[eng] Since 2015, an increasing number of judicial proceedings have been brought by
individuals or NGOs before domestic courts around the world against their own
government’s climate policies or climate-related decisions. This recent wave of
climate litigation is not entirely a new phenomenon, as there have been instances
of domestic lawsuits related to global warming since the 1990s, especially in the
United States and Australia. However, there are some specific features that are
characteristic of this recent generation of cases, among which, their presence in
all five continents, the nature of the claimants, their policy-wide claims, or their
significant level of success, even on appeal. However, it is probably the
complexity of their legal foundation that is possibly their most important
characteristic. Hence, most plaintiffs have construed their cases through the
intertwining of several key grounds: the international climate regime, fundamental
international environmental law principles and human rights. A key additional
element of these cases is the crucial role played by science, which provides the
basis for understanding both the threat posed by climate change, its main causes
and, crucially, the different responses available and their potential level of
success. Most significantly, some courts have also based their decisions on this
rich legal tapestry, providing for some landmark decisions of which Urgenda is
probably the most well-known. In this thesis, we undertake to analyse a set of
seventeen of these recent cases, representative of all five continents and slightly
different approaches, with the aim to identify and asses their deep legal
groundings regarding the current state of international law in each of these areas
as well as the prospects and opportunities for the necessary evolution of
international law if it is to effectively tackle one of the main challenges posed to
the international community and humanity itself.
[cat] Des de l’any 2015, podem observar com persones individuals i ONGs han
denunciat davant els tribunals estatals les polítiques climàtiques, o algunes
decisions concretes relacionades amb l’escalfament global, dels seus governs.
Aquesta onada recent de litigis climàtics no és un fenomen recent, ja que hi ha
hagut casos relatius al canvi climàtic des dels anys 90 del segle XX, especialment
als Estats Units d’Amèrica i a Austràlia. Tot i així, aquesta nova generació de
casos té algunes característiques específiques, entre les quals podem trobar la
seva presència als cinc continents, la natura dels demandants, l’amplitud de les
demandes o un significatiu nivell d’èxit, fins i tot en segona o tercera instància.
Tot i així, la seva característica més rellevant segurament sigui la riquesa i
complexitat de la seva fonamentació legal. Així, la majoria de demandants
construeixen el seu cas a través de la interacció de diferents arguments jurídics:
el règim internacional del canvi climàtic, els principis del dret internacional del
medi ambient i els drets humans. A més, la ciència suposa un element addicional
clau en aquests casos, ja que aporta la base indispensable per entendre
l’amenaça que suposa el canvi climàtic, les seves causes principals, i, de manera
crucial, les diferents respostes que se li poden donar i les seves possibilitats
d’èxit. De manera significativa, alguns dels tribunals involucrats en aquests casos
també han fonamentat les seves decisions en una rica i diversa argumentació
jurídica, com ara al cas Urgenda, probablement el més conegut de tots els casos
recents. En aquesta tesi, en proposam analitzar disset casos recents,
representatius dels cinc continents, alguns amb una perspectiva lleugerament
diferent, amb l’objectiu d’identificar i valorar la seva fonamentació jurídica de fons
en relació amb l’estat actual del dret internacional en cadascuna d’aquestes
àrees, així com les possibilitats i oportunitats que generen per a la indispensable
evolució del dret internacional si ha de poder tractar de manera efectiva un dels
majors desafiaments als quals s’enfronta la comunitat internacional i la pròpia
humanitat.
[spa] Desde 2015 podemos observar como tanto personas físicas como ONGs han
venido denunciando a sus respectivos gobiernos ante tribunales estatales por
sus políticas o decisiones relativas al cambio climático. Esta reciente ola de
litigios climáticos no es un fenómeno reciente, puesto que ya en los años 90 se
presentaron algunos casos relativos al calentamiento global, especialmente en
los Estados Unidos y en Australia. Ahora bien. Esta nueva generación de litigios
tiene algunas características particulares, entre las cuales podemos citar su
extensión a los cinco continentes, la naturaleza de los demandantes, la amplitud
de las demandas o un significativo nivel de éxito, incluso en segunda o tercera
instancia de apelación. Aun así, su característica más distintiva seguramente se
haya en la riqueza y complejidad de su fundamentación legal. Así, la mayoría de
los demandantes construyen su caso a través de la interacción de diversos
argumentos jurídicos: el régimen internacional del cambio climático, los
principios del derecho internacional del medio ambiente y los derechos humanos.
Además, la ciencia supone un elemento adicional clave en estos casos, puesto
que aporta la base indispensable para entender la amenaza que representa el
cambio climático, sus causas principales y, de manera crucial, las diferentes
respuestas que pueden dársele, así como sus posibilidades de éxito. De manera
significativa, algunos tribunales involucrados en estos casos también han basado
sus decisiones en una rica y diversa argumentación jurídica, como en el caso de
Urgenda, que seguramente es el mas conocido de todos los casos recientes. En
la presente tesis, nos proponemos analizar diecisiete casos recientes,
representativos de los cinco continentes, algunos con perspectivas ligeramente
diferentes, con el objetivo de identificar y valorar su fundamentación jurídica de
fondo en relación con el estado actual del derecho internacional en cada una de
estas áreas, así como las posibilidades y oportunidades que generan para la
indispensable evolución del derecho internacional si tiene que tratar de manera
eficaz uno de los mayores desafíos a los que se enfrenta la comunidad
internacional y la propia humanidad.