Relación entre la dieta, la bioquímica urinaria y el tipo de litiasis urinaria. Estudio transversal utilizando la encuesta Predimed

Abstract

[spa] Introducción y objetivos La litiasis urinaria es una patología cuya prevalencia está en ascenso debido a un aumento de las enfermedades sistémicas crónicas junto a un cambio en el estilo de vida y de la alimentación. La dieta puede ser una herramienta útil para mejorar cualitativamente la orina y disminuir la incidencia y recurrencia de la litiasis. El objetivo principal de este trabajo fue analizar qué alimentos o nutrientes se relacionan con la formación de cada tipo de cálculo renal. Material y métodos Se ha realizado un estudio transversal y unicéntrico con un grupo de 150 casos afectos de litiasis renal, subdividido en tipos de cálculos, y un grupo control con 50 individuos, comprendido entre los años 2018 y 2021. La población del estudio cumplimentó un cuestionario de frecuencia de consumo de alimentos (Cuestionario Predimed) cuyos resultados se compararon entre los diferentes grupos de cálculos y el grupo control. La comparación entre los diferentes grupos se realizó mediante el test de Kruskal-Wallis o ANOVA, usando el test de U de Mann-Whitney o DMS como post-hoc. El estudio de los factores dietéticos asociados a la formación de cada tipo de cálculo se realizó mediante regresión binaria logística. Resultados En relación al tipo de alimentos, los productos cárnicos y derivados, y embutidos se han relacionado con la litiasis de oxalato cálcico (OCM) papilar (OR=1,013, p=0,012; OR=1,051, p=0,032, respectivamente). Asimismo, se ha observado una asociación entre la ingesta de lácteos y la litiasis de oxalato cálcico dihidrato (OCD) (OR=1,005, p<0,001), hidroxiapatita (HAP) o HAP+OCD (OR=1,005; p=0,005) y ácido úrico (AU) o AU+OxCa (OR=1,004; p=0,045). Referente a los macronutrientes, los ácidos grasos trans (AGT) se han relacionado con los cálculos de OCM papilar (OR=9,732; p=0.004) y los ácidos grasos poliinsaturados (AGP) con la litiasis de AU o AU+OxCa (OR=1,162; p=0,044). Por último, en cuanto a los micronutrientes, se ha observado una asociación entre la ingesta de calcio (Ca) y yodo con la litiasis de OCM no papilar (OR=0,997; p=0.002 y OR=0,995; p =0.011, respectivamente). El yodo, también podría estar relacionado con la litiasis de AU o AU+OxCa (OR=0,992; p=0,005). Finalmente, se observó una relación entre los betacarotenos y los cálculos de OCD (OR=0.999; p=0,037). Conclusiones Se observaron diferencias destacables en la alimentación entre los diferentes grupos de cálculos y el grupo control. Una dieta rica en productos cárnicos podría ser un factor de riesgo para la formación de cálculos de OCM papilar. Asimismo, los lácteos también podrían ser un factor de riesgo para la formación de cálculos de OCD, HAP o HAP+OCD y AU o AU+OxCa. Por otra parte, el consumo de Ca y de yodo podrían ser factores de protección frente a la formación de cálculos de OCM no papilar. Por último, la ingesta de betacarotenos también podría proteger frente a la formación de cálculos de OCD.

