La enfermera de práctica avanzada en unidades de hospitalización como facilitadora de prácticas basadas en la evidencia

Abstract

[spa] Introducción. La incorporación de la Práctica Clínica Basada en la Evidencia (PCBE) a la toma de decisiones diaria de las enfermeras sigue suponiendo un reto para el sistema sanitario. Los factores contribuyentes suelen estar relacionados con la cultura organizacional, las características del profesional o aquellas intrínsecas a la propia evidencia. Todo ello aumenta la variabilidad en la práctica clínica, pues muchas veces la toma de decisiones se basa únicamente en la experiencia y el juicio de la enfermera. La incorporación de enfermeras de práctica avanzada es una estrategia utilizada por muchos sistemas sanitarios con diversos fines ya que pueden disminuir la variabilidad de la práctica clínica y, por tanto, mejorar los resultados clínicos. El presente estudio pone en marcha una intervención compleja, basada en teorías de probada eficacia para que la incorporación de esta figura en unidades de hospitalización sea un éxito en la mejora de la implementación de PCBE y la mejora de las buenas prácticas. Objetivo. Evaluar la inclusión de una Enfermera de Práctica Avanzada en unidades de Hospitalización (EPAH) como facilitadora de la PCBE por parte de las enfermeras hospitalarias. Métodos. Se diseñó un estudio cuasiexperimental en el que se compararon los indicadores clínicos derivados de dos guías de práctica clínica (GPC) que midieron el proceso de cuidado de las enfermeras en unidades con y sin la presencia de EPAH. Asimismo, se evaluaron las condiciones de los entornos laborales con el instrumento PES-NWI, así como las actitudes, las competencias y las percepciones de las enfermeras clínicas en PCBE mediante el uso del instrumento HS-EBP. El estudio también midió el desarrollo competencial de las EPAH con el instrumento IECEPA e identificó las estrategias de implementación utilizadas para lograr un cambio en la práctica clínica. El marco i-PARIHS y la Teoría de la Conducta Planificada (TCP) se utilizaron como marcos teóricos que guiaron la planificación, la ejecución y la evaluación de la intervención propuesta. Resultados. Se observó un aumento en la adherencia a las recomendaciones de ambas GPC en las unidades con EPAH. La percepción del entorno laboral y de la PCBE del grupo EPAH mejoraron de forma estadísticamente significativa, así XXIV ¨ RESUMEN como aumentó su nivel competencial en práctica avanzada. Se identificaron 13 estrategias y 52 técnicas de cambio de conductas utilizadas en el proceso de implementación. Las actividades principales se dirigieron a aumentar los conocimientos y las habilidades de las enfermeras clínicas sobre las GPC, la mentoría y el apoyo en la toma de decisiones, retroalimentación de resultados, la promoción del espíritu crítico de su propia práctica y el trabajo en equipo. Conclusiones. La incorporación de EPAH a las unidades hospitalarias ha demostrado una clara mejora en la adopción de PCBE, lo que se ha traducido en una mejoría de los indicadores clínicos del cuidado del paciente. El enfoque en dos GPC ilustra los beneficios potenciales de esta figura en términos de implementación de la evidencia y fomento de la adherencia a las GPC entre otros miembros del equipo de enfermería. La diferencia de percepción entre profesionales que ejercen en diferentes categorías muestra una tendencia a valorar más favorablemente los ítems que miden los instrumentos PES-NWI y HS-EBP a medida que aumenta la responsabilidad dentro de la organización. Los buenos resultados en los indicadores clínicos son producto de un proceso real de cambio de conductas de las enfermeras clínicas hacia PCBE, que ha sido facilitado por las EPAH, a través de una intervención estructurada y efectiva que ha implicado el uso de un conjunto de métodos y técnicas de cambio de comportamiento basados en la TCP y diferentes estrategias de implementación.

