[eng] Objectives
This thesis has several objectives: 1) To explore the existence, significance,
determinants, and triggers of gut feelings among Spanish General Practitioners
(GPs). 2) To obtain a cross-cultural translation of the Gut Feelings Questionnaire
(GFQ) into Spanish and Catalan and to assess the structural properties of the
translated versions. 3) To assess the prevalence of gut feelings in general practice,
examine their determinants and impact on patient management, and measure their
diagnostic value for cancer and other serious diseases.
Methods
In order to accomplish the objectives, 3 studies were designed. Objective 1:
Qualitative study using focus groups and thematic content analysis carried out with
20 purposively sampled GPs working in primary care of Majorca (Spain). Objective
2: A six-step procedure including forward- and backward- translations, consensus,
and cultural and linguistic validation was performed for both languages. Internal
consistency, factorial structure, and content validity were assessed. Objective 3: A
prospective observational study was performed using the Spanish and Catalan
versions of the GFQ. Participants included 155 GPs and 1487 of their patients, from
four Spanish provinces. Data recorded includes sociodemographic data from
patients and GPs; the reasoning style of GPs; the characteristics of the consultation;
the presence and kind of gut feeling; the patient’s subsequent contacts with the
health system; and new cancer and serious disease diagnoses reported at 2- and 6-
months post-consultation.
Results
Study 1: GPs were aware of the existence of gut feelings in their diagnostic
reasoning process and recognised 2 kinds of gut feelings: a sense of alarm and a
sense of reassurance. A previous physician-patient relationship and the physician's
experience had a strong perceived influence on the appearance of gut feelings. GPs
attached great significance to gut feelings and considered them as a characteristic of
24
the primary care working style and as a tool available in their diagnostic process.
GPs thought that the notion of gut feelings and their relevance can be transmitted to
students and trainees. They tended to follow their gut feelings, although they were
not sure of their accuracy. Study 2: Internal consistency was high for both
questionnaires (Cronbach’s alpha for GFQ-Spa=0.94 and GFQ-Cat=0.95). The
principal component analysis identified one factor with the sense of alarm and the
sense of reassurance as two opposites, explaining 76% of the total variance for the
GFQ-Spa, and 77% for the GFQ-Cat. Study 3: GPs experienced a gut feeling during
97.1% of the consultations: a sense of reassurance in 75.3% of consultations and a
sense of alarm in 21.7% of consultations. A sense of alarm was felt at higher
frequency given an older patient, the presence of at least one cancer-associated
symptom, or a non-urban setting. GPs took diagnostic action more frequently after
a sense of alarm. After 2 months, the sense of alarm had a sensitivity of 59.3% for
cancer and other serious diseases (95%CI 47.1-70.5), a specificity of 79.4% (95%CI
77.1-81.5), a positive predictive value of 12.2% (95%CI 9.06-16.3), and a negative
predictive value of 97.5% (95%CI 86.4-98.3).
Conclusions
Study 1: Spanish GPs recognise the presence and role of gut feelings in their
diagnostic reasoning process. Future research should examine the diagnostic
accuracy of gut feelings and how to teach about gut feelings in the training of GPs.
Study 2: Spanish and Catalan versions of the GFQ were obtained. Both have been
cross-culturally adapted and showed good structural properties. Study 3: Gut
feelings are consistently present in primary care medicine, and they play a
substantial role in a GP’s clinical reasoning and timely diagnosis of serious disease.
The sense of alarm must be taken seriously and used to support diagnostic
evaluation in patients with a new reason for encounter.
[cat] Objectius
Aquesta tesi es centra en tres objectius: 1) Explorar la existència, significat,
determinants i desencadenants dels ‘pressentiments’ entre els metges de família
espanyols (MF). 2) Obtenir una traducció transcultural del qüestionari de ‘Gut
Feelings’ (GFQ) en espanyol i català i avaluar les propietats estructurals de les
versions traduïdes 3) Avaluar la prevalença de ‘pressentiments’ en la atenció
primària, examinar els seus determinants e impacte en el maneig del pacient i
mesurar el seu valor diagnòstic per càncer i altres malalties greus.
