La evaluación de políticas públicas de igualdad de género en el gobierno autonómico y consejos insulares de las Islas Baleares 2007-2017

Abstract

[spa] La promulgación de la Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres en España supone un punto de inflexión en lo que a políticas de igualdad entre los géneros se refiere. En dicha norma se establecen los cauces por los cuales debe desarrollarse las actuaciones e intervenciones de los organismos públicos. De entre estos cauces, se destaca en su articulado la elaboración de planes estratégicos de igualdad de oportunidades en los que se incluyen medidas y actuaciones para hacer frente a la desigualdad entre los géneros. Si bien esto manifiesta el compromiso político e institucional con la igualdad, en el caso concreto de la Comunidad Autónoma de las Illes Balears, donde se encuentra centrado el presente trabajo, la implementación de planes estratégicos de igualdad ha sido intermitente, y la evaluación de estos planes ha brillado por su ausencia. Ante esta realidad, los objetivos generales de esta investigación, por una parte, apuestan por analizar en profundidad la constitución de los procesos evaluativos de las políticas públicas de igualdad entre los géneros implementados en el gobierno autonómico y en los consejos insulares de las Islas Baleares para el período comprendido entre 2007 y 2017. Por otra parte, y dado el carácter de la investigación, se pretende desarrollar el concepto de evaluación de evaluabilidad desde la perspectiva de género, así como generar un modelo de aplicación al caso específico de las políticas de igualdad entre los géneros. Para el logro de estos objetivos, se opta por una metodología basada en la investigación a través del caso. Del mismo modo, se ha apostado por realizar una evaluación de evaluabilidad, que permita analizar en profundidad los procesos evaluativos de las políticas públicas de igualdad, valorando la calidad de cuatro dimensiones de los planes de igualdad, estos son, el diseño, el sistema de información y seguimiento, los recursos que se destinan a la evaluación y el contexto institucional. Los principales resultados de la investigación apuntan a un desigual impulso de los planes de igualdad en los diferentes niveles de la administración pública balear. Por una parte, a nivel autonómico, los planes de igualdad han contado con cierto predominio, y los planes de igualdad a nivel insular se han visto influidos por la centralización de las competencias en materia de igualdad en el gobierno autonómico, hasta el año 2020. Por otra parte, con respecto al análisis de evaluabilidad de estos planes, predominan los planes de igualdad con un diseño incompleto, en su mayoría con objetivos ambiguos y ausencia total de teoría del programa. En cuanto a los sistemas de información y seguimiento, en estos prima una metodología cuantitativa, con ausencia de perspectiva de género y centrados en la medición de actividades, lo que supone una gran debilidad en relación con la evaluación de esta intervención pública. Sobre la base de todo lo expuesto en este trabajo, se considera relevante el impulso de aquellas investigaciones que atiendan al nivel más micro, es decir, sería oportuno realizar un análisis más en profundidad de la realidad de la evaluación de las políticas de igualdad en el marco municipal, pues estos constituyen la administración más cercana a la ciudadanía. Por último, se estima oportuno incidir en la capacidad de la metaevaluación como instrumento que permita asegurar la calidad de los servicios evaluativos, de las evaluaciones que se llevan a cabo y de la utilidad de los resultados de esa evaluación.

