Preadaptación y vulnerabilidad de la vegetación de las islas Baleares frente a la herbivoría de vertebrados no nativos

Abstract

[spa] Los herbívoros mamíferos no nativos introducidos en islas han sido una de las causas más importantes de alteración de las comunidades vegetales y pérdida de especies en todo el mundo. Incluso en el caso de las islas continentales, que pueden presentar un contexto de herbivoría ancestral debido a su antigua conexión con el continente, se han observado perturbaciones a causa de la presencia de herbívoros como cabras y conejos. Para protegerse ante la actividad de los herbívoros, las plantas presentan estrategias de resistencia, tolerancia o escape. Por ese motivo, resulta esencial esclarecer si las especies presentan algún tipo de protección o si por el contrario se encuentran amenazadas o la dinámica poblacional está severamente perturbada. El escenario de las Islas Baleares se presenta como el caso de estudio debido a (i) su contexto de herbivoría ancestral, (ii) su alta diversidad vegetal y proporción de flora endémica, (iii) la elevada presencia de cabras asilvestradas en sus comunidades vegetales. Se proponen conocer el rol de la herbivoría por mamíferos introducidos sobre la flora autóctona de las Islas Baleares y especialmente la endémica, así como la resiliencia de las poblaciones y comunidades insulares frente a la depredación. Se han estudiado los caracteres de resistencia de la flora endémica, se ha comparado la tolerancia a la herbivoría entre dos especies con distinto contexto de herbivoría ancestral -Medicago citrina y Medicago arborea-, se ha evaluado la dinámica poblacional de Euphorbia dendroides, especie ligeramente tóxica; el efecto de los herbívoros sobre la biología reproductiva en Anacamptis longicornu y el desarrollo de las comunidades vegetales tras la erradicación de conejos en un islote (s’Espartar) y la reducción drástica de cabras en otro (es Vedrà). Los resultados indican que la flora endémica de Mallorca y Menorca puede presentar caracteres de defensa y, en el caso de que así sea, puede coexistir con herbívoros. Sin embargo, las especies que carecen de defensa se ven reducidas en hábitats rupícolas inaccesibles. Además, se ha detectado que la tolerancia a los herbívoros es menor en el caso de carecer de contexto de herbivoría ancestral (M. citrina), a pesar de que la planta presente unas características favorables para el rebrote. En el análisis de la dinámica poblacional de E. dendroides, los estadios juveniles se ven infrarrepresentados en las zonas con presencia de cabras. Los dos escenarios de gestión estudiados en los islotes de Eivissa indican que la erradicación del conejo en s’Espartar resultó muy favorable para la recuperación de la comunidad vegetal, especialmente para la especie amenazada M. citrina, que presentó un crecimiento drástico; y la reducción de cabras en es Vedrà marcó una recuperación inicial de la vegetación pero a los pocos años se volvieron a reportar signos de afección. Se concluye que la presencia de herbívoros mamíferos no nativos supone un problema para la distribución de la flora endémica que carece de estrategias de resistencia, afecta al desarrollo de las poblaciones y comunidades insulares, y se considera que su correcta gestión es imprescindible para la estabilidad demográfica y reproductiva. En el caso de los islotes, se presenta la erradicación como el único método eficaz para garantizar la estabilidad ecológica.