[cat] Introducció. La incorporació de la pràctica clínica basada en l’evidència (PCBE) a la presa de decisions diària de les infermeres segueix suposant un repte per al sistema sanitari. Els factors contribuents solen estar relacionats amb la cultura organitzacional, les característiques del professional o aquelles intrínseques a la pròpia evidència. Tot això augmenta la variabilitat a la pràctica clínica, ja que moltes vegades la presa de decisions es basa únicament en l'experiència i el judici de la infermera. La incorporació d'infermeres de pràctica avançada és una estratègia que utilitzen molts sistemes sanitaris amb diverses finalitats, ja que poden disminuir la variabilitat de la pràctica clínica i, per tant, millorar els resultats clínics. Aquest estudi posa en marxa una intervenció complexa, basada en teories d'eficàcia provada perquè la incorporació d'aquesta figura en unitats d'hospitalització sigui un èxit en la millora de la implementació i la millora de les bones pràctiques. Objectiu. Avaluar la inclusió d'una infermera de pràctica avançada en unitats d'hospitalització (IPAH) com a facilitadora de la PCBE per part de les infermeres hospitalàries. Mètodes. Per això, es va dissenyar un estudi quasiexperimental en què es van comparar els indicadors clínics derivats de dues guies de pràctica clínica (GPC) que van mesurar el procés de cura de les infermeres en unitats amb i sense la presència d'IPAH. Així mateix, es van avaluar les condicions dels entorns laborals amb l'instrument PES-NWI, així com les actituds, les competències i les percepcions de les infermeres clíniques en PCBE mitjançant l'ús de l'instrument HS-EBP. L'estudi també va mesurar el desenvolupament competencial de les IPAH amb l'instrument IECEPA i va identificar les estratègies d'implementació utilitzades per aconseguir un canvi a la pràctica clínica. El marc i-PARIHS i la Teoria del Comportament Planificat (TCP) es van utilitzar com a marcs teòrics que van guiar la planificació, l’execució i l’avaluació de la intervenció proposada. Resultats. Es va observar un augment en l'adherència a les recomanacions de totes dues GPC a les unitats amb IPAH. La percepció de l'entorn laboral i de la PCBE del grup IPAH va millorar de manera estadísticament significativa i van augmentar el nivell competencial en pràctica avançada. S'hi van identificar 13 estratègies i 52 XXVI ¨ RESUMEN tècniques de canvi de conductes utilitzades en el procés d’implementació. Les activitats principals es dirigiren a augmentar els coneixements i les habilitats de les infermeres clíniques sobre les GPC, la mentoria i el suport en la presa de decisions, retroalimentació de resultats, la promoció de l'esperit crític de la seva pròpia pràctica i el treball en equip. Conclusions. La incorporació d'IPAH a les unitats hospitalàries ha demostrat una millora clara en l'adopció de PCBE, fet que s'ha traduït en una millora dels indicadors clínics de la cura del pacient. L’enfocament en dues GPC il·lustra els beneficis potencials d’aquesta figura en termes d’implementació de l’evidència i foment de l’adherència a les GPC entre altres membres de l’equip d’infermeria. La diferència de percepció entre professionals que exerceixen en diferents categories mostra una tendència a valorar més favorablement els ítems que mesuren els instruments PES-NWI i HS-EBP a mesura que augmenta la responsabilitat dins de l’organització. Els bons resultats en els indicadors clínics són el producte d’un procés real de canvi de conductes de les infermeres clíniques cap a PCBE, que ha estat facilitat per les IPAH, a través d’una intervenció estructurada i efectiva que ha implicat l’ús d’un conjunt de mètodes i tècniques de canvi de conductes basats en la TCP i diferents estratègies d’implementació.

[eng] Introduction. The incorporation of Evidence-Based Clinical Practice (EBCP) into daily decision-making of registered nurses continues to be a challenge for the health system. Contributing factors are usually related to the organizational culture, the characteristics of the professional or those intrinsic to the evidence itself. All this increases the variability in clinical practice since many times decision-making is based solely on the experience and judgment of the nurse. The incorporation of advanced practice nurses is a strategy used by many health systems for various purposes since they can reduce the variability in clinical practice and therefore improve clinical results. The present study implements a complex intervention, based on proven effective theories so that the incorporation of this figure in hospitalization units is a success in improving implementation and improving good practices. Aim. To evaluate the inclusion of an Advanced Practice Hospitalization Nurse (APHN) into hospitalization units as a facilitator of the EBCP by registered nurses. Methods. A quasi-experimental study was developed in which the clinical indicators derived from two clinical practice guidelines (CPG) that measured the nursing care process in units with and without the presence of APHN were compared. Likewise, the conditions of the work environments were evaluated with the PES-NWI instrument, as well as the attitudes, skills and perceptions of clinical nurses in EBCP through the use of the HS-EBP instrument. The study also measured the competency development of the APHN with the IECEPA instrument and identified the implementation strategies used to achieve a change in clinical practice. The i-PARIHS framework and the Theory of Planned Behavior (TPB) were used as theoretical frameworks that guided the planning, execution, and evaluation of the proposed intervention. Results. An increase in adherence to the recommendations of both CPG was observed in the units with APHN. The perception of the work environment and the EBCP of the APHN group has improved in a statistically significant way, as well as their level of competence in advanced practice. 13 strategies and 52 behavior change techniques used in the implementation process were identified. The main activities XXVIII ¨ RESUMEN have been aimed at increasing the knowledge and skills of registered nurses about the CPG, mentoring and support in decision-making, feedback on results, promoting a critical spirit in their own practice and teamwork. Conclusions. The incorporation of APHN to hospital units has shown a clear improvement in the adoption of EBCP, which has translated into an improvement in clinical indicators of patient care. The focus on two CPG illustrates the potential benefits of this figure in terms of implementing evidence and promoting adherence to the CPG among other members of the nursing team. The difference in perception between professionals who practice in different categories shows a tendency to value more favorably the items that measure the PES-NWI and HS-EBP instruments as responsibility within the organization increases. The good results in the clinical indicators are the product of a real process of behavior change of registered nurses towards EBCP, that has been facilitated by the APHN, through a structured and effective intervention that has implied the use of a set of methods and TPB-based behavior change techniques and different implementation strategies.