[eng] The passing of Spains Organic Law 3/2007, for the effective equality of men and women is a turning point in gender equality policies for the country. This standard sets out the channels through which the actions and interventions of public bodies should be carried out. Among these channels, it highlights the development of strategic equal opportunity which include measures and actions to address gender inequality. While this shows political and institutional commitment to equality, In the specific case of the Balearic Islands, where the present work is focused, the implementation of the strategic equality plans/policies/projects has been intermittent, and the evaluation of said plans has been evidently absent. Faced with this reality, the general objectives of this investigation, are committed to analyzing in depth, the structure of the evaluation processes of gender equality policies implemented by the autonomous government and by the Balearic councils between 2007 and 2017. On the other hand, and given the nature of the research, it is intended to develop the concept of assessing the evaluability of the gender perspective, as well as to suggest a specific model to apply to gender equality policies. To fulfill these objectives, a methodology based on case research is chosen. Similarly, it has been decided to carry out an evaluability evaluation, which allows to analyze in depth the evaluative processes of public policies of equality, assessing the quality of four dimensions of equality plans: the design; the system of information; monitoring; and the resources allocated to evaluation and the institutional context. The main results of the research point to an uneven drive for equality plans at differing levels in the Balearic’s public administration. On one hand, at a regional level, equality plans have had a certain predominance. The equality plans at island level have been influenced by the centralization of powers in matters of equality by the autonomous government until 2020. On the other hand, regarding the evaluability analysis of these plans, equality plans trump those with an incomplete design, mostly with ambiguous objectives and a total absence of program theory. Regarding the information and monitoring systems, a quantitative methodology prevails with the absence of a gender perspective and focused on the measurement of activities. This is a great weakness in relation to the evaluation of this public intervention. Based on everything stated in this work, it is considered pertinent to promote those investigations that aim at the most micro level. Therefore, it would be appropriate to carry out a more in-depth analysis of the reality of the evaluation of equality policies in the municipal framework since these constitute the administration closest to the community. Finally, it is considered appropriate to influence the capacity of the metaevaluation as an instrument that allows ensuring the quality of the evaluation services, the evaluations that are carried out and the usefulness of the results of the evaluation.

[cat] La promulgació de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes a Espanya suposa un punt d'inflexió en el que a polítiques d'igualtat entre els gèneres es refereix. En aquesta norma s'estableixen els llits pels quals ha de desenvolupar-se les actuacions i intervencions dels organismes públics. D'entre aquests llits, es destaca en el seu articulat l'elaboració de plans estratègics d'igualtat d'oportunitats en els quals s'inclouen mesures i actuacions per a fer front a la desigualtat entre els gèneres. Si bé això manifesta el compromís polític i institucional amb la igualtat, en el cas concret de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, on es troba centrat el present treball, la implementació de plans estratègics d'igualtat ha estat intermitent, i l'avaluació d'aquests plans ha brillat per la seva absència. Davant aquesta realitat, els objectius generals d'aquesta investigació, d'una banda, aposten per analitzar en profunditat la constitució dels processos avaluatius de les polítiques públiques d'igualtat entre els gèneres implementats en el govern autonòmic i en els consells insulars de les Illes Balears per al període comprès entre 2007 i 2017. D'altra banda, i donat el caràcter de la investigació, es pretén desenvolupar el concepte d'avaluació d’avaluabilitat des de la perspectiva de gènere, així com generar un model d'aplicació al cas específic de les polítiques d'igualtat entre els gèneres. Per a l'assoliment d'aquests objectius, s'opta per una metodologia basada en la recerca a través del cas. De la mateixa manera, s'ha apostat per realitzar una avaluació d’avaluabilitat, que permeti analitzar en profunditat els processos avaluatius de les polítiques públiques d'igualtat, valorant la qualitat de quatre dimensions dels plans d'igualtat, aquests són, el disseny, el sistema d'informació i seguiment, els recursos que es destinen a l'avaluació i el context institucional. Els principals resultats de l’investigació apunten a un desigual impuls dels plans d'igualtat en els diferents nivells de l'administració pública balear. D'una banda, a nivell autonòmic, els plans d'igualtat han comptat amb un cert predomini, els plans d'igualtat a nivell insular s'han vist influïts per la centralització de les competències en matèria d'igualtat en el govern autonòmic, fins a l'any 2020. D'altra banda, respecte a l'anàlisi d’avaluabilitat d'aquests plans, predominen els plans d'igualtat amb un disseny incomplet, en la seva majoria amb objectius ambigus i absència total de teoria del programa. Pel que fa als sistemes d'informació i seguiment, en aquests prima una metodologia quantitativa, amb absència de perspectiva de gènere i centrats en el mesurament d'activitats, la qual cosa suposa una gran feblesa en relació amb l'avaluació d'aquesta intervenció pública. Sobre la base de tot l'exposat en aquest treball, es considera rellevant l'impuls d'aquelles recerques que atenguin el nivell més micro, és a dir, seria oportú realitzar una anàlisi més en profunditat de la realitat de l'avaluació de les polítiques d'igualtat en el marc municipal, perquè aquests constitueixen l'administració més pròxima a la ciutadania. Finalment, s'estima oportú incidir en la capacitat de la metaavaluació com a instrument que permeti assegurar la qualitat dels serveis avaluatius, de les avaluacions que es duen a terme i de la utilitat dels resultats d'aquesta avaluació.