[cat] Els herbívors mamífers no natius introduïts a les illes han estat una de les causes més importants d’alteració de les comunitats vegetals i de pèrdua d’espècies en tot el món. Fins i tot en el cas de les illes continentals, que poden presentar un context d’herbivorisme ancestral degut a la seva antiga connexió amb la península, s’han observat pertorbacions a causa de la presència d’herbívors com cabres i conills. Per tal de protegir-se front a l’activitat dels herbívors, les plantes presenten estratègies de resistència, tolerància o escap. Per aquest motiu, resulta essencial aclarir si les espècies presenten cap tipus de protecció o si, pel contrari, es troben amenaçades o bé la seva dinàmica poblacional es troba severament pertorbada. L’escenari de les Illes Balears es presenta com a cas d’estudi degut a (i) el seu context d’herbivorisme ancestral, (ii) la seva elevada diversitat vegetal i proporció de flora endèmica, (iii) l’elevada presència de cabres assilvestrades a les comunitats vegetals. Es proposa conèixer el rol de l’herbivorisme per mamífers introduïts sobre la flora autòctona de les Illes Balears, i especialment l’endèmica, així com la resiliència de les poblacions i comunitats insulars front a la depredació. S’han estudiat els caràcters de resistència de la flora endèmica, s’ha comparat la tolerància a l’herbivorisme en dues espècies amb distint context d’herbivorisme ancestral -Medicago citrina i Medicago arborea- s’ha avaluat la dinàmica poblacional d’Euphorbia dendroides, espècie lleugerament tòxica; l’efecte dels herbívors sobre la biologia reproductiva en Anacamptis longicornu i el desenvolupament de les comunitats vegetals després de l’erradicació de conills a un illot (s’Espartar) i la reducció dràstica de cabres a un altre (es Vedrà). Els resultats indiquen que la flora endèmica de Mallorca i Menorca poden presentar trets de defensa i, en el cas de que així sigui, poden coexistir amb herbívors. No obstant, les espècies que no tenen defenses es veuen reduïdes a hàbitats rupícoles inaccessibles. A més, s’ha detectat que la tolerància als herbívors és menor en el cas de no presentar un context d’herbivorisme ancestral (M. citrina), malgrat la planta presenti bones característiques per a rebrotar. En l’anàlisi de la dinàmica poblacional d’E. dendroides, els estadis juvenils es veuen infrarepresentats a les zones amb presència de cabres. Els dos escenaris de gestió estudiats als illots d’Eivissa indiquen que l’erradicació del conills a s’Espartar va resultar molt favorable per a la recuperació de la comunitat vegetal, especialment per a l’espècie amenaçada M. citrina, que va presentar un creixement dràstic; i la reducció de cabres a es Vedrà marcà una recuperació inicial de la vegetació però als pocs anys es van tornar a enregistrar signes de depredació. Es conclou que la presència d’herbívors mamífers no natius suposa un problema per a la distribució de la flora endèmica que no presenta resistència contra l’herbivorisme i es considera que la correcta gestió d’aquests herbívors és imprescindible per a l’estabilitat demogràfica i reproductiva. En el cas dels illots, es presenta l’erradicació com a únic mètode eficaç per a garantir l’estabilitat ecològica.

[eng] Introduced non-native mammal herbivores on islands have been one of the most important causes of plant communities disturbance and loss of species around the globe. Even in continental islands, where ancient herbivory context might be present due to their past connection to the mainland, disturbances caused by the presence of herbivores such as goats and rabbits have been reported. In order to protect against herbivores, plants have developed strategies of resistance, tolerance or escape. In this sense, it is essential to disentangle if species are protected or if, on the contrary, they are threatened or the population dynamics are severely affected. The scenario of the Balearic Islands is presented as a study case because (i) its ancient herbivory context, (ii) its high plant diversity and high rate of endemicity, (iii) the high presence of feral goats on its plant communities. In this thesis, I aim to study the role of introduced mammal herbivores on Balearic plant species, taking special attention to endemics, and the resilience of insular plant communities against predation. Resistance traits related to herbivory have been reported for the Balearic endemic flora and the tolerance capacity has been compared between two species that differs in their ancient herbivory context -Medicago citrina and Medicago arborea-, the population dynamics of the mildly toxic shrub Euphorbia dendroides has been assessed; the effect of herbivores to plant fitness has been evaluated in Anacamptis longicornu and the recovery of plant communities after the eradication of rabbits in an islet (s’Espartar) and the reduction of goats population in another (es Vedrà). Results indicate that the endemic flora of Mallorca and Menorca might present resistance traits and, if so, they can coexist with feral herbivores. If they lack defenses, their ecological distribution is reduced to inaccessible habitats suck as rupicolous communities. Moreover, I reported that tolerance capacity is lower when herbivores are absent from the ancient herbivory context (M. citrina) despite the good constitutive status. In the case of population dynamics studied in E. dendroides, juveniles are overrepresented in areas with goats. The two management scenarios assessed in islets revealed that eradication of rabbits in s’Espartar was very positive for the recovery of plant communities, especially for M. citrina population that developed rapidly; and that reduction of goats performed in es Vedrà was followed by a recovery of plant communities but a few years later the herbivory impact was noticeable again. I conclude that the presence of introduced non-native mammal herbivores is affecting the ecological distribution of endemic flora of the Balearic islands that lack defenses against herbivores and that the proper management to control mammal herbivores is essential to maintain the demographic and reproductive stability of insular plant communities. In islets, eradication is the unique strategy able to avoid herbivory disturbance and guarantee the ecological stability.