Mètodes
Per tal d’acomplir els 3 objectius es varen dissenyar 3 estudis. Objectiu 1: Estudi
qualitatiu de grups focals i anàlisi temàtic del contingut dut a terme en una mostra
intencional de 20 MF de Mallorca. Objectiu 2: Es va dur a terme un procediment en
6 escalons: traducció i retro-traducció del GFQ, consens d’un comitè d’experts, i
validació cultural i lingüística de les dos versions. També es va avaluar la
consistència interna, la estructura factorial i validació de contingut. Objectiu 3: Un
estudi observacional prospectiu es va dur a terme utilitzant les versions espanyola
i catalana del QGF Els subjectes foren 155 MF i 1487 dels seus pacients amb un nou
motiu de consulta de 4 províncies espanyoles. Variables: sociodemogràfiques de
pacients i MF; estil de raonament del MF, característiques de la consulta, presencia
de pressentiments i tipus, contactes subseqüents del pacient amb el sistema sanitari,
nous casos de càncer i malalties greus aparegudes als 2 i 6 mesos de la consulta
índex.
Resultats
Estudi 1: Els MF eren conscients de la existència dels pressentiments en el
raonament clínic durant el diagnòstic i reconeixien 2 tipus de : un sentit d’alarma i
un sentit de seguretat. Els MF expressaren que la relació prèvia metge-pacient i la
experiència del MF influïen de forma important en la aparició dels pressentiments.
Els MF donaren gran significat als pressentiments i aquest foren considerats una
26
característica pròpia d’atenció primària i una eina en el procés diagnòstic. Els MF
consideren que la noció de pressentiments i la seva rellevància pot ser transmesa a
estudiants i residents Els MF tendeixen a seguir els pressentiments, malgrat no
estan segurs de la seva precisió diagnostica. Estudi 2: La consistència interna va ser
alta (Alpha de Cronbach per GFQ-espanyol=0,94 i GFQ-Català=0,95). L’anàlisi de
components principals va identificar un factor amb els sentit d’alarma i sentit de
seguretat com dos oposats, explicant el 76% de la variància per el GFQ-espanyol, i
77% per el GFQ-Català. Estudi 3: Els MF experimentaren un pressentiment en el
97,1% de les consultes: un sentit de seguretat en el 75,3% i un sentit d’alarma en el
21,7% de les consultes. El sentit d’alarma aparegué més freqüentment quan el
pacient era major, en entorns no urbans o quan el pacient presentava un símptoma
relacionat amb càncer. Els MF van prendre mesures de diagnòstic amb més
freqüència després d'una sensació d'alarma. Als 2 mesos el sentit de alarma tenia
una sensibilitat del 59,3% per càncer i altres malalties greus, (95%CI 47,1-70,5), una
especificitat del 79,4% (95%CI 77,1-81,5), un valor predictiu positiu del 12,2%
(95%CI 9,06-16,3), i un valor predictiu negatiu del 97,5% (95%CI 86,4-98,3).
Conclusions
Estudi 1: El MF espanyols reconeixen la presencia i el rol dels pressentiments en el
seu procés de raonament diagnòstic. La recerca futura ha d’avaluar la precisió
diagnostica dels pressentiments i com incloure’ls en la educació dels MF. Estudi 2:
S’obtingueren una versió espanyola i una catalana adaptades transculturalment,
ambdues amb bones propietats estructurals. Estudi 3: Els pressentiments son
presents consistentment en la consulta del MF i juguen un paper substancial en el
raonament clínic i en el diagnòstic precoç de malaltia greu. El sentit d’alarma ha de
ser tingut en compta de forma seriosa i ser utilitzat per recolzar l’avaluació
diagnostica en pacients amb un nou motiu de consulta.
