El desarrollo local y su interdependencia entre los medios rural y urbano

Abstract

[spa] La complejidad del turismo y su incidencia en el territorio, son factores que deben tomarse en consideración para determinar los posibles impactos del turismo en comunidades indígenas. En efecto, el presente trabajo de investigación prioriza aquellos elementos que trascienden al momento de una planificación turística en territorios considerados ancestrales. La inequidad y la desigualdad social presente en las comunidades shuar, ha desencadenado un comercio de lo sagrado, para fines turísticos, descontextualizando su verdadero significado y desarraigando su identidad territorial. La gran interrogante que se teje bajo estas circunstancias es determinar cuáles son los beneficios y que factores pueden alterar la estructura social en la cual se desenvuelven las comunidades por la introducción del turismo. Sumado a un análisis crítico respecto a la mercantilización de los saberes ancestrales, y los posibles choques culturales entre los visitantes y la comunidad local. En efecto, por un lado, las comunidades se encuentran en un proceso de transformación cultural, que a través del turismo quiere recuperar parte de esa esencia, sin embargo, corren el riesgo de teatralizar su identidad para captar la atención de los visitantes. Por otro lado, encontramos a los excursionistas, que se encuentran en constante búsqueda de lo sagrado, que se traduce a través de la práctica de rituales que son comunes en centros turísticos comunitarios, ocasionando con ello, fuertes roces sociales por la apropiación de un espacio que se convierte en un objeto más de consumo turístico. Parte del estudio se centra, en delimitar y establecer que parte del territorio shuar puede ser considerado turístico, y como este debe proyectarse frente a nuevas tendencias del mercado, para fortalecer modelos de desarrollo local, que contribuyan a recuperar sus saberes ancestrales, sin la necesidad de comercializarlos y precautelando sus valores culturales. En efecto, se detallan aquellas estrategias que pueden coadyuvar a promover un turismo más responsable con el patrimonio inmaterial que guarda el pueblo shuar, evitando el uso indebido de la imagen como objeto exótico y de atracción, y, por el contrario, se plantea nuevas modalidades de turismo que se encuentran articuladas con la investigación y la salud mental, gracias a la biodiversidad existente en la Amazonía ecuatoriana. De hecho, una planificación turística coherente y acorde a la realidad local de las comunidades shuar, es el primer paso para abordar la complejidad del turismo y su trascendencia para las localidades, como elemento articulador entre las necesidades del territorio y las motivaciones de la demanda por acceder a dichos territorios. Finalmente, se pretende visibilizar parte de la problemática planteada, como herramienta para futuras investigaciones que deseen incursionar en el estudio de dichos territorios.

[cat] La complexitat del turisme i la seva incidència en el territori, són factors que s'han de prendre en consideració per determinar els possibles impactes del turisme en comunitats indígenes. En efecte, el present treball de recerca, prioritza aquells elements que transcendeixen al moment d'una planificació turística en territoris considerats ancestrals. La iniquitat i la desigualtat social present a les comunitats shuar, ha desencadenat un comerç del sagrat, per a finalitats turístiques, descontextualitzant el seu veritable significat i desarrelant la seva identitat territorial. La gran interrogant que es teixeix sota aquestes circumstàncies, és determinar quins són els beneficis i que factors poden alterar l'estructura social en la qual es desenvolupen les comunitats per la introducció del turisme. Sumat a una anàlisi crítica respecte a la mercantilització dels sabers ancestrals, i els possibles xocs culturals entre els visitants i la comunitat local. En efecte, d'una banda les comunitats es troben en un procés de transformació cultural, que a través del turisme volen recuperar part d'aquesta essència, no obstant això, corren el risc de teatralitzar la seva identitat per captar l'atenció dels visitants. D'altra banda, hi ha els excursionistes que es troben en constant recerca del sagrat, que es tradueix a través de la pràctica de rituals que són comuns en centres turístics comunitaris, ocasionant amb això, forts frecs socials per l'apropiació d'un espai que es converteix en un objecte més de consum turístic. Part de l'estudi se centra, en delimitar i establir que part del territori shuar pot ser considerat turístic, i com aquest ha de projectar-se enfront de noves tendències de mercat, per enfortir models de desenvolupament local, que contribueixin a recuperar els seus sabers ancestrals, sense la necessitat de comercialitzar-los i prevenint els seus valors culturals. En efecte, es detallen aquelles estratègies que poden ajudar a promoure un turisme més responsable amb el patrimoni immaterial que guarda el poble shuar, evitant l'ús indegut de la imatge com a objecte exòtic i d'atracció, i per contra, es planteja noves modalitats de turisme que es troben articulades amb la investigació i la salut mental, gràcies a la biodiversitat existent a l'Amazònia equatoriana. De fet, una planificació turística coherent i d'acord amb la realitat local de les comunitats shuar, és el primer pas per abordar la complexitat del turisme i la seva transcendència per a les localitats, com a element articulador entre les necessitats del territori i les motivacions de la demanda per accedir a aquests territoris. Finalment, es pretén visualitzar part de la problemàtica plantejada, com a eina per a futures investigacions que desitgin estudiar i'aquests territoris.

[eng] The complexity of Tourism and its incidence in territory, are factors which must be taken into consideration to determine possible impacts of Tourism in indigenous communities. In fact, the present investigation prioritizes those elements which go beyond touristic planification in lands considered as ancestral. Social inequity and disparities in shuar communities has triggered commerce of what is sacred to them, with touristic purposes, decontextualizing real meaning and uprooting their local identity. The main question that remains under such circumstances, is to determine the benefits and factors that could alter their social structure in which these communities develop due to the introduction of tourism. Furthermore, a critical analysis regarding the commercialization of ancestral knowledge will be carried out along with the possible cultural shock between visitors and locals. As a matter of fact, on the one hand, the communities are immersed in a process of cultural transformation, in which, taking Tourism as a means is willing to recover part of that essence. However, they find themselves at risk of dramatizing their identity in order to get the visitors´ attention. On the other hand, there are the adventurers, who are in constant search for the sacred, translated in the practice of rituals carried out in the communities open to visitors, causing struggle due to the appropriation of a space which turns into an object of touristic consumption. Part of this investigation focuses on delimiting and establishing which part of the shuar territory can be considered as touristic, and how it should project itself from new commercial tendencies to strengthen models of local development contributing to recover shuars´ ancestral knowledge, without the need of commercializing them and protecting their cultural values. In fact, some strategies thought to help promote a more responsible tourism towards the intangible heritage will be detailed to avoid the improper use of image as an exotic object. On the contrary, new modalities of tourism are suggested, which are articulated with investigation and mental health, thanks to the existing biodiversity found in the Ecuadorian Amazon. A touristic planification coherent to the local reality of shuar communities is the first step to face the complexity of tourism, as an articulating element between the necessities of the territory and the motivations of the demand to access these territories. Finally, the problem raised will be overlooked as a tool for future investigations which could be willing to deepen in the study of these territories.