[cat] Introducció i objectius La litiasis urinària és una patologia en la qual la prevalença està en ascens degut a un augment de les malalties sistèmiques cròniques juntament amb un canvi en l’estil de vida i de l’alimentació. La dieta pot ser una eina útil per millorar qualitativament l’orina i disminuir la incidència i recurrència dels càlculs renals. L’objectiu principal d’aquest treball va ser analitzar quins aliments o nutrients es relacionen amb la formació de cada tipus de càlcul renal. Material i mètodes S’ha realitzat un estudi transversal i unicèntric amb un grup de 150 casos afectes de litiasis renal, subdividit per tipus de càlcul, i un grup control amb 50 individus, comprès entre els anys 2018 i 2021. La població de l’estudi va complimentar un qüestionari de freqüència de consum d’aliments (Qüestionari Predimed) i els resultats es varen comparar entre els diferents grups de càlculs i el grup control. La comparació entre els diferents grups es va realitzar mitjançant el test de Kruskal-Wallis o ANOVA, utilitzant el test de U de Mann-Whitney o DMS a post-hoc. L’estudi dels factors dietètics associats a la formació de cada tipus de càlcul es va realitzat mitjançant regressió binària logística. Resultats En relació als tipus d’aliments, els productes càrnics i derivats, i embotits s’han relacionat amb els càlculs d’OCM papilar (OR=1,013, p=0,012; OR=1,051, p= 0,032, respectivament). Així mateix, la ingesta de lactis s’ha associat amb la litiasis d’OCD (OR=1,005, p<0,001), HAP o HAP+OCD (OR=1,005; p=0,005) i AU o AU+OxCa (OR=1,004; p=0,045). Referent als macronutrients, els àcids grassos trans s’han relacionat amb els càlculs d’OCM papilar (OR=9,732; p=0.004) i els àcids grassos poliinsaturats amb la litiasis d’AU o AU+OxCa (OR=1,162; p=0,044). Per últim, en quan als micronutrients, s’ha observat una associació entre la ingesta de calci i iode amb la litiasis d’OCM no papilar (OR=0,997; p=0.002 i OR=0,995; p =0.011, respectivament). El iode, també podria estar relacionat amb el càlcul d’AU o AU+OxCa (OR=0,992; p=0,005). Finalment, es va observar una relació entre els betacarotens i els càlculs d’OCD (OR=0.999; p=0,037). Conclusions S’han observat diferències destacables en l’alimentació entre els diferents grups de càlculs i el grup control. Una dieta rica en productes càrnics podria ser un factor de risc per a la formació de càlculs d’OCM papilar. Així mateix, els lactis també podrien ser un factor de risc per a la formació de càlculs d’OCD, HAP o HAP+OCD i AU o AU+OxCa. Per altra banda, el consum de calci i de iode podrien ser factors de protecció front a la formació de càlculs d’OCM no papilar. Per últim, la ingesta de betacarotens també podria protegir front a la formació de càlculs d’OCD.

[eng] Introduction and objectives Prevalence of urinary stone is rising due to an increase in chronic systemic diseases, changes in lifestyle and diet. Diet can be an useful tool to improve urine quality and reduce the incidence and recurrence of stones. The main objective of this study was to analyze which foods or nutrients are related to the formation of each type of kidney stone. Material and methods A cross-sectional and single-center study was carried out. A group of 150 cases affected by kidney stones, subdivided by type of stones, and a control group with 50 individuals were selected between 2018 and 2021. The population of the study completed a frequency questionnaire of food consumption (Predimed Questionnaire) whose results were compared between the different groups and the control group. The comparison between the different groups was made using the Kruskal-Wallis test or ANOVA, using the Mann-Whitney or DMS test at post-hoc. The study of dietary factors associated with the formation of each type of stone was carried out using a logistic binary regression. Results In relation to food, meat products and derivatives, and processed food were related to COM papillary calculi (OR=1,013, p=0,012; OR=1,051, p= 0,032, respectively). Likewise, dairy intake was associated with COD (OR=1.005, p<0.001), HAP or HAP+COD (OR=1.005; p=0.005) and UA or UA+CaOx (OR=1.004 ; p=0.045) calculi. Regarding macronutrients, trans fatty acids were related to papillary COM calculi (OR=9.732; p=0.004) and polyunsaturated fatty acids were related to UA or UA+CaOx stones. (OR=1.162; p=0.044). Finally, regarding micronutrients, an association was observed between calcium and iodine intake with non-papillary COM stones (OR=0.997; p=0.002 and OR=0.995; p=0.011, respectively). Iodine could also be related to UA or UA+CaOx calculi (OR=0.992; p=0.005). Finally, a relationship was observed between beta-carotene and COD stones (OR=0.999; p=0,037). Conclusions Interesting differences in diet were observed between the different stone groups and the control group. A diet rich in meat products could be a risk factor for papillary COM stone formation. Likewise, dairy products could also be a risk factor for COD, HAP or HAP+CO and UA or UA+CaOx stones. On the other hand, the consumption of calcium and iodine would be protective factors against the formation of non-papillary COM calculi. Finally, the intake of beta-carotene could protect against the formation of COD stones.