[spa] Objetivos
Esta tesis se centra en tres objetivos: 1) Explorar la existencia, significado,
determinantes y desencadenantes de las ‘corazonadas’ entre los médicos de familia
españoles (MF). 2) Obtener una traducción transcultural del cuestionario de 'Gut
Feelings' (GFQ) en español y catalán y evaluar las propiedades estructurales de las
versiones traducidas. 3) Evaluar la prevalencia de ‘corazonadas’ en la atención
primaria, examinar sus determinantes e impacto en el manejo del paciente y medir
su valor diagnóstico para cáncer y otras enfermedades graves.
Métodos
Para cumplir los 3 objetivos se diseñaron 3 estudios. Objetivo 1: Estudio cualitativo
de grupos focales y análisis temático del contenido, llevado a cabo en una muestra
intencional de 20 MF de Mallorca. Objetivo 2: Se llevó a cabo un procedimiento en
6 pasos incluyendo la traducción y retro-traducción del GFQ, consenso de un comité
de expertos, y validación cultural y lingüística de las dos versiones. También se
evaluó la consistencia interna, el análisis factorial y validación de contenido.
Objetivo 3: Se llevó a cabo un estudio observacional prospectivo utilizando las
versiones española y catalana del GFQ. Los sujetos fueron 155 MF y 1487 de sus
pacientes con un nuevo motivo de consulta de 4 provincias españolas. Variables:
sociodemográficas de pacientes y MF; estilo de razonamiento del MF, características
de la consulta, presencia de corazonadas y tipo, contactos subsecuentes del paciente
con el sistema sanitario, nuevos casos de cáncer y enfermedades graves aparecidas
a los 2 y 6 meses de la consulta índice.
Resultados
Estudio 1: Los MF eran conscientes de la existencia de las corazonadas en el
razonamiento clínico durante el diagnóstico y reconocían 2 tipos: un sentido de
alarma y un sentido de seguridad. Los MF expresaron que la relación previa médicopaciente
y la experiencia del MF influían de forma importante en la aparición de las
28
corazonadas. Los MF dieron gran valor a las corazonadas y fueron considerados una
característica propia del estilo de trabajo de la atención primaria y una herramienta
en el proceso diagnóstico. Los MF consideran que la noción de corazonadas y su
relevancia puede ser transmitida a estudiantes y residentes. Los MF tienden a seguir
las corazonadas, pese a no están seguros de su precisión diagnóstica. Estudio 2: La
consistencia interna fue alta (Alpha de Cronbach para GFQ-español = 0,94 y GFQcatalán
= 0,95). El análisis de componentes principales identificó un factor con el
sentido de alarma y el sentido de seguridad como dos opuestos, explicando el 76%
de la varianza para el GFQ-español, y 77% para el GFQ-catalán. Estudio 3: Los MF
experimentaron una corazonada en el 97,1% de las consultas: un sentido de
seguridad en el 75,3% y un sentido de alarma en el 21,7% de las consultas. El sentido
de alarma apareció más frecuentemente cuando el paciente era mayor, en entornos
no urbanos o cuando el paciente presentaba un síntoma relacionado con cáncer. Los
MF tomaron medidas de diagnóstico con más frecuencia después de una sensación
de alarma. A los 2 meses el sentido de alarma tenía una sensibilidad del 59,3% para
cáncer y otras enfermedades graves, (95% CI 47,1-70,5), una especificidad del
79,4% (95% CI 77,1-81,5), un valor predictivo positivo del 12,2% (95% CI 9,06 a
16,3), y un valor predictivo negativo del 97,5% (95% CI 86,4-98,3).
Conclusiones
Estudio 1: Los MF españoles reconocen la presencia y el rol de las corazonadas en
su proceso de razonamiento diagnóstico. La investigación futura debe evaluar la
precisión diagnóstica de las corazonadas y cómo incluirlas en la educación de los
MF. Estudio 2: Se obtuvieron una versión española y una catalana adaptadas
transculturalmente, ambas con buenas propiedades estructurales. Estudio 3: Las
corazonadas están consistentemente presentes en la consulta del MF y juegan un
papel sustancial en el razonamiento clínico y en el diagnóstico precoz de
enfermedad grave. El sentido de alarma debe ser seriamente tenido en cuenta y ser
utilizado para apoyar la evaluación diagnostica en pacientes con un nuevo motivo
de consulta.