[cat] L’ictus és una de les principals causes de mort i discapacitat a Espanya. Mitjançant un estudi
d’associació de genoma complet, el 2019 es va identificar la variant rs76221407 del gen PATJ com a
variant associada al pronòstic funcional després d’un ictus isquèmic (IS), el subtipus d’infart cerebral
més comú. PATJ és una proteïna que forma part del complex Crumbs i participa en l’establiment i
manteniment de la polaritat cel·lular i en la formació de les unions oclusives en cèl·lules endotelials.
Estudis del grup receptor mostren que PATJ s’infraexpressa després d’un ictus, facilitant que les
cèl·lules endotelials pateixin la transició cap a cèl·lula mesenquimal (EndMT) per afavorir el procés
d’angiogènesi. Els pacients portadors de la variant rs76221407 experimenten una infraexpressió de
PATJ molt moderada i presenten un mal pronòstic funcional. Així sorgeix la idea d’una estratègia
terapèutica destinada a infraexpressar PATJ en cèl·lules endotelials per afavorir els processos d’EndMT
i angiogènesi i per millorar el pronòstic funcional postisquèmic. No obstant això, primer cal determinar
si la resta de cèl·lules del teixit cerebral expressen també PATJ. La hipòtesi d’aquest treball és que les
cèl·lules endotelials cerebrals, els oligodendròcits, els astròcits, la micròglia i les neurones expressen
PATJ pel fet de tenir una estructura polaritzada. El primer objectiu va ser aïllar cada tipus cel·lular
d’interès a partir de cervell de ratolí mitjançant FACS (Fluorescent-activated cell sorting) i determinar
l’expressió de PATJ per RT-PCR. El segon objectiu va ser estudiar l’expressió de PATJ per RT-PCR i
western blot en tres línies cel·lulars estables al llarg del procés de diferenciació neuronal. Els resultats
obtinguts mostraren que PATJ s’expressa en neurones, oligodendròcits i, sobretot, en astròcits, i que
existeix una major expressió de PATJ en cervell adult que en cervell jove. A més, PATJse sobreexpressà
al llarg del procés de diferenciació neuronal, tant a nivell d’ARNm com a nivell proteic. Així com ho fa
en cèl·lules endotelials, PATJ podria estar interactuant amb el citoesquelet d’actina, intervenint així en
el manteniment de la polaritat cel·lular. Per a futurs experiment seria interessant estudiar l’expressió
de PATJ en cada població cel·lular a partir de cervell de ratolí amb isquèmia, i avaluar la modulació de
PATJ en les línies cel·lulars neuronals sota condicions d’hipòxia. En conclusió, en aquest treball s’ha
demostrat que PATJ s’expressa en neurones i en cèl·lules glials, la qual cosa obre una nova línia
d’investigació dirigida a estudiar la funció de la proteïna PATJ en aquests tipus cel·lulars.