La identidad insular, elemento particular de las illes Balears Balears. El caso de Eivissa

Abstract

[spa] La presente tesis doctoral se presenta como una investigación de Historia Contemporánea con raíces en la Ciencia Política. Su finalidad es comprender la identidad insular característica de las Illes Balears y de manera particular de Eivissa, ya que el tema identitario, además de cobrar relevancia en los tiempos presentes, es un concepto que ayuda a comprender la cultura política de las sociedades contemporáneas así como un elemento principal en el desarrollo del capital social de las mismas. En este sentido, el insularismo sería el concepto clave para comprender la identidad insular. Por ello se procederá a desarrollar diferentes consideraciones en torno a este concepto con el fin de hacer comprensible a cualquier residente del continente la carga simbólica de los ciudadanos de las Illes Balears. En el primer capítulo introductorio se expondrán los objetivos e hipótesis de la investigación, y en segundo capítulo se desarrollará la metodología empleada y se detallarán las fuentes estudiadas para explorar la identidad insular como característica propia del archipiélago balear. El tercer capítulo se dedicará a exponer el marco teórico y a reflexionar sobre las diferentes nociones que influyen en la conformación del concepto principal de este estudio. Le seguirá un desarrollo teórico necesario para comprender la identidad insular y todas las cargas simbólicas que se construyen en torno a dicho concepto y para abordar la relación existente entre la identidad insular y la cultura política. Esta relación explica en gran medida las relaciones existentes entre todos los elementos estudiados en esta investigación. Diferentes elementos que ayudan a explicar tanto la identidad insular predominante así como los efectos de esta identidad insular en el desarrollo político y social insular, dando así una justificación a la conexión entre todos los capítulos siguientes. El capítulo IV ofrecerá una visión macro a través del ejercicio comparado entre dos territorios insulares, el archipiélago canario y el balear, que puede ayudar a visualizar el desarrollo identitario y sus consecuencias. Servirá como referencia el estudio realizado por Eve Hepburn en el que analiza comparativamente distintas regiones insulares y sus demandas de autonomía, de soberanía o de independencia. Se utilizarán las variables que propone la autora y se estudiará el sistema de partidos balear 8 que, a diferencia del canario, carece de un partido de índole autonómico o archipielágico, lo que a posteriori se traduce en unas demandas insulares satisfechas o insatisfechas. Otra variable a destacar es el análisis de la «Linz-Moreno question», pregunta aplicada en las encuestas del CIS que suele medir el grado de identificación, nacionalismo o regionalismo y, en nuestro caso, de insularismo. Otras variables que se contemplarán en esta investigación serán los recursos económicos, las relaciones externas con el Estado y entidades supranacionales, el papel de Balears en la administración del Estado y factores asociados con el «islandness», destacando como aportación propia de este estudio la incorporación del índice del malapportionment como factor asociado al «islandness». En el capítulo V se realizará un análisis del Diario de Ibiza a partir de la teoría del nacionalismo banal de Michael Billig y del concepto de insularismo banal desarrollado teóricamente en el capítulo III. Concluirá la investigación con un análisis diacrónico del sistema político de Eivissa durante la II República aplicando una fórmula propia para poder determinar la participación absoluta en dicho periodo. En este sentido, el apartado se centra en el estudio del comportamiento electoral como un elemento clave en la cultura política. Se llevarán a cabo análisis comparados de la participación electoral a nivel estatal, autonómico e insular en los periodos mencionados, conjugando así una dimensión diacrónica y sincrónica. En el conjunto del trabajo se aprecian las conexiones entre uno y otro capítulo como fenómenos explicativos el uno del otro.

