¿Reduce la deinfibulación las complicaciones asociadas al parto en la mutilación genital femenina tipo III?

Abstract

[cat] Introducció: La mutilació genital femenina de tipus III o infibulació és la més agressiva d’entre tots els tipus de mutilació. Aquesta pràctica en concret es desenvolupa especialment a l’Àfrica, es realitza per motius religiosos i socials i la seva execució comporta complicacions a curt termini, com poden ser el dolor o les infeccions, a llarg termini, com els queloides, i problemes relacionats amb l'embaràs i el part. Per millorar la qualitat de vida de dones amb infibulació es pot practicar una intervenció quirúrgica anomenada deinfibulació, que consisteix en reobrir la cicatriu per facilitar el part. Aquesta cirurgia es pot fer en qualsevol moment de la vida de la dona, encara que és més comú que es produeixi abans o durant el part Objectius: Els objectius són identificar les conseqüències físiques de la infibulació, analitzar si hi ha diferències entre realitzar la d'infibulació abans del part o durant el part i descriure les conseqüències psicològiques i percepcions sobre la d'infibulació que tenen aquelles dones a qui s'ha realitzat. Metodologia de cerca bibliogràfica: S'ha realitzat una cerca bibliogràfica per les bases de dades de PubMed i BVS sense límit de dates i s'han acceptat aquells articles en espanyol i anglès. Els descriptors usats per a la cerca són “circumcision female”, “infibulation” i la paraula “deinfibulation”. Aquests descriptors s'han unit amb els booleans “and” i “or” i s'ha obtingut aquesta combinació següent: “circumcision female” OR “infibulation” AND “deinfibulation”.A això també s'hi han afegit articles trobats mitjançant el mètode “bola de neu” a partir d'altres obtinguts arran de la cerca amb booleans. S'han inclòs estudis qualitatius i quantitatius, en què es tracten les conseqüències físiques i psicològiques de la mutilació genital femenina, així com la deinfinbulació i les complicacions tant en l'embaràs com en el part. Resultats: S'han analitzat 25 articles, en els quals s'hi inclouen cinc revisions sistemàtiques, cinc estudis descriptius, un estudi de cohorts, un estudi de casos, cinc informes de casos i vuit estudis qualitatius. Discussió: La mutilació genital femenina tipus III o infibulació presenta una gran quantitat de complicacions, ja siguin físiques, com poden ser les complicacions al part o l'augment d'infeccions, així com conseqüències psicològiques com ara la por de tornar a passar per un procés traumàtic o l’augment de problemes mentals associats a la mutilació. Per poder alleujar i solucionar aquests problemes i per augmentar la qualitat de vida d'aquestes dones es pot practicar la deinfibulació per intentar restablir l'aspecte físic i la funció inicial dels genitals. Aquesta cirugía es pot realitzar en diferents moments de la vida de la dona, encara que el més comú es que es realitzi abans o durant el part. A més, la deinfinbulació també pot reduir algunes complicacions que es produeixen al part, com pot ser el risc de cesària o les hemorràgies postpart. Conclusions: En comparar els diferents moments en què es pot realitzar la deinfibulació, no es van trobar estudis definitius que confirmin si hi ha una etapa més adequada per poder-la realitzar. El que sí que es demostra és que la deinfibulaciómillora la qualitat de vida i també redueix algunes complicacions, tot i que hi ha discrepàncies entre estudis.

