Out of the blue: Mitchell i Drake

Abstract

[cat] Si vivíssim en un món completament just, Joni Mitchell i Nick Drake serien més famosos que Bob Dylan i que Leonard Cohen. Musicalment parlant, l'obra d'aquests dos autors arriba a cotes de sofisticació, modernitat i originalitat que ni el bard de Minnessota ni el poeta canadenc no podrien ni arribar a albirar en absolut. I a nivell líric, que és l'àmbit on són més reconeguts tant Dylan com Cohen -recordem que Dylan va obtenir el Premi Nobel de Literatura l'any 2017 i que Cohen, abans de ser cantautor era principalment poeta-, són també comparables: tant la poesia elaboradíssima de Mitchell, amb un expressionisme que deriva de la seva vocació pictòrica, com l'univers hermètic i idealista de Drake, molt més senzill en la forma però igualment brillant i evocador. En termes estrictament musicals, les harmonies de Nick Drake i de Joni Mitchell són molt més interessants i peculiars que les de la immensa majoria d'autors de l'època. Tant per l'estructura (sobretot en el cas de Mitchell) com en els recursos. I el més curiós és que això nasqué d'una manera completament intuïtiva, ja que els dos eren autodidactes i no van rebre mai cap tipus d'educació musical formal més enllà dels mínims escolars. És molt sorprenent que tots dos, a la mateixa època (coincideix que els dos van començar a mitjans dels anys seixanta, tot i que en punts geogràfics molt diferents) van crear un llenguatge propi a partir d'unes afinacions amb la guitarra que mai no havia fet servir ningú abans. De fet, se les inventaven ells mateixos. En el cas de Mitchell, més tard es va inventar un sistema de denominació propi per a cadascuna de les afinacions, anomenat Joni Tuning Notation. Tant Drake com Mitchell feien servir una afinació diferent per a cadascuna de les cançons, normalment. I el resultat era que s'originaven unes harmonies ambigües, molt peculiars i mai escoltades fins a llavors. La seva influència ha estat molt important, sobretot al cap de vàries dècades -en el seu moment van ser incompresos o no completament apreciats- i realment han contribuït amb moltes coses a l'avenç de la música popular contemporània. Concretament, dins l'àmbit de la música jazzs'ha apreciat la importància d'aquests dos autors, possiblement amb més avidesa que en altres àmbits, ja que se'ls ha analitzat i s'ha pogut constatar que el que van fer era realment fora del comú. Dins l'àmbit de la música pop, senzillament se'ls ha destacat per altres aspectes, igualment importants i sorprenents, com són la seva expressivitat o la seva sensibilitat extraordinària. Tant Joni Mitchell com Nick Drake, sembla que van sorgir out of the blue.*