[cat] La present tesi doctoral es presenta com una recerca d'Història Contemporània amb arrels en la Ciència Política. La seva finalitat és comprendre la identitat insular característica de les Illes Balears i de manera particular d'Eivissa, ja que el tema identitari, a més de cobrar rellevància en els temps presents, és un concepte que ajuda a comprendre la cultura política de les societats contemporànies així com un element principal en el desenvolupament del capital social d'aquestes. En aquest sentit, l’insularisme seria el concepte clau per a comprendre la identitat insular. Per això es procedirà a desenvolupar diferents consideracions entorn d'aquest concepte amb la finalitat de fer comprensible a qualsevol resident del continent la càrrega simbòlica dels ciutadans de les Illes Balears. En el primer capítol introductori s'exposaran els objectius i hipòtesis de la recerca, al segon capítol es desenvoluparà la metodologia emprada i es detallaran les fonts estudiades per a explorar la identitat insular com a característica pròpia de l'arxipèlag balear. El tercer capítol es dedicarà a exposar el marc teòric i a reflexionar sobre les diferents nocions que influeixen en la conformació del concepte principal d'aquest estudi. Li seguirà un desenvolupament teòric necessari per a comprendre la identitat insular i totes les càrregues simbòliques que es construeixen entorn d'aquest concepte i per a abordar la relació existent entre la identitat insular i la cultura política. Aquesta relació explica en gran manera les relacions existents entre tots els elements estudiats en aquesta recerca. Diferents elements que ajuden a explicar tant la identitat insular predominant així com els efectes d'aquesta identitat insular en el desenvolupament polític i social insular, donant així una justificació a la connexió entre tots els capítols següents. El capítol IV oferirà una visió macro a través de l'exercici comparat entre dos territoris insulars, l'arxipèlag canari i el balear, que pot ajudar a visualitzar el desenvolupament identitari i les seves conseqüències. Servirà com a referència l'estudi realitzat per Eve Hepburn en el qual analitza comparativament diferents regions insulars i les seves demandes d'autonomia, de sobirania o d'independència. S'utilitzaran les variables que proposa l'autora i s'estudiarà el sistema de partits balear que, a diferència 10 del canari, manca d'un partit de tipus autonòmic o arxipielàgic, la qual cosa a posteriori es tradueix en unes demandes insulars satisfetes o insatisfetes. Una altra variable a destacar és l'anàlisi de la «Linz-Moreno question», pregunta aplicada en les enquestes del CIS que sol mesurar el grau d'identificació, nacionalisme o regionalisme i, en el nostre cas, d’insularisme. Altres variables que es contemplaran en aquesta recerca seran els recursos econòmics, les relacions externes amb l'Estat i entitats supranacionals, el paper de Balears en l'administració de l'Estat i factors associats amb l’«islandness», destacant com a aportació pròpia d'aquest estudi la incorporació de l'índex del malapportionment com a factor associat a l’«islandness». En el capítol V es realitzarà una anàlisi del Diario de Ibiza a partir de la teoria del nacionalisme banal de Michael Billig i del concepte d’insularisme banal desenvolupat teòricament en el capítol II. Conclourà la recerca amb una anàlisi diacrònica del sistema polític d'Eivissa durant la II República aplicant una fórmula pròpia per a poder determinar la participació absoluta en aquest període. En aquest sentit, l'apartat se centra en l'estudi del comportament electoral com un element clau en la cultura política. Es duran a terme anàlisis comparades de la participació electoral a nivell estatal, autonòmic i insular en els períodes esmentats, conjugant així una dimensió diacrònica i sincrònica. En el conjunt del treball s'aprecien les connexions entre un i un altre capítol com a fenòmens explicatius l’un de l'altre.

[eng] This thesis investigates contemporary history using political science as a frame of reference. Its purpose is to understand the insular identity of the Balearic Islands, with a focus on the Island of Eivissa. This issue has gained relevance in present times since it helps understand the current political culture and the development of social capital in the Island. The thesis builds its theoretical backbone on the concept of insularism since this is a key concept in the understanding of the symbolic burden of the Balearic Islands citizenship. The first chapter introduces the objectives and hypotheses of the research project, and the second chapter shows the methodology and the sources utilized to explore the insular identity as an idiosyncratic characteristic of the Balearic Islands. The third chapter focuses on the theoretical framework and on the description and analysis of important notions that influence insular identity. This is followed by a description of the theoretical framework that is required to understand the concept of insular identity, its symbolic loading and on addressing the relationship between insular identity and political culture. This relationship largely explains the relationships between all the elements studied in this research. Different elements that help to explain both the predominant insular identity as well as the effects of this insular identity in the insular political and social development, thus giving a justification to the connection between all the following chapters. The fourth chapter offers a macro view through the comparative analysis of two island territories: The Canary Islands and the Balearic Islands. This exercise helps us visualize the development of identity and its consequences. The main reference for this analysis is the study carried out by Eve Hepburn in which she comparatively analyzes different island regions and their demands for autonomy and sovereignty. Our study utilizes the same variables as Hepburn, but in addition, it also studies the impact of an autonomous archipelago party, which the Balearic Islands have but the Canary Islands do not. We also analyze the «Linz-Moreno question», which is often included in CIS surveys, that usually measures the degree of identification, nationalism or regionalism and, in our case, insularism. Other variables that will be considered in this research will 12 be economic resources, external relations with the State and supranational entities, the role of the Balearic Islands in the administration of the State and factors associated with «islandness». As an important contribution, we link this latter factor to the «malapportionment» index. In chapter V, we use Michael Billing’s theory of banal nationalism and concept of banal insularism to analyze the content of Diario de Ibiza, a local newspaper. We also perform a diachronic analysis of the political system of Eivissa during the Second Republic, focusing on the study of electoral behavior as a key element in political culture. We then conclude with a comparative analyzes of electoral participation at the state, regional and island levels in the aforementioned period, thus combining a diachronic and synchronic dimension. The thesis can be seen a collection of highly interlinked phenomena that both affect and get affected by each other.