[cat] De manera unànime s’ha assenyalat que Pompeu Fabra és un dels lingüistes
catalans més destacats de la primera meitat del segle xx, i probablement és el
més rellevant quan es té en compte la significació social i política de la seva
obra. Això no vol dir que no sigui un lingüista —o potser més aviat un gramàtic—
inserit en el si dels corrents lingüístics europeus; Fabra, al costat de personalitats
com Antoni M. Alcover, Tomàs Forteza, Manuel Milà i Fontanals,
Josep Balari i fins i tot alguns dels erudits que més havia blasmat, forma part
d’una primera generació de lingüistes que coneixien —millor o pitjor— els
avenços de la filologia romànica i de la incipient lingüística estructural, i que
els aprofitaren en llurs obres.