La vivència de les infermeres en el procés d'acompanyament a les famílies que han sofert mort perinatal

Abstract

[cat] Introducció: l’embaràs és un procés biològic que forma part del nostre entorn. Cada 16 segons neix un nadó mort al món i sovint aquestes pèrdues són invisibilitzades i menyspreades. L’impacte que la mort perinatal causa a les mares i famílies, també afecta les professionals de la salut. No podem deixar passar les conseqüències que té aquest impacte emocional en les professionals sanitàries a causa de la influència que pot tenir en les cures a proporcionar. Objectius: explorar les vivències de les professionals d’infermeria en l’acompanyament a les famílies que han sofert mort perinatal. Mètodes: revisió bibliogràfica de la literatura publicada sobre l’experiència de les infermeres amb la mort perinatal i les famílies que la pateixen, a través de les bases de dades CINAHL Complete (EBSCOhost), IBECS, PubMed, Cochrane Library Plus i Cuiden Plus. S’han escollit articles en anglès i castellà publicats des de 2010 en endavant. Resultats: finalment s’han seleccionat 20 articles els quals la majoria són estudis d’investigació on es fa servir la metodologia qualitativa. Discussió: als estudis es mostren infermeres que parlen de sentiments com la pena, l’ansietat, el ressentiment, la culpa, la ràbia, una sensació de fracàs i impotència. En la vivència de la mort perinatal poden experimentar certa confrontació: la línia que separa la professionalitat del que és personal. Una de les coses que posen en manifest totes les professionals entrevistades en els estudis, és la necessitat de tenir una formació/educació continua sobre la mort perinatal i el dol que l’acompanya. Les actituds o respostes evitatives també destaquen molt en un gran nombre d’estudis. Altres conductes, per exemple, són centrar-se en l’esfera física o, per altra banda, simplement estar present, en silenci, acompanyant a la família/parella. Les relacions que estableixen les infermeres amb les famílies poden variar molt segons les percepcions i actituds. Conclusions: escoltar a les infermeres és essencial i necessari si volem un sistema sanitari al nivell de les demandes de les pacients. Hem pogut observar la quantitat de conseqüències que té una mala gestió d’emocions i les percepcions negatives en la pràctica professional i en la vida personal de les infermeres.

[spa] Introducción: el embarazo es un proceso biológico que forma parte de nuestro entorno. Cada 16 segundos nace un recién nacido muerto en el mundo y a menudo estas pérdidas son invisibilizadas y menospreciadas. El impacto que la muerte perinatal causa a las madres y familias, también afecta a las profesionales de la salud. No podemos dejar de pasar las consecuencias que tiene este impacto emocional en las profesionales sanitarias debido a la influencia que puede tener en las curas a proporcionar. Objetivos: explorar las vivencias de las profesionales de enfermería en el acompañamiento de las familias que han sufrido muerte perinatal. Métodos: revisión bibliográfica de la literatura publicada sobre la experiencia de las enfermeras con la muerte perinatal y las familias que la padecen, a través de las bases de datos CINAHL Complete (EBSCOhost), IBECS, PubMed, Cochrane Library Plus y Cuiden Plus. Se han escogido artículos en inglés y castellano publicados desde 2010 en adelante. Resultados: finalmente se han seleccionado 20 artículos de los cuales la mayoría son estudios de investigación donde se usa la metodología cualitativa. Discusión: en los estudios se muestran enfermeras que hablan de sentimientos como la pena, la ansiedad, el resentimiento, la culpa, la rabia, sensación de fracaso e impotencia. En la vivencia de la muerte perinatal pueden experimentar cierta confrontación: la línea que separa la profesionalidad de lo personal. Una de las cosas que ponen en manifiesto todas las profesionales entrevistadas en los estudios, es la necesidad de tener una formación/educación continua sobre la muerte perinatal y el duelo que la acompaña. Las actitudes o respuestas evitativas también destacan mucho en un gran número de estudios. Otras conductas son, por ejemplo, centrarse en la esfera física de la paciente o por otro lado simplemente estar presente, en silencio, acompañando a la familia/pareja. Las relaciones que establecen las enfermeras con las familias pueden variar mucho según les percepciones y actitudes. Conclusiones: escuchar a las enfermeras es esencial y necesario si queremos un sistema sanitario al nivel de las demandas de las pacientes. Hemos podido observar la cantidad de consecuencias que tiene una mala gestión de emociones y las percepciones negativas en la práctica profesional y en la vida personal de las enfermeras.

[eng] Introduction: pregnancy is a biological process that is part of our environment. Every 16 seconds a newborn is stillborn in the world and these losses are often invisible and underestimated. The impact of perinatal death on mothers and families also affects health professionals. We cannot overlook the consequences of this emotional impact on health professionals because of the influence it can have on the care to be provided. Objectives: to explore the experiences of nursing professionals in accompanying families who have suffered perinatal death. Methodology: literature review on the experience of nurses with perinatal death and the families who suffer it, through the databases CINAHL Complete (EBSCOhost), IBECS, PubMed, Cochrane Library Plus and Cuiden Plus. Articles in English and Spanish published from 2010 onwards were selected. Results: 20 articles have been finally selected, more of which are descriptive studies with qualitative methodology. Discussion: in the literature nurses talk about feelings such as grief, anxiety, resentment, guilt, anger, sense of failure and helplessness. In the context of perinatal death, they may experience a certain confrontation: the line that separates professionalism from the personal matters. One of the things highlighted by all the professionals interviewed in the studies is the need for continuous training/education on perinatal death and the mourning that accompanies it. Avoidant attitudes also feature strongly in many studies. On one hand, other behaviors are for example focusing on the physical sphere of the patient, on the other hand, simply being present, in silence, accompanying the family/couple. The relationship that nurses establish with families can vary greatly according to their perceptions and attitudes. Conclusions: listen to nurses is essential and necessary if we want a healthcare system that keeps up with the demands of patients. We have been able to observe the many consequences of poor management of emotions and negative perceptions in the professional practice and personal life of nurses.