Impacto de la pandemia por COVID-19 sobre la salud mental de los adolescentes y adultos jóvenes

Abstract

[eng] Introduction: The COVID-19 pandemic has been a challenge for the mental health of many people around the world, especially for adolescents and young adults; and that has led to significant mental effects due to anxiety, depression, suicidal ideation and even suicide. Objective: The general objective of this work is to explore the effects on mental health of the adolescent population and young adults due to the COVID-19 pandemic. Regarding the specific objectives, they are the following: to know the prevalence of suicidal ideation that appears during confinement due to COVID-19 among our study population; to know the effect of parent-child communication on mental health during confinement and its protective and/or risk factors; identify risk and protective factors in the mental health of adolescents and young adults. Search methodology: On February 2, 2022, 3 searches were carried out in the PubMed and PsycINFO databases with the help of the "Descriptors of Health Sciences (DeCS)" platform using the keywords of this study with their corresponding boolean terms. Search results: Between the two databases, a total of 584 results were obtained, of which 45 passed the screening, 38 were eligible and finally 26 were included. A critical reading of the 26 studies was carried out to determine their methodological quality (medium-high), a level of evidence was given (between 3 and 1+) and a degree of recommendation (A-D) was assigned according to the scale SIGN. Discussion: The COVID-19 pandemic and its measures to stop it have had a great impact on the mental health of the general population and even more so in adolescents and young adults, with the main symptoms being: stress, anxiety, depression, insomnia and post-traumatic stress. As regards suicide rates, they have increased significantly since then and with it, therefore: suicidal ideation, self-harm and suicide attempts. It has also been proven that all these results are given by risk factors such as: poor relationship between parents and children, being young, having low income, being a woman, spending many hours in front of screens and leading a sedentary life, among others. However, as protective factors we have the opposite. Conclusion: Since the COVID-19 pandemic was declared, it has been necessary to make a global call to society and health media at all levels, which has been and continues to be a precedent in the face of future events derived from globalization and new possible threats to the health of each person at their bio-psycho-social level.

[spa] Introducción: La pandemia por COVID-19 ha resultado un desafío para la salud mental de muchas personas en todo el mundo, especialmente para los adolescentes y adultos jóvenes; y que ha conllevado afectaciones mentales por ansiedad, depresión, ideaciones suicidas e incluso suicidios de manera significativa. Objetivo: El objetivo general de este trabajo es explorar la afectación en salud mental de la población adolescente y adultos jóvenes debido a la pandemia por COVID-19. En cuanto a los objetivos específicos son los siguientes: conocer la prevalencia de la ideación suicida que aparece durante el confinamiento por COVID-19 entre nuestra población de estudio; conocer el efecto de la comunicación padres-hijos sobre la salud mental durante el confinamiento y sus factores protectores y/o de riesgo; identificar los factores de riesgo y protectores en la salud mental de los adolescentes y adultos jóvenes. Metodología de búsqueda: Día 2 de Febrero del 2022 se llevaron a cabo 3 búsquedas en las bases de datos de PubMed y PsycINFO con ayuda de la plataforma de ―Descriptores de Ciencias de la Salud (DeCS) utilizando las palabras clave de este estudio con sus respectivos términos booleanos. Resultados de la búsqueda: Entre las dos bases de datos se obtuvieron un total de 584 resultados, de los cuales 45 pasaron el cribado, 38 fueron elegibles y finalmente 26 resultaron incluidos. De los 26 estudios se realizó una lectura crítica para determinar su calidad metodológica (media-alta), se le dio un nivel de evidencia (entre 3 y 1+) y se le atribuyó un grado de recomendación (A- D) según la escala SIGN. Discusión: La pandemia por COVID-19 y sus medidas para frenarla han generado un gran impacto en la salud mental de la población general y todavía más en la adolescente y adultos jóvenes, siendo los principales síntomas de afectación: el estrés, la ansiedad, la depresión, el insomnio y el estrés post-traumático. Por lo que respecta a las tasas de suicidio, estas han aumentado significativamente desde entonces y con ella, por lo tanto: la ideación suicida, las auto-agresiones y los intentos de suicidio. También se ha comprobado que todos estos resultados vienen dados por unos factores de riesgo tales como: la mala relación entre padres e hijos, ser joven, tener bajos ingresos económicos, ser mujer, pasar muchas horas delante de las pantallas y llevar una vida sedentaria, entre otros. Sin embargo, como factores protectores tenemos todo lo contrario. Conclusión: Desde que se declaró la pandemia de la COVID-19 ha sido necesario hacer una llamada global a la sociedad y medios sanitarios a todos los niveles, lo cual ha sido y sigue siendo un precedente de cara a futuros sucesos derivados de la globalización y a nuevas posibles amenazas a salud de cada persona en su nivel bio-psico-social.

[cat] Introducció: La pandèmia per COVID-19 ha resultat un desafiament per a la salut mental de moltes persones a tot el món, especialment per als adolescents i adults joves; i que ha comportat afectacions mentals per ansietat, depressió, ideacions suïcides i fins i tot suïcidis de manera significativa. Objectiu: L'objectiu general d'aquest treball és explorar l'afectació en salut mental de la població adolescent i els adults joves a causa de la pandèmia per COVID-19. Quant als objectius específics, són els següents: conèixer la prevalença de la ideació suïcida que apareix durant el confinament per COVID-19 entre la nostra població d'estudi; conèixer l'efecte de la comunicació pares-fills sobre la salut mental durant el confinament i els factors protectors i/o de risc; identificar els factors de risc i protectors en la salut mental dels adolescents i els adults joves. Metodologia de recerca: Dia 2 de Febrer del 2022 es van dur a terme 3 cerques a les bases de dades de PubMed i PsycINFO amb ajuda de la plataforma de ―Descriptors de Ciències de la Salut (DeCS) utilitzant les paraules clau d'aquest estudi amb els seus respectius termes booleans. Resultats de la recerca: Entre les dues bases de dades es van obtenir un total de 584 resultats, dels quals 45 van passar el cribratge, 38 van ser elegibles i finalment 26 van resultar inclosos. Dels 26 estudis es va realitzar una lectura crítica per determinar-ne la qualitat metodològica (mitjana-alta), se li va donar un nivell d'evidència (entre 3 i 1+) i se li va atribuir un grau de recomanació (AD) segons l'escala SIGN. Discussió: La pandèmia per COVID-19 i les seves mesures per frenar-la han generat un gran impacte a la salut mental de la població general i encara més a l'adolescent i adults joves, sent els principals símptomes d'afectació: l'estrès, l'ansietat, la depressió, l'insomni i l'estrès posttraumàtic. Pel que fa a les taxes de suïcidi, aquestes han augmentat significativament des de llavors i amb ella, per tant: la ideació suïcida, les autoagressions i els intents de suïcidi. També s'ha comprovat que tots aquests resultats vénen donats per uns factors de risc com ara: la mala relació entre pares i fills, ser jove, tenir baixos ingressos econòmics, ser dona, passar moltes hores davant de les pantalles i portar una vida sedentària, entre d'altres. Tot i això, com a factors protectors tenim tot el contrari. Conclusió: Des que es va declarar la pandèmia de la COVID-19 ha calgut fer una crida global a la societat i mitjans sanitaris a tots els nivells, la qual cosa ha estat i continua sent un precedent de cara a futurs successos derivats de la globalització ia noves possibles amenaces a salut de cada persona en el seu nivell biopsicosocial.