[spa] Introducción: La mutilación genital femenina de tipo III o infibulación es el tipo de mutilación más agresiva. Ésta, en concreto, se desarrolla especialmente en África, se realiza por motivos religiosos y sociales y su ejecución acarrea complicaciones a corto plazo, como son el dolor o las infecciones, a largo plazo, tales como queloides y problemas relacionados con el embarazo y parto. Para mejorar la calidad de vida de mujeres con infibulación se puede practicar una intervención quirúrgica llama deinfibulación, que se basa en reabrir la cicatriz para facilitar el parto. Esta cirugía puede hacerse en cualquier momento de la vida de la mujer, aunque es más común que se produzca antes o durante el parto. Objetivos: Los objetivos son identificar las consecuencias físicas de la infibulación, analizar si existen diferencias entre realizar la deinfibulación antes del parto o durante el parto y describir las consecuencias psicológicas y percepciones sobre la deinfibulación que tienen aquellas mujeres a las que se le ha realizado. Metodología de búsqueda bibliográfica: Se ha realizado una búsqueda bibliográfica por las bases de datos de PubMed y BVS sin límite de fechas y se han aceptado aquellos artículos en español e inglés. Los descriptores usados para la búsqueda son “circumcision female”, “infibulation” y la palabra “deinfibulation”. Estos descriptores se han unido con los booleanos “and” y “or” y se ha obtenido esta combinación siguiente: “circumcision female” OR “infibulation” AND “deinfibulation”. A esto también se han añadido artículos encontrados mediante el método “bola de nieve” a partir de otros obtenidos a raíz de la búsqueda con booleanos. Se han incluido estudios cualitativos y cuantitativos, en los que se tratan las consecuencias físicas y psicológicas de la mutilación genital femenina, así como la deinfinbulación y las complicaciones tanto en el embarazo como en el parto. Resultats: Se han analizado 25 articulos, entre los que podemos encontrar cinco revisiones sistemáticass, cinco estidios descriptivos, un estudio de cohortes, un estudio de casos, cinco informes de casos y ocho estudios cualitativos. Discusión: La mutilación genital femenina tipo III o infibulación presenta una gran cantidad de complicaciones, ya sean físicas, como pueden ser las complicaciones en el parto o el aumento de infecciones, así como consecuencias psicológicas tales como para volver a pasar por un proceso traumático o el aumento de problemas mentales asociados a la mutilación. Para poder aliviar y solucionar estos problemas y aumentar la calidad de vida de estos dones se puede practicar la deinfibulación para intentar restablecer el aspecto físico y la función inicial de los genitales. Esta cirugía puede realizarse en diferentes momentos de la vida de la mujer, aunque lo más común es que se realice antes o durante el parto. Además, la deinfinbulación también puede reducir algunas complicaciones que se producen en el parto, como puede ser el riesgo de cesárea o las hemorragias posparto. Conclusiones: Al comparar los diferentes momentos en los que se puede realizar la deinfibulación, no se encontrarán estudios definitivos que confirmen si existe una etapa más adecuada para poder realizarla. Lo que sí se demuestra es que la deinfibulación mejora la calidad de vida y reduce algunas de las complicaciones, aunque hay discrepncias entre unos estudios y otros.

[eng] Introduction: Type III female genital mutilation or infibulation is the most aggressive of all types of mutilation. This practice is developed in Africa, and the main reasons for doing it are religious and social ones. The execution of this practice can cause short-term complications, such as pain or infections, long term complications, such as keloids, and problems related to pregnancy and childbirth. To improve the quality of life of women with infibulation, a surgical intervention called deinfibulation can be performed, which is based on reopening the scar to facilitate childbirth. This surgery can be done at any time in a woman's life, although it is more common before or during childbirth Objectives: The objectives are to identify the physical consequences of infibulation, to analyze if there are differences between performing deinfibulation before delivery or during delivery, and to describe the psychological consequences and perceptions about deinfibulation of those women who have gone through it. Bibliographic search methodology: The bibliographic search has been done through the PubMed and BVS databases without date limits and articles in Spanish and English have been accepted. The descriptors used for the search are “circumcision female”, “infibulation” and the word “deinfibulation”. These descriptors have been mixed with the booleans “and” and “or” and the following combination has been obtained: “circumcision female” OR “infibulation” AND “deinfibulation”. In addition, some articles have been added using the "snowball sampling" method from others one. Qualitative and quantitative studies have been included, in which the physical and psychological consequences of female genital mutilation are addressed, as well as deinfulation and complications in both pregnancy and childbirth. Results: 25 articles have been analyzed, including five systematic reviews, five descriptive studies, one cohort study, one case study, five case reports and eight qualitative studies. Discussion: Type III female genital mutilation or infibulation presents a large number of complications, whether physical, such as complications in childbirth or increased infections, as well as psychological consequences such as going through a traumatic process or the increase in mental problems associated with mutilation. In order to alleviate and solve these problems and increase the quality of life of these women, deinfibulation can be performed to try to restore the physical appearance and the initial function of the genitals. This surgery can be performed at different times in woman's life, although it is most commonly performed before or during childbirth. In addition, deinfibulation can also reduce some complications that occur during childbirth, such as the risk of caesarean section or postpartum hemorrhage. Conclusions: When comparing the different moments in which deinfibulation can be done, no definitive studies confirm which stage is more appropriate to perform it. What ithas been shown is that deinfibulation improves quality of life and reduces some of the complications, although there are discrepancies between studies.