomatic interlocution happened in a setting of middle ground within which gestures and objects acquired new meanings and nuances. So, there were also some mutual misinterpretations. Despite this, diplomacy made it possible for the Celtiberian states to have a wide range of mechanisms and options when interacting with each other and with other actors in their environment.